Istanbul és la ciutat més gran de Turquia. Situada a la Tràcia oriental, vora l'estret del Bòsfor, i a la confluència entre Europa i Àsia, és el principal port del país i inclou el port natural conegut com el Corn d'Or , travessat pel famós pont de Gàlata. L'emperador romà Constantí el Gran va fundar la ciutat i la va anomenar Constantinoble en honor seu, a l'emplaçament de l'antiga colònia grega de Bizanci. Arran de la partició de l'Imperi Romà, en va esdevenir capital de la part oriental, coneguda com l'imperi Bizantí. Després de la caiguda de Constantinoble el 1453, va entrar a formar part de l'imperi Otomà i de seguida en va esdevenir la capital. Abans de la conquesta, els turcs l'anomenaven İstanbul, però oficialment usaven el nom àrab de Qusţanţaniyyeh , en el sentit de "Ciutat de Constantí". Només fou a partir de 1930 que la ciutat fou reanomenada Istanbul de forma oficial.

Bursa-Efes-Pamukkale Bursa destaca pels mausoleus dels principals sultans otomans i per conservar una indústria de la seda molt important. Efes (en grec Ephesos) fou una de les dotze ciutats de Jònia (avui Turquia), prop de la desembocadura del riu Caystros, i a la seva riba. Tenia un port que es deia Panormos.Va ser un important centre religiós, cultural i comercial. Actualment les seves ruïnes són una de les principals atraccions de Turquia.

Pamukkale (Castell de cotó en turc) és una gran formació geològica de travertins de color blanc intens (formada per carbonat càlcic), produïts per la precipitació de calci d'aigües termals. A sobre dels travertins hi ha les ruïnes romanes de l'antiga ciutat de Hieràpolis. Fou declarada Patrimoni de la Humanitat a l'any 1988.

Capadòcia és una regió amb paisatges característics sobretot a l'àrea a l'entorn d'Uçhisar, Göreme, Avanos i Ürgüp. Les famoses xemeneies es van formar per l'erosió de la roca deguda al vent i l'aigua. Les xemeneies amb barret, especialment prop d'Urgup, es caracteritzen per una forma cònica al damunt. Existeixen altres tipus de xemeneies com les de columna i les de punta. Al segle IV seguint les ensenyances de Sant Basili els cristians van començar a portar una vida monàstica a les coves de Capadòcia. Els seljúcides van conquerir Konya i en aquest període es van construir mesquites, madrasses, tombes, estacions de caravanes,...