| 
              Nova
            versió d'aquesta pàgina  | 
           | 
        
        
          | 
             Pàgina
            en construcció   
            Fenologia 
            A moltes zones de la
            Terra, no solament on hi ha veritables estacions, sinó on hi ha una
            estacionalitat provocada per la successió de períodes, càlids
            i freds, secs i humits..., hi ha una resposta de l'activitat
            dels éssers vius (floració, migració, reproducció...), que té a
            veure amb els canvis que passen al medi físic de l'ecosistema. Si
            els éssers vius tenen una vida curta es produeixen fluctuacions en
            les poblacions, amb màxims en les èpoques favorables. Si la vida
            és llarga hi ha una gran adaptació en l'activitat. També es genera
            competència amb
            altres espècies i fins i tot dins de la mateixa espècie. La
            fenologia estudia tots aquests fenòmens, fins i tot d'una
            manera quantitativa.  | 
          
              
  | 
        
        
           | 
          
             L'avellaner
            floreix
            "de Nadal a Pasqua", a la Vall de Boí   | 
        
        
          | 
              
  | 
          
              
  | 
          Avellaner A la zona més baixa
            de la vall (uns 850 m d'altitud), l'avellaner comença a florir
            abans de fi d'any. A la zona intermèdia  (Barruera, Erill), a
            mig gener. Però l'avellaner arriba fins a una altitud de 1900 m, on
            floreix d'una manera tardana a l'abril. És un exemple de la
            variabilitat i l'adaptació d'una espècie al seu medi físic: la
            temperatura mitjana anual a la cota 850, on floreix més aviat, és d'uns 11 ºC i a la cota
            1900 d'uns 4ºC. L'avellaner és la primera planta llenyosa en
            florir a la Vall de Boí. 
           | 
        
        
          | Gatells
            d'avellaner en plena floració (esquerra) i una vegada marcits. | 
           | 
        
        
          | Vern
             El
            vern tot just "entra" a la Vall de Boí: arriba una mica
            més amunt de Castelló de Tor (uns 900 m d'alçària). Aquí
            comença la floració a primers de febrer. A la imatge, s'aprecien els gatells
            masculins (inflorescències en espiga), amb els fruits de l'any
            passat i també flors femenines (dreta). Si bé la seva presència
            és molt escassa a la Vall, és la segona planta llenyosa en florir,
            ho fa de mig febrer a tot el març. 
           | 
          
              
  | 
        
        
          | 
           | 
          Gatells
            masculins, amb inflorescències femenines | 
        
        
          | 
               
           | 
          
             Ulierca,
            olierca 
            Anomenada
            marxívol o manxiula en altres llocs, és la primera planta
            herbàcia que floreix. Ho fa en ple hivern i una mica abans que la
            viola de llop o fetgera. La preparació comença
            a finals d'any (formació de bràctees florals d'un verd més clar
            que les fulles). L'esclat de les flors té lloc de mig febrer a tot
            el març. 
            Molt
            coneguda encara entre els ramaders per les velles tradicions que van
            de la màgia a la medicina popular: per exemple, es lligava a la cua
            de les ovelles quan tenien dificultat per expulsar el llit (la
            placenta). 
            Aquesta
            planta arriba fins a la cota 1800.  | 
        
        
          | 
           | 
           | 
        
        
          | 
              Boix 
            Omnipresent a la Vall
            de Boí fins als 1700 m. A les zones més baixes comença a florir a
            finals de febrer. Els borrons florals comencen a inflar-se a
            Barruera (1100 m) a primers
            de febrer, quan va realitzar-se aquesta imatge.   | 
          
               
           | 
        
        
           | 
           | 
        
        
          | 
              
  | 
          Salenca
            montadana | 
        
        
           | 
           | 
        
        
            | 
            | 
        
        
           | 
           | 
        
        
            | 
            | 
        
        
          | pàgina en
            construcció | 
            |