El Tèxtil.

Als camps que vorejaven els castells, ciutats, etc. pastaven els ramats d'ovelles, de les quals s'obtenia la llana que es convertia en teles de vius colors, feina de la que depenien multitud de persones a l`Edat Mitjana.

El cardat i filat de la llana. Primer la llana es cardava (pentinava) i després es filava per a convertir-la en fils. Al s. XIV la filera era un invent molt recent. Fins el 1300 aproximadament les dones filaven amb un fus (una vara allargada) i la filera els va permetre fer-lo molt més ràpid.

L'art de teixir i badallera. L'art de teixir permetia convertir els fils en teles entrecreuant-les al telers. Com era un treball feixuc solien fer-lo els homes, mentre que les dones es dedicaven a teixir teles més delicades en petits telers. Quan la tela estava llesta, un treballador anomenat bataner s`encarregava de netejar-la flotant-la amb una sorra especial amb el nom de "terra de batan" i que servia per extreure el greix de la llana. Finalment altre teixidor pentinava la tela amb les fulles seques d`una planta anomenada carda de batan per a donar-li una textura més suau.

Els tints. Les teles es tintaven amb tints naturals que s'obtenien a base de plantes. De l' arbust anomenat anyal s'aconseguia el blau, amb la rubia i la bija es tintava de roig i amb safrà, de groc. El groc del safrà es considerava un luxe doncs per obtenir una lliura de tint feien falta unes 60.000 plantes de safrà.

El sastre. Els estils canviaven amb molta freqüència. La gent amb diners pagava un sastre per que les fes vestits a l'última moda amb els teixits més elegants. Per això, vestir-se amb roba tintada i de bon tall era un signe de rang social. Alguns estils i teixits només podien portar-los les persones més riques. El vellut, per exemple, estava reservat als nobles.

El curtidor. Per fer el cuir el curtidor donava primer les pells als gossos per que les netegessin de les restes de carn. Després posava la pell en calç tota una nit per eliminar-ne el pel. A continuació preparava una solució feta amb escorxa d'encina, el tanino, que contenia una substància astringent que netejava la pell i impedia que es podrís. Després de netejar-les a fons i de deixar-les eixugar a l'aire lliure, les pells estaven llistes per a fer productes de cuir. Per obtenir un cuir de la millor qualitat, el curtidor aprofitava l'acció de les bactèries per a atobar la pell. Primer posava excrements de gos en un calder i els xafava fins que la substància fos homogènia. Després submergia en aquesta mescla, que era una solució alcalina, les pells de cries i així s'obtenia la pell més fina.

Imatges.