Electró. Gira al voltant del nucli gràcies a la força d’atracció que aquest exerceix sobre ell. La seva càrrega elèctrica és negativa i té una massa de 9,1091 · 10 ^–31 kg.

Protó. Es troba al nucli dels àtoms i té una càrrega elèctrica idèntica als electrons però de signe contrari. (carrega positiva). La seva massa és molt superior a la d’electró, gairebé 2000 vegades. (1836,11)

Neutró. També es troba al nucli i té una massa similar al protó però, no té càrrega elèctrica.

Els àtoms en equilibri tenen el mateix número d’electrons que de protons restant elèctricament neutres. Quan un àtom perd un electró, es converteix en un IÓ POSITIU, ja que el nombre de protons és superior al d’electrons, i tindrà una càrrega positiva. Quan la capa de valència guanya un electró, parlarem d’un IÓ NEGATIU, i direm que és elèctricament negatiu.

Conductor. Entendrem com a conductor, tot material que permeti el pas del corrent elèctric a traves seu. Els millors conductors són els metalls. En ells, l’enllaç electrònic és metàl·lic, el que fa que alguns electrons queden lliures, facilitant així el pas de nous electrons a traves seu.

Aïllant, dielèctric o no conductor. Serà tot material que no permeti el pas del corrent elèctric a traves seu. Quan per un material dielèctric passi corrent, direm que el material ha perdut les seves propietats dielèctriques.

Intensitat del corrent elèctric. Entenem per intensitat del corrent elèctric el pas d’electrons a través d’un cos conductor. Convencionalment el sentit d’aquest corrent és des del pol positiu al negatiu d’un circuit, però recordem que el corrent és un moviment electrònic ( electró = càrrega negativa) així que en la realitat ho fa en sentit contrari.

Un corrent serà continu i constant, quan el flux d’electrons sigui sempre el mateix i circuli en un sol sentit.

Un corrent serà continu i variable, quan el flux d’electrons sigui variable però sempre amb el mateix sentit de circulació.

Tot generador doncs, cedirà a un circuit elèctric una Força Electromotriu (f.e.m.) en volts (V).

Generarem electricitat a partir de: la Inducció Electromagnètica ( alternadors i dinamos principalment, tot conductor en moviment dins un camp magnètic crea una f.e.m.), Reaccions Químiques ( a les piles i bateries  es crea una diferència de potencial entre l’electròlit i les plaques submergides en ell), Reaccions Fotovoltaiques ( la radiació lluminosa quan incideix en alguns materials com el silici, liti, seleni,..., fa que aparegui una petita d.d.p. entre punts del material, aquest és el principi de les cèl·lules fotovoltaiques), Efectes piezoelèctrics ( quan deformem mecànicament ( pressió ) el cristall de quars o la turmalina a les seves cares apareix una d.d.p.), Reaccions Termoelèctriques ( un termopar és la unió de dos fils conductors - el coure i el constatà per exemple - en un dels seus extrems, si escalfem aquesta unió, a l’altre extrem apareix una d.d.p. entre els dos conductors).

L’aparell que mesurarà directament la resistència d’un circuit o d’un receptor ( en aquest cas un resistor) és l’ohmetre. Aquest aparell porta generalment una pila per realitzar les mesures, així que quan realitzem una mesura haurem de desconnectar el generador del circuit per no danyar l’aparell de mesura.

Segons la Llei de Joule, en tot circuit travessat per un corrent elèctric es produeixen pèrdues de potència degudes a l’escalfor provocada pel pas d’electrons per un conductor, receptor,...

Aquestes pèrdues les denominarem Pèrdues de Potència per efecte Joule.

Però generalment es realitza un càlcul indirecte, mesurant la tensió i la intensitat del corrent elèctric i fent servir la fórmula anterior.

P=V·I=220V · 220 mA=48,4 W

L’associació mixta de resistències és la combinació de les dues associacions anteriors la sèrie i la paral·lel. Per resoldre aquest tipus d’exercicis hauràs de simplificar les associacions obtenint les resistències equivalent i calculant segons cada cas.

Primer associarem en sèrie.

Segon el paral·lel de les associacions en sèrie.

Tercer el paral·lel

I per últim l’associació sèrie.

El sentit del corrent en un nus serà el que marqui la fem.

El sentit convencional del corrent elèctric a les malles serà el de les agulles del rellotge. Sí un corrent de malla dona negatiu voldrà dir que el seu sentit és el contrari.

En una resistència mirarem sempre la influència del corrent de malla i la influencia del corrent dela  malla del costat sí hi ha. Si el sentit és el mateix se sumarà i si és el contrari es restarà.

A més a més de la llei d’Ohm, podrem fer servir els Teoremes de Kirchhoff per resoldre exercicis més complexos, on hi ha moltes incògnites. Cal recordar que per resoldre un problema amb múltiples incògnites, cal muntar un sistema d’equacions. Aquí els teoremes de Kirchhoff ens ajudaran.

1er Teorema de Kirchhoff. El Teorema dels nusos.

Entendrem com a nus el punt d’unió físic de varis conductors.

2on Teorema de Kirchhoff. El Teorema de les malles.

Entendrem com a malla qualsevol circuit o part d’aquest, en el qual podem partir d’un punt i tornar a aquest sense passar dues vegades pel mateix lloc..