1.11 Sistema Solar: Tritó

Tritó és, si no el més gran, un dels majors satèl·lits del Sistema Solar. Té un diàmetre de 2700 km. i gira a 354.760 km de Neptú. La seva òrbita és circular, però caracteritzada per un moviment retrògrad o horari. A causa d'aquesta peculiaritat els astrònoms han formulat la hipòtesi que en una època Plutó, amb una òrbita particularment excèntrica que travessa la de Neptú, era també un satèl·lit de Neptú i que després, per efecte d'una trobada molt aproximada, hagi estat llançat lluny convertint-se en un planeta independent, mentre Tritó va romandre girant al voltant de Neptú però amb el moviment orbital canviat de directe en retrògrad.

Tritó només ha estat visitat per una sonda, la Voyager 2 el 25 d'agost de 1989. Gairebé tot el que sabem de Tritó prové d'aquesta trobada. Tritó té atmosfera, encara que és extremadament tènue, formada principalment de nitrogen amb una petita fracció de metà. Una fina boira s'estén fins uns 5-10 km.

La temperatura en la superfície de Tritó és de -235 ºC, tan fred com Plutó. A aquesta temperatura el metà, nitrogen i dióxid de carboni es troben en forma de gel sòlid. Hi ha molt pocs cràters visibles; la superfície és relativament jove. Gairebé tot l'hemisferi sud està cobert per un "casquet gelat" de nitrogen i metà congelat. Hi ha extenses crestes i valls formant complexos patrons per tota la superfície de Tritó. Probablement són el resultat dels cicles de gel i desglaç.