Ports Paral·lel. El “chip” 8255 és programable – internament compta amb tres ports , A,B i C de 8 bits - i pot treballar de tres maneres diferents:

Mode 0: No cal el controlador, es llegeix directament el que hi ha al buffer, i s’escriu a ell el que rep.

Mode 1: El controlador estableix una sincronització bidireccional a les transfèrencies de dades. No més treballent els port A i B.

Mode 2: S’estableix una bidireccionalitat sincrona - al igual que en els altres cassos -  però només es treballa el port A.

Ports USB.

Ports SCSI.

Generalment s’empra per dispositius d’àudio i vídeo digital de gamma alta, encara que avui en dia podem trobar disc durs externs, DVD-ROM, escànners, impressores, cameres fotogràfiques i de vídeo,...

La compatibilitat dels ports IEEE 1399 ve definida per l’especificació VMD, que proporciona un conjunt de serveis d’E/S i de controladors de dispositius compatibles binàriament pels sistemes operatius basats en Windows i els futurs. WDM és un element principal per a USB, IEEE 1394 i ACPI - Advanced Configuration and Power Interface - ( Configuració avançada i interface d’energia).

Ports IEEE 1394.

Ports IEEE 1394. – Fireware - Aquest port permet connectar i desconnectar dispositius sèrie d’alta velocitat.

Encara que IEEE 1394 i USB son tecnologies similars, no poden intercanviar-se les connexions.

Haurà d’interferir el mínim amb la resta del sistema.

Adaptarà els senyals entre la CPU i els periférics.

Convertirà la informació als formats adequats.

( El format emprat per una impressora per a representar informació sol ser diferent al que fa servir la pantalla gràfica i a l’hora és diferent a la representació que fa l’ordinador de la mateixa informació.)

Adaptarà la velocitat de transferència de dades entre la CPU i el perifèric

( La CPU és molt més ràpida que els perférics.)

Controlarà el tipus d’informació que intervé en les tasques d’E/S – dades o informació de control -

Una Operació d’Entrada/Sortida és la seqüència d’accions necessàries per a la transferència complerta d’un conjunt de dades. Per realitzar-la s’hauran d’efectuar les següents funcions:

Emmagatzematge temporal de la informació. D’això s’encarreguen els registres d’entrada i sortida – buffers –

Sincronització de velocitat entre la CPU i el Perifèric.

Detecció i correcció d’errors durant la transmissió. S’emprem els bits de paritat, codis de redundància cíclica, ...

Recompte de les unitats d’informació – paraules – transferides.

1er. La CPU adreça o selecciona el dispositiu amb el que es comunicarà o amb el que li demana comunicació.

Per adreçar un perifèric haurà d’haver una connexió física, d’això s’encarreguen els bussos i els ports.

Quan connectem un perifèric al sistema, la CPU el veu com un registre d’estat, de dades o de control. Per a poder accedir cal mapejar aquests registres en un espai de la memòria – principal o l’espai reservat al dispositius d’E/S -.

Mapejats a memòria: Ocupen un espai de la memòria principal – el que la redueix -. S’utilitzen instruccions normals (MOV) el que fa que l’accés als perifèrics sigui molt ràpid. La conexió al bus de control del registre és el mateix que la del bus de la memòria.

Mapejats a l’espai E/S: No ocupen espai de memòria. L’accés es fa amb instruccions especials (IN, OUT) el que el fa més lent. La conexió al bus de control del registre és diferent que la conexió a la memória.

2on Governa la Transferència de dades (E i/o S) entre el sistema i el dispositiu

Entendrem com a transferència elemental d’informació la transmissió d’una paraula – un byte – entre el mP i el perifèric o viceversa.

Cal un control de l’estat dels perifèrics, per la qual cosa la CPU gestionarà les línies de control necessàries en cada cas. Els controladors poden ser de tres tipus: Hardware especialitzat, general i microprogramable.

3er. Sincronitza i coordina totes les operacions de la comunicació. La connexió CPU-Perifèric es pot establir de diferents maneres – modes de connexió -:

Mode bloqueig: Des de que la CPU demana un servei, aquesta es dedica en exclussiva a aquest servei fins finalitzar-lo.

Mode registre d’estat: La CPU controla en tot moment el sistema. Intentarà fer altres feines al mateix temps que dona servei als perifèrics. Aquí apareix el concepte de – overhead -, el qual ens indicarà quan un perifèric a finalitzat la seva feina. La CPU llegueix periodicament el registre d'estat per comprovar l’estat del perifèric. Per tant ara, la CPU només perd el temps d’accés al registre d’estat i no tot el temps - com passava en mode bloqueig –

Mode interrupció: És el perifèric el que indica la finalització d’alguna tasca o el què és més normal quan pot acceptar noves dades. Aquest és el métode més extes.

La CPU gestiona una sèrie d’interrupcions – cada perifèric té una única i incompartible interrupció associada – Quan la CPU rep un senyal d’interrupció atura l’execució del programa en curs, i inicia una rutina de servei d’interrupció amb els següents passos:

Mode canal: El sistema preten reduir el temps d’utilització del bus. Normalment les dades abans d’arribar al perifèric han estat: primer a la memòria, despreés a la CPU i finalment al perifèric. Com es veu les mateixes dades passen dos cops pel mateix bus. Per evitar-ho existeixen el DMS, els quals adrecen les dades de manera que el seu contingut vagi directament de la memòria al perifèric. Aquest és el metode emprat pels Servidors i els ordinadors de grans prestacions.