Vidriers.
Els vidriers de l’edat mitjana eren considerats artesans, a l’igual que els pintors i els escultors.
Els vitralls de l’època solien ser realistes. No hem d’oblidar que el poble no sabia llegir i una manera de que entengués i pugues gaudir de les Santes Escriptures, o de fets importants eren les imatges. De la mateixa manera que les escultures, els vitralls de les catedrals transmetien passatges de la Bíblia, fets i vides dels Sants venerats pel poble. Molt s’ha parlat del misticisme que transmetien els vidres: Guardaven gelosament la manera en que tintaven de colors els vidres.
Colors carregats de simbolisme: Blanc de Divinitat, Negre de Tenebra, Groc de Saviesa, Roig d’esperit, Blau segons matis: Veritat suprema, Immortalitat o Naixement del Món, Verd d’esperança.
De 1361 a 1500 treballaren a la Seu o per la Seu 8 vidriers.
Al taller:
Un vitrall comença pel seu disseny. El motiu a treballar generalment era indicat pel client que encarregava la peça. Es feia un disseny a escala reduïda i tot seguit es produïen les peces a escala real. Els perímetres del disseny es calcaven per transparència i amb el Ferro Tallavidre, es seguien, aconseguint una petita clivella que ajudava a trencar-lo pel lloc desitjat. Tot seguit s’igualaven el contorns amb el Brusidor.
Un cop obtinguda cada peça, es fixava amb claus a la taula de vitraller i es subjectava provisionalment amb plom. Tot seguit es repassava amb Grisalla per tal de donar-li variacions als colors segons disseny. Les peces a les hores, eren recuites a 800 graus centígrads per tal de fixar-hi el detalls i tot seguit es muntava definitivament mitjançant motllures de plom. Per muntar-les a l’obra s’emmarcaven amb una xarxa metàl•lica formada per travessers, anses soldades i una barra de ferro anomenada Xavetera. Gràcies a la xavetera i les xavetes es fixaven els plafons del vitrall al finestral. Generalment es disposava d’un bastidor de ferro un es muntava una xarxa de fill d’aram per a protegir l’exterior del vitrall.
A la llotja:
Molts autors ens diuen, de fet es considera una norma generalitzada, que els vidriers muntaven el seu obrador dins o prop de l’obra on treballaven. De fet a Lleida això no es norma al menys fins el primer terç del segle XIV. És l’any 1432 quan es té constància de la construcció del primer forn per a coure vidre i d’una taula on poguessin treballar els mestres. Els anteriors ho deurien de fer al seu taller.
A l’obra:
Munten les seves vidrieres, però també reparen els desperfectes que hi havia a les ja existents.
Els seus subordinats:
No es tenen constància d'ells.
El sou:
Generalment varen treballar a preu fet ( per vitrall encomanat).
Que podien comprar?
xxx
Vidrier al taller. Eygentliche Beschreibung. Hans Sach. 1543.
Un vitrall és un conjunt de vidres de colors, units per una xarxa metàl•lica generalment de plom anomenada vergueró. Hi havia dues formes d’obtenir vidre:
Vidre de Ciba. Es fonia sorra de riu convenientment netejada i barrejada amb òxids o sulfurs metàl•lics (per tal de colorar-lo). La pasta fossa i bufada s’estenia en una taula i per rotació s’obtenia un disc de vidre.
Vidre de Manxó. S’obtenia un cilindre bufat que es tallava i s’aplanava fins obtenir el vidre pla.
Eines:
Canya de vitraller. Tub metàl•lic d’aproximadament un metre i mig de llarg per a bufar vidre.
Ferro Tallavidre. Ferro que s’escalfava al roig i que servia per marcat el vidre a tallar.
Brusidor. Eina metàl•lica amb encaixos de diferents gruixos que permetia trencar el vidre de la vora de la peça amb molta precisió.
Grisalla. Pintura a base d’òxids de ferro per fer-ne efectes especials com ara els plecs de la roba o la degradació d’alguns colors. S’estenia amb pinzells, robes, plomes d’au o pels d’animals.
Tingla. Peça que alçava el vidre per tal d’ajustar les motllures de plom entre vidres i que servia per estampar-les fortament i assegurar-los entre si.
Travessers. Barres horitzontals clavades als muntants de pedra dels finestrals.
