El
primer que ens ve al cap quan anem cap a Verona és
la història d'amor més famosa del món.
I no ens ha de sobtar que William Shakespeare la triés
perquè en ella es jures-sin, Romeu i Julieta, amor
etern. És el ser-pentejant riu Adige, el que ens ajudarà
a traçar una línia històrica de més
de 2000 anys, on la bellesa de la ciutat quedarà re-flectida
en cada una de les nombroses joies arquitectòniques
que trobarem cada cop que entrem en una nova plaça,
cada cop que girem cap a un nou carrer. Serà quan marxarem,
que ens adonarem, que també nosaltres ens hem enamorat,
i sense importar-nos que el sol o la pluja banyin els nostres
ulls, ens girarem i sospirarem...
Milà,
capital de la llombarda i de l'economia italiana, és
una ciutat discreta que fuig de l'exuberància de la vida
romana. Però, no ens enganyem, el seu ritme vital és
frenètic, seriós, d'una determinació centreuropea
que ens recorda el seu passat austríac. No-més
cal pensar amb els Visconti o els Sforza, banquers llombards
que varen erigir mera-velles com les fletxes del Duomo o les
mu-ralles del castell Sforzese. Es podria dir que van estar
els fonaments de les grans multi-nacionals que operen avui en
dia a Milà. Dues manifestacions encapçalen el
consum d'energia milanesa: la moda i el disseny. Aquestes es
poden observar al llarg de tota la ciutat des del centre on
les residències d'alt "standing" conviuen amb
aparadors d'art nouveau (a Milà "Liberty" en
honor als magatzems londinencs), palaus renaixentis-tes, barrocs...,
fins al barri dels "naviggli" (canals), antiga zona
industrial que els joves artistes, arquitectes i dissenyadors
han triat per viure en els seus lofts o per treballar als seus
tallers.
Caminar
per la Firenze del segle XXI ens re-porta els beneficis dels
darrers cinc-cents anys d'història. És en aquesta
ciutat, on Eu-ropa va deixar d'ésser rural, fosca,
atemori-da... Quan sentireu les vostres passes, si pareu compte,
podreu sentir el caminar ferm dels florentins dels segles
XV i XVI, aquells hu-manistes que inspirats en els clàssics
(grecs i llatins) van esdevenir homes universals, tant en
la recerca de nous continents com en la de la veritat científico-tecnològica.El
plaer intel·lectual substitueix l'espiritual i les
arts floreixen als llenços de Giotto o Bot-ticelli,
als blocs de marbre d'un immaculat blanc esculpits per Donatello
o Michelangelo o en forma de majestuosos edificis projectats
i executats per Brunelleschi o Leon Battista Alberti.
Serà
el Duomo de Santa Maria del Fiore, una de les portes d'entrada
al paradís?
