| ESTUCTURA 
                  DELS AUTÒMATS |  | 
               
                | Per 
                  Jordi Jordan | 
               
                |  | I 
                  físicament, com són els autòmats? | 
               
                |  
                    Un 
                      autòmat no és altra cosa que un conjunt d’elements 
                      que el conformen: un mòdul d’alimentació, 
                      un mòdul d’entrades (analògiques i/o 
                      digitals), un mòdul de sortides (a relés, 
                      a transistors, a triacs,...), la CPU (Unitat de Central 
                      de Procés), les memòries, les unitats de programació 
                      (teclats, consoles,...), les unitats de comunicació, 
                      els perifèrics,... | Un 
                    bon tècnic ha de conèixer els autòmats, 
                    externa i internament.  | 
               
                |   | 
               
                | Dues 
                    són les tendències estructurals 
                    dels autòmats: Estructura 
                    compacta: tots els elements que formen part de l’autòmat 
                    es troben integrats en una sola carcassa. Autòmat 
                    Compacte Nano de Schneider |  | 
               
                | Estructura 
                    modular: cada part integrant forma un mòdul 
                    independent. |  | 
               
                |  | Autòmat 
                    modular Twido de Schneider | 
               
                |  | Mòdul 
                  d'alimentació. | 
               
                |  
                    El 
                      mòdul d’alimentació serà l’encarregat 
                      d’alimentar elèctricament la resta de mòduls. 
                      Generalment els fabricants comercialitzem un mòdul 
                      específic per a cada un dels seus autòmats 
                      però si no fos així, ens haurem d’adequar 
                      a les especificacions tècniques per ell facilitades. 
                       Aquest 
                      mòdul no és res més que una font d’alimentació 
                      més o menys sofisticada (segons els requeriments 
                      del sistema) que adaptarà la tensió d’alimentació 
                      220/380 V 50Hz als circuits electrònics de la resta 
                      de mòduls. Autòmats 
                      Modicon de Schneider | 
 | 
               
                |  | Mòdul 
                  d'entrades i de sortides. | 
               
                |  
                    Serà 
                      l’encarregat d’adaptar i codificar els senyals 
                      d’entrada al sistema per tal que la CPU els entengui 
                      i el pugui processar. Aquest senyals poden ser analògics 
                      (sensors de temperatura, humitat, lumínics,..) o 
                      digitals ( Senyals tot o res, tensió o no tensió, 
                      com les que ens podem facilitar els polsadors, interruptors, 
                      finals de cursa, detectors capacitatius, inductius, ...)Una altra missió d’aquest mòdul és 
                      la protegir els circuits electrònics interns de l’autòmat 
                      tot separant-los elèctricament dels circuits de captació.
 El 
                      mòdul de Sortides treballarà de manera inversa 
                      al d’entrades. Es a dir, adequarà els senyals 
                      procedents de la CPU, tot convertint-los, amplificant-los 
                      per que governin els actuadors a ell connectats. Autòmats 
                      Modicon de Schneider  |    | 
               
                |  | Mòdul 
                  CPU o Mòdul Central o Unitat Central de Procés | 
               
                |  
                    Podríem 
                      dir que és el cervell del sistema, 
                      ja que és l’encarregat d’interpretar 
                      i processar els senyals d’entrada gràcies a 
                      una sèrie d’instruccions de programa introduïdes 
                      per l’usuari i en conseqüència actuar 
                      sobre les sortides. Dins 
                      la CPU podem diferenciar tres grans blocs: 
                      el processador, la memòria i altres circuits electrònics 
                      auxiliars. |  | 
               
                |  | Processador. | 
               
                |  
                    El 
                      microprocessador que és l’encarregat 
                      de realitzar les operacions 
                      de tipus lògic i aritmètic, així 
                      con de les operacions de control 
                      de la transferència de dades dins l’autòmat.  
                      Internament, en tot “micro” es poden diferenciar 
                      els següents circuits: 
                     
                       
                        ALU. Unitat Aritmètica i Lògica. 
                        Encarregada de les operacions abans esmenades. 
                       
                        UC. Unitat de Control. Encarregada d’organitzar 
                        totes les tasques que desenvolupa l’autòmat. 
                       
                        Registres. Memòries temporals 
                        d’accés ràpid per emmagatzemar dades, 
                        instruccions, adreçes,...molt important pels processos 
                        del micro. 
                       
                        Bussos. Pistes conductores de les dades, 
                        d’entrada, de sortida, resultats, senyals de control,... |  
                    Dins 
                      el Processador trobarem: 
 | 
               
                |  | Memòries. | 
               
                |  
                    Direm 
                      memòria a tot dispositiu 
                      d’emmagatzematge d’informació en forma 
                      de bits. Hi ha dos tipus de memòria:  
                      RAM ( Random Acces Memory) Memòria 
                      d’accés aleatori o Memòria d’escriptura 
                      – lectura. S’escriuen i esborren elèctricament 
                      però perdem la informació emmagatzemada quan 
                      falta l’alimentació elèctrica. Els 
                      autòmats solen emprar aquest tipus 
                      de memòria per l’usuari, per la Taula de Dades 
                      ( espai on s’enregistren els estats de les entrades 
                      i sortides i els valors numèrics de les dades internes 
                      com per exemple les dels comptadors, temporitzadors, etc...) 
                      i per la Memòria de Sistema. Molts 
                      autòmats per que no es perdin aquestes dades incorporen 
                      una bateria que mantindrà la informació de 
                      la RAM en períodes de desconnexió. Altres 
                      simplement la substitueixen per memòries tipus EEPROM 
                      (aquestes es poden enregistrar i esborrar elèctricament) 
                      que mantenen la informació sense alimentació. 
                       ROM 
                      ( Read Only Memory ) o Memòria unicament 
                      de lectura. Aquest tipus de memòries mantindran la 
                      informació fins i tot quan falti l’alimentació 
                      elèctrica. S’enregistrem durant el procés 
                      de fabricació i no es poden esborrar. El 
                      programa de Sistema (firmware) empra aquest 
                      tipus de memòria, tot i que alguns autòmats 
                      la substitueixen per EPROM ( s’enregistrem elèctricament 
                      i s’esborren per raig ultra violats, podent-se tornar 
                      a enregistrar de nou). |  
                    
 Autòmats 
                      Modicon  de 
                      Schneider   | 
               
                | 
                     
                      | Tipus 
                        de Memòries | Com 
                        es programen? | Com 
                        s'esborren? | Que 
                        passa quan falta l'alimentació elèctrica? |   
                      | RAM | Elèctricament | Elèctricament | s'esborren 
                        ja que són volàtils. |   
                      | ROM | a 
                        fabrica. | No 
                        es pot | es 
                        mante la informació |   
                      | PROM | Elèctricament | No 
                        es pot | es 
                        mante la informació |   
                      | EPROM | Elèctricament | Raig 
                        ultraviolats | es 
                        mante la informació |   
                      | EEPROM | Elèctricament | Elèctricament | es 
                        mante la informació |  |  | 
               
                |  | Quines 
                    són doncs les funcions de la CPU? | 
               
                | Bé, 
                    ja he comentat abans que en la memòria ROM 
                    del Sistema el fabricant enregistra el Programari del Sistema 
                    o Firmware. Aquests programes són 
                    els que consultarà el microprocessador per dur a terme 
                    les funcions a ell encomanades. En general tot 
                    Programa de Sistema incorporarà: Les funcions 
                    de supervisió i control del temps de cicle, taula de 
                    dades, alimentació, bateria, etc.... Un autotest d’arrancada. 
                    El control d’execució de programa. La generació 
                    del cicle de base de temps. Les funcions de comunicació: 
                    interna, externa amb la unitat de programació i/o els 
                    perifèrics i/o altres automats i/o altres PC’S 
                    als que pugues estar connectat. |  | 
               
                |  | Memòries 
                  de copia o de programes d’usuari. | 
               
                | Les 
                  memòries EPROM I EEPROM apart de les 
                  aplicacions abans mencionades es solen fer servir com memòries 
                  de copia per l’enregistrament i arxiu de programes d’usuari. |  | 
               
                |  | Unitats 
                  de programació. | 
               
                | En 
                    mode programació: per cercar instruccions 
                    de programa, per cercar posicions de memòria, per esborrar, 
                    inserir i modificar instruccions, per detectar errors de sintaxis, 
                    visualitzar la totalitat o part del programa contingut en 
                    la memòria d’usuari, forcar de terminats estats 
                    de temporitzadors, comptadors, etc...En mode d’enregistrament: per enregistrar 
                    en suports magnètics (discs flexibles o el disc dur 
                    d’un PC), per enregistrar memòries EPROM o EEPROM, 
                    per imprimir,...
 En mode de servei: per posar el sistema 
                    en marxa ( RUN, ON-LINE), per aturar el sistema ( STOP, OFF_LINE), 
                    per monotoritzar el funcionament del sistema...
 
 | Els 
                    equips o unitats de programació són 
                    els elements que utilitzaran els programadors per introduir 
                    les instruccions de programa en la memòria 
                    d’usuari, tot i que també les empraran per altres 
                    funcions:  | 
               
                |  
                    Tres 
                      són el tipus d’unitats de programació 
                      que es solem emprar: les més elementals les 
                      que semblen una calculadora, les consoles i la programació 
                      des de PC.  
                     
                      Amb 
                        les primeres només podrem programar l’autòmat 
                        a base de nemònics, tot i que algunes incorporen 
                        la possibilitat de programar gràficament però 
                        visualitzant només unes quantes línies (més 
                        aviat poques).  
                      Les 
                        consoles de programació tot i no poder-se comparar 
                        amb la programació des de PC, ja permeten la visualització 
                        de 20 o 30 línies i 60 o 80 caràcters per 
                        cada una d’elles. Els llenguatges de programació 
                        que podrem fer servir vindran delimitats pel software 
                        del fabricant.  
                      Amb 
                        un PC podrem programar els autòmats sense cap altra 
                        limitació que la pròpia del software facilitat 
                        pel fabricant de l’autòmat, tot i que generalment 
                        ho podrem fer de totes les maneres possibles: amb nemònics, 
                        amb diagrames de contactes, amb gracfet.... Segurament, 
                        inclouran modes de simulació per a poder testar 
                        els programes, etc... |  
                    
 Autòmat 
                      Compacte Nano de Schneider | 
               
                |  | Unitats 
                  de comunicació | 
               
                | Mentre 
                    no aparegui un estàndard mundial que defineixi 
                    el mode de funcionament ideal dels bussos de comunicacions 
                    industrials podem trobar dos grans dominadors: 
                    l’europeu Profibus (impulsat pels alemanys) 
                    i el nord-americà Foundation Fieldbus. Però 
                    què és un fieldbus? Doncs és 
                    un enllaç de comunicacions pensat per 
                    a entorns on es requereix que els temps 
                    de resposta dels senyals sigui petit, però 
                    que a l’hora sigui molt resistent al soroll 
                    electromagnètic ( no hem d’oblidar que 
                    aquests bussos podran discórrer en instal·lacions 
                    on es generaran grans camps magnètics). Un 
                    fieldbus mantindrà un rendiment òptim amb aplicacions 
                    que intercanviïn petites quantitats de dades 
                    (de l’ordre d’uns pocs bytes) assegurant 
                    uns temps de resposta d’uns pocs mil·lisegons. El 
                    gran problema és que al mercat es troben una 
                    gran varietat d’estàndards. 
                    Cada fabricant de fieldbus ha definit 
                    la seva pròpia pila de protocols que, 
                    en el cas dels fieldbus, solen incloure la capa física, 
                    la d’enllaç i la d’aplicació del 
                    model OSI. Per tant, es fa difícil saber quin 
                    és el bus amb millor rendiment i per tant 
                    quin adoptar, per no parlar de les incompatibilitats 
                    entre elements o mòduls de diferents fabricants. I 
                    el que és pitjor cada fabricant vol imposar el seu...  Davant d’aquesta dificultat, i de la 
                    impossibilitat d’arribar a un conveni entre tots els 
                    fabricants per tal d’especificar un estàndard 
                    mundial, alguns d’ells comencen a tenir en compte 
                    alternatives. La utilització d’una Ethernet 
                    amb millores, evidentment, per tal de poder suportar un ambient 
                    industrial està cobrant gran força. Com no, 
                    internet, JAVA i les targes de comunicació 
                    TCP/IP estàndards i a l’hora 
                    barates jugaran un gran paper en les comunicacions 
                    industrials.
 Temps 
                    al temps.
 |  
                     
                      En 
                        un entorn de treball industrial, es fa necessari 
                        interconnectar els diferents elements que en 
                        formen part. La connexió de 
                        dispositius com els autòmats, 
                        els sensors, els actuadors 
                        i altres elements integrants com per exemple els PC’S 
                        per tal de controlar i monitoritzar estan a l’ordre 
                        del dia.  
   
 Autòmats 
                      Modicon de Schneider | 
               
                | Cal 
                    dir també que la majoria d'autòmats 
                    incorporen ports sèrie per tal de comunicar-se 
                    amb consoles de programació, enregistradores de memòries, 
                    PC'S, etc. |  | 
               
                |  | Perifèrics. | 
               
                |  
                    Entendrem 
                      com a perifèrics, els elements independents als autòmats 
                      que puguem fer servir en algun moment i que tinguin certa 
                      importància en el sistema.  Autòmats 
                      Modicon de Schneider   |  |