Perquè el nen associï la noció d'intensitat lligada a l'audició, es pot agafar un so determinat, per exemple, O. El mestre l'emetrà i a continuació ho farà el nen, de manera clara i ben pronunciat, de la manera següent:
1 Pronunciació- Repetir darrera del mestre, que pronuncia normalment i després dèbilment.
- Repetir darrera del mestre amb intensitats creixents.
- Repetir darrera del mestre amb intensitats decreixents.
- Repetir darrera del mestre amb intensitats variables i amb diferències cada cop menor.
2 Transcripció gràfica- El mestre pronuncia, el nen repetix-el mestre transcriu, el nen copia.
- El mestre pronuncia, el nen repeteix i transcriu sol.
- El mestre pronuncia, el nen transcriu les diferències d'intensitat creixents o decreixents.
- No s'observa ja progressió creixent o decreixent.
- Els mateixos exercicis: després d'haver transcrit, el nen repeteix (lectura) els sons forts, dèbils, molt forts… que ha simbolitzat.
3 Transcripció de diferència d'intensitats mitjançant un traç gruixut o fi- Emissió amb accentuació variable d'intensitat.
- Emissió amb accentuació variable de duració.4 Progressió:
El mestre pronuncia i traça (el nen mira i escolta), després el mestre pronuncia i el nen traça. Per una altra banda, els exercicis estan estretament associats als previstos per a l'educació de la mà i, com en aquests, el material contribueix a la progressió: guix i pissarra, però molt millor el pinzell i paper i després llapis gruixut i paper.
Aquest exercici pot efectuar-se amb altres sons (fent picar les mans, picant el terra amb un bastó…) i transcriure's amb altre símbol.