Nova versió d'aquesta pàgina

Pàgina en construcció    Fenologia

A moltes zones de la Terra, no solament on hi ha veritables estacions, sinó on hi ha una estacionalitat provocada per la successió de períodes, càlids i freds, secs i humits..., hi ha una resposta de l'activitat dels éssers vius (floració, migració, reproducció...), que té a veure amb els canvis que passen al medi físic de l'ecosistema. Si els éssers vius tenen una vida curta es produeixen fluctuacions en les poblacions, amb màxims en les èpoques favorables. Si la vida és llarga hi ha una gran adaptació en l'activitat. També es genera competència amb altres espècies i fins i tot dins de la mateixa espècie. La fenologia estudia tots aquests fenòmens, fins i tot d'una manera quantitativa.

L'avellaner floreix "de Nadal a Pasqua", a la Vall de Boí

A la zona més baixa de la vall (uns 850 m d'altitud), l'avellaner comença a florir abans de fi d'any. A la zona intermèdia  (Barruera, Erill), a mig gener. Però l'avellaner arriba fins a una altitud de 1900 m, on floreix d'una manera tardana a l'abril. És un exemple de la variabilitat i l'adaptació d'una espècie al seu medi físic: la temperatura mitjana anual a la cota 850, on floreix més aviat, és d'uns 11 ºC i a la cota 1900 d'uns 4ºC. L'avellaner és la primera planta llenyosa en florir a la Vall de Boí.

El vern tot just "entra" a la Vall de Boí: arriba una mica més amunt de Castelló de Tor (uns 900 m d'alçària). Aquí comença la floració a primers de febrer. A la imatge, s'aprecien els gatells masculins (inflorescències en espiga), amb els fruits de l'any passat i també flors femenines (dreta). Si bé la seva presència és molt escassa a la Vall, és la segona planta llenyosa en florir, ho fa de mig febrer a tot el març.

Ulierca, olierca

Anomenada marxívol o manxiula en altres llocs, és la primera planta herbàcia que floreix. Ho fa en ple hivern i una mica abans que la viola de llop o fetgera. La preparació comença a finals d'any (formació de bràctees florals d'un verd més clar que les fulles). L'esclat de les flors té lloc de mig febrer a tot el març.

Molt coneguda encara entre els ramaders per les velles tradicions que van de la màgia a la medicina popular: per exemple, es lligava a la cua de les ovelles quan tenien dificultat per expulsar el llit (la placenta).

Aquesta planta arriba fins a la cota 1800.

Boix

Omnipresent a la Vall de Boí fins als 1700 m. A les zones més baixes comença a florir a finals de febrer. Els borrons florals comencen a inflar-se a Barruera (1100 m) a primers de febrer, quan va realitzar-se aquesta imatge.