Fer de Pagès a l'edat mitja.

Les miniatures als llibres i les escultures de les portalades de les esglésies ens mostren detalladament les estacions i les activitats agrícoles.

És gràcies a això que se sap que se sembrava dos cops a l'any, a la primavera i a la tardor, per tal que augmentessin les possibilitats d'una bona collita; cada març s'esporgava la vinya; al juny se segava el fenc i es guardava als graners; juliol era el mes de la sega del blat: les espigues es tallaven amb la falç, i la palla que quedava al terra servia per a alimentar el bestiar. També es cultivaven cànem i lli, que es deixaven macerar als rius. La tardor es dedicava a la verema i a llaurar la terra; després es deixava reposar i, un cop finalitzada la matança del porc, el pagès reparava eines i estris.

Tècniques agrícoles. Les invasions bàrbares van capgirar l'Occident: la gent abandonà les ciutats i es refugià al camp. El comerç va disminuir. Les elaborades tècniques agrícoles de les viles romanes quedaren, en part, relegades a l`oblit. De la mateixa manera, l'ús dels instruments de metall va deixar d`ésser habitual. Els pagesos utilitzaven estris molt rudimentaris fets amb fusta.

Les tècniques agrícoles tradicionals eren poc eficaces i les collites produïen poc: els tubèrculs eren petits i arrugats, el bestiar donava poca carn i els cereals tenien el gra molt petit. Un pagès al s. XIV estava prou content quan podia collir uns 55 quilos de blat per hectàrea de terra. (Penseu que avui en dia les expectatives són de 650 quilos, com a mínim)

Eines: Els pagesos tenien poques eines per llaurar la terra. Un home lliure podia tenir un Xapo, una pala, una destral, un falç, una bata de fusta i un parell de vares que portaven sobre els ombrós i que servien per transportar galledes. Les arades eren tan cares que pel general solien compartir una entre varis. La majoria de feus, repartia la terra entre les famílies assignant-los varies franges de terra d'uns 9 metres d'ample, que era el que podia llaurar un junta de bous en un dia. A més a més, existien terres comunals de baixa qualitat on podia pastar el bestiar. Com una part important d'aquestes terres es trobava en terreny boscosos era aprofitada pels pagesos per què pastessin els seus porcs.

Els cultius. El tipus de terra i el clima definien els cultius. El fenc produïa una bona farina i, es plantava en terres pobres de climes freds i humits. El blat, que donava una farina mes fina, demanava terres més fèrtils i un clima més suau. La civada era tan fàcil de cultivar com el fenc, però es feia anar com menjar pels cavalls. Els països del nord d'Europa feien servir la civada per produir cervesa, que era un dels aliments més energètics que consumia la població. Les llegums eren molt importants. S'assecaven i es guardaven per l' hivern.

Les llavors. Els pagesos havien de reservar una quarta part del gra de les collites per fer-la anar l`any vinent com llavor. De la resta, una dècima part era per l` Església en concepte de tribut. Una part del que quedava se`l menjaven les rates o es feia malbé, amb la qual cosa, el gra que quedava per fer pa i alimentar-se no era sempre el suficient. Desprès de preparar la terra per la llavor, el pagués recorria el camp escampant-la amb la mà: una part anava a parar al terreny fèrtil i la resta se`l menjaven els pardals o queia a la parcel•la del veí. Si es tractava de llegums, el pagués feia uns petits forats, amb un pal puntegut per a excavar forats i, dipositava una llavor en cada forat.

La collita. Quan arribava el temps de la collita tothom donava un cop de mà. En un dia una quadrilla de pagesos podia collir fins a 8.000 metres quadrats. Els segadors utilitzaven les falçs, i la resta recollia la sega, el que quedava servia de menjar pel bestiar.

Imatges.