CONFECCIÓ
|
|
|
Confecció
Consisteix a fer les peces de vestir que els modistes
han dissenyat prèviament.
Pot ser artesanal (fer un vestit per a una sola persona) o industrial
(fabricar moltes peces iguals).
Tot tipus de confecció, un cop fet el disseny, segueix els següents
passos:
- Fer els patrons de cada una de les parts del vestit.
- Marcar i tallar les peces de tela a partir del patró.
- Cosir les diferents peces tallades.
- Cosir traus, botons, sivelles, cremalleres i complements.
- Planxar la peça acabada.
En la industrial, a més, cal plegar i empaquetar les peces abans
d'enviar-les a la botiga.
|
LA CONFECCIÓ ARTESANAL
La peça de vestir es fa segons les mides de la persona
que l'ha de portar.
Per fer el disseny es té amb compte l'opinió de consumidor.
Fer els patrons, tallar la roba, cosir (a mà o amb màquines
senzilles) i emprovar-la al mateix consumidor. Un cop acabada s'ha de
planxar.
Ho fan els sastres i sastresses que garanteixen l'exclusivitat del model,
però es lenta i cara.
|
|
Estris, eines i màquines
|
Funció
|
Guix per marcar |
Marcar la roba |
Regle de fusta o plàstic |
Dibuixar els patrons |
Cinta mètrica |
Prendre mides |
Tisores |
Tallar |
Didal |
Protecció per cosir |
Agulles de cap |
Fixar les peces abans de cosir |
Planxa i post de planxar |
Planxar |
Agulla de cosir |
Cosir a mà |
Màquina de cosir |
Cosir a màquina |
Maniquí |
Emprovar les peces de vestir |
|
|
La cosida a mà
Aspectes bàsics per cosir amb facilitat:
- Tallar el fil que es preveu que caldrà.
- Enfilar l'agulla (introduir el fill per l'ull de l'agulla).
- Estirar el fill que no sobrepassi el que queda.
- Fer un nus en el cap del fil més llarg.
|
|
El didal
No és imprescindible. Es col·loca al dit
del mig. Necessari si es cus molt i també si la tela és
gruixuda. Punta gravada perquè l'agulla no rellisqui.
|
|
Tipus de costura
- La basta: per ajuntar peces de roba grans
perquè no es moguin al cosir, en el moment d'emprovar, abans de
fer una vora. Unió feble.
- La vora: doblec a l'extrem d'una peça de roba per donar-li l'acabat.
Cal que el fil no es vegi.
- El sobrefilat: fer punts sobre l'extrem de la roba tallada perquè
no es desfili. Punt de sobrefil.
|
|
Cosir dues peces de roba
Es poden unir cosint-les pels seus extrems. També
es poden sobreposar (butxaques, pedaços). Hi ha diferents tipus
de punt en funció de la roba i del tipus d'acabat.
|
|
Cosir traus
El trau és un tall que es fa a la roba per passar-hi
un botó. Cosit de reforç perquè la tela tallada no
es desfili i quedi més fort.
|
|
Cosir botons
Perquè el botó quedi ben unit a la roba cal
passar el fil pels diversos forats del botó i per la roba.
|
|
Tipus de punts
- El punt de basta: passar el fil d'una
manera lineal i contínua per sobre i per sota. Passades de
fil curtes o llargues en funció de la resistència. |
|
- El repunt o punt enrere: freqüent
i consistent per cosir. Començar la passada reculant respecte
al lloc on acaba de sortir el fil. |
|
- El sobrefil: es fa servir per sobre filar.
També serveix per unir dues peces de roba. |
|
|
|
|
LA CONFECCIÓ INDUSTRIAL
|
La confecció en sèrie
La confecció industrial permet fer moltes peces de
roba iguals al mateix temps, per aconseguir un estalvi de temps, mà
d'obra i costos. Es fabriquen diferents talles per a la majoria de la
població. Es poden retocar parts (vora dels pantalons). Cal fer
el disseny i dibuixar els patrons.
A la sala de tall:
- La màquina plegadora doblega la peça de tela i en superposa
capes fins a un gruix determinat.
- La màquina de tallar formada per una taula de suport i capçal
tallant que es desplaça automàticament després d'haver
tret l'aire d'entre mig de les capes de tela i que talla la tela segons
el patró.
Després es cusen les peces una a una amb màquines
de cosir ràpides i de gran eficàcia, es fan els traus, es
cusen botons i cremalleres. Després es planxen (estirar i allisar),
es pleguen (a mà o automàticament) i s'empaqueten.
Noves fibres i nous teixits
Les noves tecnologies permeten fabricar fibres més
fines i resistents que la seda (microfibres) i filar fils molt prims (microfilaments)
amb els que es poden teixir gran diversitat de teixits.
Aquestes teles s'utilitzen en vestits d'alta costura i roba interior fina
(alta densitat, porus molt petits, impermeable i lleugera). Aquesta roba
impedeix el pas de l'aigua, però permet el pas de la suor i el
cos està abrigat. Roba i calçat d'esquí i d'alta
muntanya.
Els teixits i la seva aplicació
Àmbit d'aplicació dels teixits especials:
|
Esportiu
|
Indústria
|
Espectacle
|
Roba esportiva
Bosses
Fundes
Pilotes
Veles
Jaquetes salvavides
Ales delta
Parapents
Tendes de campanya
Sacs de dormir
Motxilles
Anoracs |
Vestits per bombers
Jaquetes antibales
Granotes de treball
Tapisseria de cotxes
Cordes d'escalada |
Telons
Decorats
Envelats a l'aire lliure
Toldos |
Obres públiques
|
Medecina
|
Teles per paviments
Teles impermeables |
Gases esterilitzades
Benes
Esparadrap
Bates
Màscares
Teixits per introduir al cos i solucionar problemes
Fil per cosir la carn i la pell en cirugia |
|
|
LA MÀQUINA DE COSIR
Història de la màquina de cosir
Va ser concebuda per entrellaçar fils i aconseguir
la unió resistent d'un o més trossos de tela. La màquina
de cosir i el teler han permès el desenvolupament més gran
de la indústria tèxtil.
Els primers dissenys es fan en el Renaixement. La primera es construeix
en el segle XIX pel francès Thimonier. L'americà Singer
en va ser un dels constructors pioners. Es convertirà en una màquina
d'ús professional i domèstic (fàcil d'utilitzar,
mida reduïda, baix cost).
Per a la confecció industrial hi ha màquines per cosir roba,
brodar, cosir sabates, fer barrets, cosir botons, etc.
Tipus de punts
- Primeres màquines: puntada recta de cadeneta simple
(amb un sol fil).
- Posteriorment: puntada recta de doble repunt o puntada recta tancada
(amb dos fils, un de superior i un d'inferior).
- Perfeccionades: puntada en ziga-zaga de doble repunt permet fer sobrefils,
cosir botons, fer traus, brodats.
Elements bàsics de la màquina de cosir
L'agulla cus entrant i sortint alternativament
de la roba, hi deixa el fil per fer la puntada, al temps que la roba avança
i queda apunt per a una de nova.
- L'agulla es fixa al portaagulles i fa puntades rectes
amb un moviment de dalt a baix, i en les de ziga-zaga es desplaça
de dreta a esquerra.
- L'arrossegador de la tela amb un moviment alternatiu endavant i endarrera
fa corre la roba que està subjecta amb un premsateles. Avança
quan l'agulla és a la part superior.
- La llançadora mòbil es mou amb un moviment circular alternatiu
i porta a dins una canilla o bitlla per al fil. Amb aquest moviment el
fil de la canilla s'entrellaçà per la part inferior de la
roba amb el fil de l'agulla i queda feta la puntada.
|
|
LA PELL I EL CUIR
La pell va ser el primer material utilitzat per l'ésser
humà per abrigar-se. Actualment s'utilitza per a confeccionar peces
de vestir, sabates i complements.
Per utilitzar la pell, s'ha de sotmetre a un tractament anomenat adob,
que li donen unes característiques que la fan aptes per a la confecció
i permeten que es conservi. Això converteix la pell en cuir.
Aquestes tractament elimina les capes sobreres de la pell (exterior o
epidermis formada per cèl·lules mortes i interior o endodermis
molt greixosa) i conserva la dermis, capa que conté la fibra col·lagen,
que estabilitzada, permet conservar l'estructura fibrosa natural de la
pell.
La pell és un subproducte de la indústria alimentària,
ja que prové dels sacrificis animals en els escorxadors:
- Pells vacunes: vaques, brau, bou, vedella.
- Pells porcines: porcs i truges.
- Pells ovines i cabrunes: xais, ovelles, cabres
El procés d'adobatge
|
Antigament
|
Actualment
|
- Molts operaris especialitzats
- Tractaments manuals
- Tractaments mecànics
- Llarga durada, prop d'un any
- Sempre al costat dels rius, recs o canals |
- Moltes fases
- Procés mecanitzat
- Ús de productes químics
- Poca intervenció humana
- Durada de quatre dies |
Etapa de ribera
|
Etapa de l'adob
|
- Requereix molta aigua
- Eliminació del pel (epidermis)
- Descarnament (endodermis)
- Obrir els porus de les pells seques
- Eliminació de la sal |
- Adob amb formol: poc usat. S'obtenen
pells molt toves i de color clar.
- Adob amb oli: olis de procedència marina .S'obte-
nen camusses, fines, suaus i flexibles
- Adob vegetal: amb extractes vegetals. S'obté cuir per a soles
de sabates i corretges.
- Adob amb crom: el més utilitzat (sals de crom). Dona alta
resistència a la temperatura i facilitat per tenyir-se. La
pell s'utilitza per a la confecció, sabates i complements. |
Assecatge
|
Tenyit
|
|
|
|
|
|
ETIQUETATGE I CONTROL DE QUALITAT |
|
Les etiquetes dels productes tèxtils
En la fabricació de roba es fan servir fibres naturals,
cotó, seda i llana, barrejades amb fibres químiques soles
o barrejades. Per això cal indicar de manera clara i abreujada
les característiques dels teixits. El consumidor ha de conèixer
la composició del producte i les normes de conservació.
Si no es segueixen les indicacions poden passar coses com:
- La llana s'encongeix si es renta amb aigua calenta o si es centrifuga.
- L'alta temperatura de planxa pot danyar les fibres sintètiques.
- El teixit estampat o tenyit es descoloreix si es renta amb lleixiu.
Segons la legislació les etiquetes ha de contenir
la informació següent:
- Dades sobre la identificació del fabricant.
- Talla de la peça en nombres o lletres.
- Composició del producte (noms i %)
- Normes de conservació:
o Sistemes de rentada.
o Tipus d'eixugada.
o Tipus de detergent a utilitzar.
o Condicions de planxada.
|
Símbol
|
Rentada
|
Tipus de roba
|
|
Rentada i esbandida amb acció
mecànica normal i centrifugació normal. |
Roba blanca, cotó,
lli, llençols, tovalloles, etc. |
|
Rentada i esbandida amb acció
mecànica reduïda i centrifugació curta. Ho indica
la ratlla a sota. |
Roba de punt i fibres sintètiques |
|
Rentada a mà a una
temperatura inferior a 40º |
Roba de llenceria |
|
No es pot rentar |
Peces de cuir |
|
No es pot rentar amb lleixiu |
Roba tenyida o estampada |
|
No es pot planxar amb vapor |
Fibres sintètiques |
|
Neteja amb sec |
|
|
Eixugada a màquina |
|
|
Temperatura màxima
de la planxada |
|
|
La normalització
Els països avançats són molt exigents
amb els productes industrials. Disposen d'uns sistemes de normes, anomenats
sistemes de normalització, que expliquen les característiques
que ha de complir els productes.
Es tendeix a un sol sistema, l'ISO (International Standard Organization)
Els instruments de control de qualitat
Les empreses modernes disposen d'un departament de
control de qualitat, amb instruments de lectura digital i dades informatitzades,
per assegurar que els productes compleixen les normes exigides.
|
Característica teixit
|
Aparell
|
Característica aparell
|
Resistència a la tracció |
Dinamòmetre |
Estira el fil fins que es
trenca i mesura la força per fer-ho |
Nombre de fils i densitat |
Lents especials amb regles |
Observar els teixits i mesurar
el nombre de fils. |
Gruix dels teixits |
Micròmetre |
Indica el gruix en centè-
simes i mil·lèsimes de mm |
Torsió dels fils |
Torsiòmetre |
Determina la torsió
dels fils |
Abrasió |
Abrasímetre |
Mesura la resistència
a l'abrasió |
Solidesa a la llum |
Làmpades UV i de xenó |
Permeten descolorir per acció
de la llum |
Solidesa als líquids |
Perspiròmetre |
Controla la descoloració
per suor, aigua de mar, etc. |
Permeabilitat |
Porosímetre |
Reprodueix l'acció
de la pluja |
|
|