Article publicat al diari “Avui” el 23/04/02 per Jordi Marlet

El drac de la creativitat

Dotze escriptors ens expliquen en el Dia del Llibre com condiciona la jornada el seu ritme creatiu, de què s'alimenta la seva creativitat literària i per a qui escriuen
En aquest Dia del Llibre els escriptors es tornaran a fer un tip de signar llibres. Si són les onze del matí, això és la parada de la Llibreria Catalònia, i si són les dues de la tarda aquest taulell és el de la Formiga d'Or. Ara bé: als escriptors els fa il·lusió participar activament en aquest 23 d'abril. Potser també els fa una mica de mandra, però paga la pena retrobar vells lectors i conèixer-ne de nous.
En veure tants escriptors exposats en viu i un al costat de l'altre, no s'ha d'oblidar que cadascun s'enfronta als reptes i alegries de l'escriptura de manera particular. Hi ha tantes coses a polir... Fins i tot l'estil, del que ja deia Eugeni d'Ors que, com les ungles, és més fàcil tenir-lo brillant que net. A continuació, una dotzena d'escriptors dels Països Catalans responen a un petit qüestionari sobre la seva lluita particular amb el drac de la creativitat.

LES PREGUNTES
1 Com condiciona el Dia del Llibre el seu ritme creatiu?
2 De què s'alimenta la seva creativitat literària?
3 Per a qui escriu?

ELS AUTORS

[Joan Agut] [Emili Bayo] [Màrius Carol] [Àngel Casas] [David Castillo] [Pep Coll] [Mercè Ibarz] [Teresa Pàmies] [Eva Piquer] [Maria-Mercè Roca] [Isabel-Clara Simó] [Ferran Torrent]

JOAN AGUT
L'arbre de la memòria
1 De cap manera. El meu ritme creatiu em porta a treballar gairebé cada dia, així que el dia 23 d'abril no significa cap punt i a part en la meva feina creativa. Sóc algú que fa els llibres sense pensar en dates.
2 Per un cantó, de les vivències personals, i per l'altre, de tot un pòsit de 40 anys de lectura, amb uns sants particulars. William Faulkner, Céline, Proust i Onetti són els meus principals mestres, entre tants altres.
3 No escric per a ningú en particular. Escric per ser llegit i prou, sense pensar mai ni en un públic determinat, ni en una edat concreta ni en un sexe.

EMILI BAYO
Projecte de felicitat
1 Per mi, el Dia del Llibre no deixa de ser una petita fatalitat necessària. Es tracta més aviat d'una celebració comercial que té poc a veure amb la literatura. Els autors ens veiem condemnats a pesades sessions de signatura de llibres, de manera que vivim una jornada del tot inhàbil per a la creació. Com a lectors, és el pitjor dia de l'any per creuar el llindar d'una llibreria. Amb tot, no deixa de ser impressionant poder constatar aquest anual i multitudinari interès per la paraula escrita.
2 La literatura menja vida i llibres. Els meus escrits s'alimenten a parts iguals del que he viscut i del que he llegit. Les proporcions poden ser discutibles en cada cas, però em temo que és molt difícil trobar actualment algun escriptor que no amagui alhora un lector carregat de preferències i un ciutadà ple d'experiències i manies.
3 Jo vaig començar per intentar explicar-me alguna cosa a mi mateix. Després l'assumpte es va complicar a l'hora de voler fer arribar les meves descobertes als amics que m'importen. Quan publiques un llibre, descobreixes que allò que havia nascut com una investigació personal estableix llaços inesperats amb gent que ni tan sols coneixies, de manera que acabes escrivint per a tu mateix, per als amics i per a qui vulgui apuntar-s'hi.

MÀRIUS CAROL
Les seduccions de Júlia
1 El Dia de Sant Jordi és un parèntesi en la feina. Estar vuit hores signant, amb un descans de dues per dinar mentre comentes la jornada amb el teu editor i altres autors, pot ser gratificant des del punt de vista de l'autoestima literària, però no et permet fer res més en tota la jornada. En qualsevol cas, benvinguts siguin molts Sant Jordi pel que suposen per a les vendes i per a la difusió de la literatura.
2 Segurament del que més s'alimenta la meva creativitat és de 30 anys d'exercici de l'ofici de periodista, una feina que t'ensenya com cap altra a mirar. Això només té un inconvenient, que hi ha companys que no et perdonen aquest trànsit del periodisme a la literatura, com si fos una frontera infranquejable. ¿Hemingway, Capote, Wolf o Mailer es van haver de plantejar mai si feien una cosa o l'altra?
3 Ana María Matute ha dit que escriure és una forma d'estar en el món. El que resulta una manera de dir que en escriure busquem la verificació d'un mateix a través dels ulls dels altres.

ÀNGEL CASAS
Fred als peus
1 El meu, diguem-ne, ritme creatiu el condiciona la disponibilitat de temps lliure, exclusivament. Sóc molt lent. He escrit només dos llibres de ficció i l'embaràs sempre m'ha durat anys, sense cap mena de presses, sense cap condicionant cronològic. El part ja ha estat d'una altra manera: he buscat un període de temps suficient, quan m'ha semblat que el fetus no patia malformacions i estava a punt, i he desembarassat en qüestió de mesos, d'una tirada.
2 De l'anecdotari més proper, que és la suma de l'anecdotari personal i de l'anecdotari del meu cercle de relacions al llarg dels anys. Disfruto introduint en una història que conec o que he viscut un element distorsionador, normalment sorgit d'una altra anècdota que no té res a veure amb la primera o senzillament de la fantasia més pura i dura, i deixant que la ficció funcioni per ella mateixa, a vegades lliure o a vegades fent el paper de depredador d'altres records i d'altres anècdotes que es van encadenant amb la inicial. És important el fet de disfrutar, perquè escriure em provoca molta angoixa. Com que he escrit poc, encara el meu disc dur personal és ple de recursos.
3 En un principi exclusivament per a mi. Parteixo de la pregunta: què m'agradaria explicar, què em sentiria còmode explicant -explicant, reflexionant, analitzant o denunciant-? O bé, què m'agradaria que m'expliquessin que encara no m'hagin explicat, o que jo no en tingui notícia? El projecte, la idea, el primer esbós, se'm sol desmuntar quan em faig la segona pregunta: a qui pot interessar això que penso escriure? Tinc uns quants documents a l'ordinador que no han superat la segona pregunta. Els dos llibres que han arribat a bon port m'han engrescat tant que no vaig arribar a fer-me-la. Li vaig passar la responsabilitat de la resposta directament a l'editor.

DAVID CASTILLO
No miris enrere
1 De cap manera. Per sort, els meus editors no m'han vingut mai amb encàrrecs ni amb presses. En el cas del premi Sant Jordi, la novel·la tenia uns terminis lògics per a les correccions que no m'han donat problemes amb el temps de lliurament. És important que l'editor o el director literari existeixi, que no sigui virtual. Quan trobes un interlocutor a l'editorial, l'empresa és seriosa i tu no et deixes violar no hi ha problemes. Em costa valorar escriptors que escriuen al dictat. I encara més si aquest dictat és sobre llibres de ficció. No els jutjo perquè cadascú es guanya les garrofes com pot. Hi ha editors, però, que pensen tant en els diners que no llegeixen el que publiquen. I cada dia n'hi ha més, d'aquesta espècie. Si eliminem l'aspecte artesanal de l'escriptura això es convertirà en una fàbrica.
2 D'una necessitat profunda d'expressió. La meva narrativa s'alimenta de macarrons i d'arròs a la cubana, els meus plats favorits. El periodisme l'extrec de les patates braves del bar Delicias del Carmel, de les patates de Manlleu que em fa la meva mare, de les truites de la Maria i dels bars de la rodalia del diari on treballo. Els amics, les amigues, les meves germanes, la meva filla i els meus nebodets també m'alimenten prou la creativitat en el terreny de la poesia, la meva única pàtria. Ah! I les senyores guapes com la Verònica Blume o l'Adriana Canaleta m'alimenten la lectura dels clàssics, sobretot dels romans Horaci i Ovidi, que són com elles però en vers.
3 Per a tothom que tingui ganes d'entendre els versos, passió per dissentir o assumir els articles i paciència per acabar el laberint que és una novel·la. Si fossin milions millor que poquets, però amb un únic lector ja em conformo. Escriure per al diable no és el meu dharma.

PEP COLL
Per les valls on es pon el sol
1 Per motius diversos bona part dels meus llibres han aparegut fins ara pels volts de Sant Jordi. Enguany n'estava una mica tip i aquesta vegada vaig mirar que no fos així. D'acord amb l'editorial, la novel·la Per les valls on es pon el sol havia de sortir cap al mes de novembre, però després es va endarrerir la producció i al final ha tornat a coincidir amb Sant Jordi. Així i tot, el meu darrer Sant Jordi amb novetat literària a les prestatgeries va ser el del 1999, quan vaig publicar la novel·la L'abominable crim de l'Alsina Graells, o sigui, que d'ençà de llavors han passat tres anys. El meu ritme creatiu, més aviat lent, intenta estar totalment al marge del Dia del Llibre.
2 De fonts de diversa procedència; com la majoria de narradors, suposo. Records personals i aliens, experiències, lectures, viatges, i un llarg etcètera difícil de precisar.
Els escriptors som una espècie de carnissers que fabriquem botifarres tot trinxant, barrejant i salpebrant carns diferents, sovint d'origen dubtós i desconegut. En el meu cas, hi ha dues menes de carns per les quals sento una debilitat especial: els paisatges del Pirineu i la gent que hi sobreviu, i la tradició oral.
3 D'entrada escric per a mi. Per saber què passarà, com acabarà aquella història que fa dies que em bull dins del cap. Si en comptes d'una història es tracta de qualsevol aspecte de la vida, per entendre'l millor n'he d'escriure un article. Jaume Cabré ho explica de meravella en el seu llibre El sentit de la ficció.

MERCÈ IBARZ
A la ciutat en obres
1 M'agrada la jornada per ella mateixa. És la festa de la gent que llegeix, fins de qui no llegeix i vol fer-ho, ni que sigui un dia, i això té una gràcia especial, com quan una ventada capgira l'ambient i el neteja. La Rambla esdevé una impúdica riada de cossos atabalats i és l'hora d'agafar els llibres i les roses i retrobar les dreceres medievals del Raval i de Ciutat Vella. És el dia que les sardanes em recorden més la música de Kurt Weill, en particular La balada de Mac el Navalla, de Sting i Dominic Muldowney al disc Lost in the stars. És bastant fascinant.
2 No m'ho empasso tot però menjo gairebé de tot. Tinc unes quantes manies, i els sóc fidel. Detesto perdre el temps, prefereixo badar. Dins de les meves exigències, sóc bastant antijeràrquica i indisciplinada, discrimino poc. Pouo en la memòria i en el present. I de tot plegat m'interessa en particular allò que en llibre, cine, arts plàstiques, foto, tele, música, teatre, les cultures populars, la vida al carrer o qualsevol altre mitjà de coneixement intensifiqui la consciència sobre el món en què vivim o malvivim.
3 Llegir és un acte tant o més subtil que escriure. Escric per a qui vol llegir i també per a qui no sap encara que vol llegir, que només sent un neguit. Com deia, discrimino poc. Simplement confio en la necessitat de llegir. Els camins pels quals un llibre arriba a mans lectores són sorprenents, els llibres també busquen les seves ànimes bessones.

TERESA PÀMIES
Allí em trobareu. Viatges
L'aventura d'envellir
1 El dia de Sant Jordi no sols m'imposa un ritme creatiu que no és habitual en la meva distribució del temps quotidià, sinó que també m'obliga a fer canvis. Dono prioritat a anar a viure la festa del llibre, veure els lectors i, sobretot, descobrir nous lectors.
2 Tota la meva producció literària s'ha nodrit i es nodreix de la memòria, que en el meu cas concentra experiències de la meva generació, que ha conegut la guerra contra el feixisme, l'exili forçat per la derrota en aquella guerra, la lluita política clandestina per superar la derrota, el retorn per contribuir a l'adveniment de la democràcia i el retrobament de la Generalitat de Catalunya.
3 Escric per a mi mateixa, quan sento la necessitat de donar testimoni escrit d'unes vivències personals i generacionals que han estat silenciades o deformades. Em proposo ser llegida per la majoria i això m'ha obligat i m'obliga a treballar l'idioma, que és el català. L'esforç per assolir aquesta emergència de la llengua ha estat i és gratificant, no sols com a escriptora sinó com a ciutadana d'aquest país. Ha enfortit el meu sentiment de pertinença a la nació catalana, que no és sols una llengua pròpia sinó també una història viscuda amb altres pobles i altres cultures que també considero propis. El contacte directe amb els lectors d'aquesta prodigiosa jornada del Dia del Llibre i la Rosa em confirma aquest sentiment de pertinença a la nació catalana.

EVA PIQUER
Una victòria diferent
1 El meu ritme de creació està condicionat sobretot per la meva agenda. En tot cas, el Dia del Llibre influeix en la data de sortida al mercat i en la promoció dels meus llibres, perquè com més s'acosta Sant Jordi més cal donar-los a conèixer. Fa dos mesos que promociono la novel·la Una victòria diferent, i suposo que el 24 d'abril podré descansar. I, amb sort, potser trobaré temps per començar a escriure una nova novel·la.
2 De la vida, òbviament. De les alegries i les patacades, de les pors i les neures que m'atabalen, dels llibres que m'impacten, de les coses que no vaig fer en el moment oportú o que no vaig encertar a dir quan calia, dels petons a la cara i les ganivetades a l'esquena, de reflexions universals i detalls d'estar per casa, de la tendresa i la mala llet.
3 Escric per a lectors desacomplexats que estiguin disposats a llegir amb els ulls oberts i sense prejudicis. Sóc molt i molt feliç quan algú em diu que s'ho ha passat bé amb un llibre meu. També escric per a mi, per entendre una mica el món i per entendre'm millor a mi mateixa.

MARIA MERCÈ ROCA
Una mare com tu
1 Cada vegada menys. Anys enrere sí que les editorials, si tenies una novel·la entre mans, insistien molt perquè la traguessis per Sant Jordi, que volia dir que havia de ser a les llibreries al febrer. Ara tot ha canviat i et diuen que per fer una bona campanya de Sant Jordi cal sortir a l'octubre. O sigui que el que faig és acabar el llibre quan està i confiar que, ja sigui amb el fred del novembre o amb la calor del juliol, el lector el trobarà esperant-lo.
2 De la vida, és a dir, de tot. Començant per les experiències personals i acabant per la invenció més pura. S'alimenta d'amors i d'odis, de secrets, de llibres, de pel·lícules, de música, de converses caçades al vol, de confidències i de records, de somnis i de mentides... No crec pas que un en sigui gens conscient. La creació no deixa de ser un misteri, potser menys abastable encara per als mateixos creadors.
3 Escric per a mi. Per explicar-me històries que m'agradin i que m'entretinguin. No penso mai en els lectores ni en les lectores. Crec que no es podria escriure res si un caigués en la trampa d'escriure per agradar al públic, pensant en el públic. Perquè no se sap mai ben bé qui ni com són els lectors. Connectar-hi o no també forma part del misteri.

ISABEL-CLARA SIMÓ
Hum... Rita! L'home que ensumava les dones
L'home que volava en el trapezi
1 De cap manera. Aquest és un afer de l'editor. Tu li fas arribar l'original al Nadal o al juliol, i és ell qui s'organitza la producció d'aquell any. Sempre he treballat així. En aquesta data, del que es tracta és d'anar a firmar llibres. Potser sí que si parléssim de premis literaris..., tot i que mai he rebut pressions editorials en aquest sentit. Segurament, la gent sap que tinc mal caràcter [riu]. Cap escriptor ho hauria de tolerar.
2 Diuen que hi ha escriptors amb els ulls cap endins i escriptors amb els ulls cap enfora. Segurament, l'ideal és la doble mirada. La meva és sobretot cap enfora, i té a veure amb el fet que la majoria de les meves obres són contemporànies.
3 Això no ho sap ningú. Segurament, s'escriu per a un lector en majúscules, que no és ni el públic, ni el grup d'amics ni tampoc un mateix. És una mena d'interlocutor imaginari. Trobo molt perillós això d'adreçar te a algú que valores i no cal dir què en penso d'escriure per buscar l'èxit, perquè acabes sent no un creador lliure sinó un esclau de les modes.

FERRAN TORRENT
Societat limitada
1 Si tens una novetat, aquell dia et condiciona; si no tens novetat, és un dia més descansat, perquè El Corte Inglés, la FNAC, etcètera, no te reclamen com l'any que en tens. Si tens novetat és molt millor, però fer una novel·la no és com fer cadires. Si et dius "treballaré un any en el llibre", potser hi estàs mig any, però també pot ser que estiguis dos anys treballant-hi.
2 Dels llibres, de la vida, del que em conten, del que veig. Un novel·lista és una esponja, un vampir, i depèn del tipus de novel·la que escriguis t'alimentes d'una banda o una altra.
3 Ho comentaré com ho va fer Borges: per a mi, per als amics i per atenuar una mica el pas del temps.

 

[index] [obres en català][obres en castellà][obres autors estrangers][links][articles][correu]