Al 1995, Philips, Pioneer, Sony, Toshiba, i moltes més empreses, van assentar les bases per un nou sistema d’emmagatzematge digital de dades que cobris les limitacions dels CD-ROM. Naixia el DVD Forum, amb la missió d’implementar un nou estàndard. Inicialment, pretenien substituir el format VHS pels vídeos domèstics, però un sistema amb tants avantatges com el DVD – Disc Versàtil Digital - ( tècnics, econòmics i de seguretat ) està transformant-se en el substitut del CD-ROM.

La constitució és molt similar a la d’un CD-ROM, però la unitat lectora és diferent ja que el làser és de menor longitud d’ona ( làser blau amb longitud d’ona de 635nm per discos d’una capa i de 650nm pels de dues ), el que el permet llegir dades amb “pits” més pròxims.

Si volem un bon rendiment del sistema, cal associar les unitats DVD amb una tarja descompressora de MPEG-2 per descarregar la CPU de l’intens treball al que el sotmeten aquestes unitats ( una pel·lícula es veuria amb salts d’imatges si no tenim un equip d’alt rendiment).

Constitució:

Podem connectar-los d’igual manera que els discs durs i els CD-ROM:

Canals EIDE. Cadena SCSI.

Darrerament estant sortint al mercat sistemes USB i FIREWARE. Ideals per sistemes portàtils.

Sí volem una qualitat d’imatge superior ( major nitidesa ) haurem d’afegir al nostre sistema una tarja decompressora de la informació enregistrada al DVD ( no oblidem que els DVD es codifiquem en MPEG-2 ).

Interface de comunicació.

Com connectem el DVD_ROM al sistema.

A l’igual que en els CD-ROM, en un disc reflectant ( d’un substrat cristal·lí amorf ) es fan multitud de marques ( una per dada ), restant d’aquesta manera permanentment enregistrades. La unitat de lectura – un làser de baixa potencia – fa incidir un feix de llum sobre les marques, la reflexió o no del feix lluminós transmetrà un 0 o un 1 al sistema a traves del fotodiode receptor del feix lluminós. La diferencia entre tots dos sistemes es la densitat de les marques ( distancia entre pistes i entre marques ), per un CD-ROM és de 1,6 i 0,83 micrés respectivament i per un DVD és de 0,74 i 0,4. Per a poder reduir aquestes distancies el làser dels DVD es de menor longitud d’ona, el que el situa a l’espectre de llum vermella

Hi ha una multitud de formats de DVD que pretenen cobrir totes les necessitats del mercat.

DVD – ROM. Amb una capacitat per emmagatzemar més dades que el CD-ROM (gairebé de 16 a 17 vegades) és el seu substitut natural.

Gràcies a la disminució de la distancia entre pistes i marques, i al làser de menor freqüència, la capacitat dels DVD es com a mínim, amb la mateixa superfície, de 4,7 Gbytes. Però a més els DVD permetent la lectura de les seves dues cares el que fa que la capacitat augmenti fins els 9,4 Gbytes. Sí a més per cada DVD podem enregistrar dues capes per cara ( una capa a 4,7 i l’altra a 3,8 Gbytes ) tenim l’abassegadora quantitat de 17 Gigabytes ( 8,5 per cara ).

DVD - Vídeo. Destinat a les pel·lícules de vídeo. Podem veure aquestes pel·lícules des del PC o des de equips connectables a la TV o altre sistema visualitzador ( Canó, ... amb format 4:3, 16:9 o panoràmic ) ( 8 hores de vídeo, en un doble capa - doble cara, a més de 8 pistes d’àudio digital amb 8 canals per pista i els subtítols de la pel·lícula en 32 idiomes )

DVD – Àudio. La seva capacitat i qualitat és molt superior a la dels  CD – Àudio i CD-ROM convencionals ( només 74 minuts )

Tecnologia.

Tipus de DVD-ROM: IDE, SCSI, USB, FIREWARE, ....