Què 
                és un contactor? Doncs un aparell mecànic 
                de connexió controlat mitjançant 
                un electroimant amb un funcionament tot – 
                res. Quan la bobina de l’electroimant resta 
                sota tensió, el contactor es tanca, establint a traves 
                del seus contactes (pols) un circuit entre la xarxa d’alimentació 
                i el receptor que controla.
                Quan aquesta deixarà de rebre tensió el circuit 
                magnètic es desmagnetitza i el contactor s’obre per 
                efecte bé d’una molla situada entre l’armadura 
                móbil i la part fixa del circuit magnètic, o per 
                per gravetat ( en alguns casos).
              Avantatges 
                dels contactors:
             
             
              
                Els principals component d'un contactor són: L’electroimant: 
                és l’element motriu del contactor. El 
                podem dividir en el circuit magnètic i la bobina. 
                El circuit magnètic sol estar constituït 
                per l’apilament de xapes magnètiques per tal de reduir 
                les pèrdues per Foucault (pèrdues en el circuit 
                magnètic) un o dos anells de desfasament o espires de Frager 
                que generaran un flux magnètic desfasat que permetrà 
                anular vibracions sorolloses. La bobina és 
                l’encarregada de generar el flux magnètic necessai 
                per atraure l’armadura mòbil de l’electroimant. 
                Sol muntar-se obre una de les branques del circuit magnètic 
                i està fabricada amb fil de coure recobert d’esmalt 
                aïllant. Podem suportar temperatures de fins 180º C. 
                Els contactes de potència o pols, seran 
                els encarregat d’establir o interrompre la circulació 
                del corrent elèctric pel circuit principal. Es a dir, seran 
                els que governaran el funcionament del receptor. Els contactes 
                auxiliars realitzaran funcions d’automanteniment 
                (realimentació) senyalització, enclavament, etc.