Transtorns en la comunicació, parla i llenguatge

Entre aquests hi ha:

1. La dislàlia
2. La disfonia
3. La disfemia
4. La disglòsia
5. El retard del llengüatge
   1. Retard simple del llenguatge
   2. Retard moderat del llenguatge o disfàsia
   3. Retard greu del llenguatge o afàsia
6. El mutisme electiu

1.- La dislàlia és una alteració de la parla amb una mala articulació dels fonemes, si aquesta alteració tingués una causa en el control muscular dels mecanismes de la parla per una disfunció del sistema nerviós central o perifèric estariem parlant d'una disartria.

La dislàlia es caracteritza per:

• substituir un fonema en lloc d'un altre
• distorsionar un fonema (ex. fonema r per un so gutural)
• ometen un fonema que no se sap pronunciar
• inserint un fonema per ajudar-se en l'articulació d'una sil.laba

Les causes són molt variades:

• dislalia evolutiva o fisiològica, deguda a una inmaduresa dels órgans bucofonatoris en el periode d'adquisició del llenguatge oral que desapareix amb el temps ( les activitats respiratòries, de buff, de discriminació auditiva i de pràxies bucofonatòries són un programa adient de prevenció que beneficia a tots els nens)
• dislalia audiògena, el nen té una deficiència auditiva ( aquí parlariem de nens amb N.E.E.) en funció de la intensitat de la pèrdua seria més o menys greu
• dislàlia orgànica, deguda a una malformació orgànica, però si aquesta es una malformació de la boca estariem parlant de disglòssia i de disàrtria si hi ha una alteració del S.N.C
• dislàlia funcional, és un mal funcionament dels órgans bucofonatoris, no originat per ninguna causa aparent

Avaluació

• Observació del llenguatge espontani
• Llenguatge dirigit sense referència visual (preguntes que la resposta impliqui articulació del fonema)
• Llenguatge dirigit amb referència visual (utilitzant fotografies que treballin el fonema)
• Llenguatge repetit (avaluant el fonema en totes les posicions dintre de la paraula)
• Avaluació de les bases anatòmico funcionals ( discriminació auditiva, habilitat motora de la llengua, els llavis i el vel del paladar, respiració i buff)

Proposta d'intervenció

• Directa, ensenyant al nen al davant del mirall con ha d'articular el fonema alterat, a vegades en poques sessions el problema s'ha solucionat
• Indirecta, on es treballarà les bases anatòmiques i funcionals implicades
• Activitats de generalització, de llenguatge dirigit, repetit i espontani.(ordre invers a l'avaluació)

Alternatives:

2.- La disfonia és una alteració de la veu que pot afectar a qualsevol de les seves qualitats (intensitat, to, timbre i duració). La seva etiologia pot ser orgànica, per lesions en els órgans de la fonació i funcional, per una exessiva tensió de les cordes vocals.

Avaluació

• Observació del llenguatge espontani (fonació)
• Observarem el grau de relaxació i tonicitat corporal del cos (tensió-distenció)
• Com és la seva respiració, superficial, profunda, toràcica, abdoninal.
• Test kinesiològic que ens indiqui el grau d'estres emocional, autoestima.

Proposta d'intervenció

Aquesta ha d'incidir en els mateixos aspectes que l'avaluació, afavorint amb exercicis motrius una respiració fisiològica complerta, i millorant la tensió excessiva corporal.

Alternatives :Les flors de Bach poden ajudar en l'àmbit emocianal, les sessions kinesiològiques, els massatges, sessions de sacrocraneal...

3.- La disfemia, caqueig fàcil d'identificar i més difícil de rehabilitar. En la seva etiologia no es troba una anomalia orgànica, d'origen multifactorial.

Avaluació

Necessari tenir en compte els antecedents familiars, l'historial personal del nen i el grau d'intensitat del simptoma.

Proposta d'intervenció

Activitats de relaxació, tècnica de Jacobson

Activitats de respiració, treballant amb la respiració nasal, bucal, toràcica, abdominal, superficial, profunda, amb la inspiració la expiració i diversos ritmes respiratoris

Exercicis de fonació, afavorint la gesticulació en la parla per evitar rigidesa, ensenyant-li a expulsar l'aire previ a una emissió vocal, ensenyar-li a una parla rítmica amb un metrònom, seguiment de parla en sombra (repetint el que està escoltant), joc de caqueig voluntari ...

Alternatives: massatge, flors de Bach, sessions kinesiològiques, sacrocraneal...

4.- La disglòssia són les alteracions produides per malformacions orgàniques o anatòmiques. En la seva etiologia podem trobar-nos en malformacions labials, mandibulars, dentals, linguals, palatals.

Avaluació

Observarem la formació dels llavis, els maxilars, la llengua, el paladar, la cavitat oral amb estratègies de:

• llenguatge espontani
• llenguatge dirigit amb referència visual
• llenguatge dirigit sense referència visual
• llenguatge repetit (síl.labes, paraules i frases)

Proposta d'intervenció

• Dependrà del tipus d'alteració que presenta el nen, a vegades es necessari una intervenció quirúrgica.
• Exercicis diversos de movilització de llavis, llengua i cavitat bucal
• Activitats pròpies de correcció de dislàlies

Alternatives: teràpia sacrocraneal, psicomotricitat...

5.- Retard en el llenguatge

5.1.- Retard simple en el llenguatge són retards del llenguatge amb nens sense dèficits intel.lectuals, sensorials, o conductuals per la qual cosa no hi ha una etiologia clara que ho justifique. Comencen a parlar més tard, tenen un vocabulari molt pobre, una estructuraciíó sintàctica molt simple, la fonètica és molt reduïda. A vegades aquests nens utilitzen força la gesticulació per compensar el seu llenguatge oral. Són nens que mantenen una parla infantil anterior a la que li correspon fins els 5 o 6 anys.

5.2.- Retard moderat del llenguatge o disfàsia, transtorn moderat del llenguatge quan després dels 6 o 7 anys presenta un llenguatge desorganitzat caracteritzat per la manca de vocabulari, d'estructuració, alteracions del sistema fonològic...

5.3.- Retard greu del llenguatge o afàsia retard greu del llenguatge que va des de nens que no pronuncien ni una sola paraula fins aquelles en que les adquisicions són mínimes, sense que hi hagi un dèficit cognitiu i auditiu que ho justifiqui.

Etiologia.

• Factors neurològics,petita disfunció cerebral mínima.
• Factors cognitius, existeixen estudis que parlen de problemes en els processos atencionals com una incapacitat del nen en seleccionar els aspectes rellevants de la realitat.
• Factors psicosocioafectius, factors exògens com el model lingüístic que li ofereix la família, les relacions afectives, i els estímuls que se li proporcionen.

Avaluació

• Fonologia i fonètica, capacitat del nen per articular els fonemes de l'idioma, s'utilitzaran les estratègies pròpies de les dislàlies funcionals.
• Vocabulari, quantitat de paraules que emet i compren (aspecte quantitatiu) i tipus de paraules i relacions semàntiques (aspecte qualitatiu) amb test estandaritzats, fulls de registre...
• Morfosintàxis, utilitzant les gravacions del llenguatge i amb test estandaritzats...
• Pragmàtica (capacitat per interactuar amb els altres, per expressar desitjos, inquietuds, estats d'ànim,preguntes, dubtes) Quines són realment les seves possibilitats comunicatives (amb qui parla, quan, per a què ho fa...)

Proposta d'intervenció

• Familiar - facilitant tota la informació possible sobre el problema, ajudant-los en la formació dels aspectes necessaris, modificant les diverses conductes lingúístiques cap a d'altres molt més estimuladores.
• Escolar - tutor seguint algun programa d'estimulació a l'aula.
• Logopèdica - treball més individualitzat d'exercicis d'atenció, de fonologia i fonètica, d'ampliació del vocabulari, morfosintaxis i pragmàtica.

Alternatives: massatge, flors de Bach, sessions kinesiològiques, psicomotricitat, sacrocraneal...

6.- Mutisme electiu, el nen ha deixat de parlar en determinades situacions, o davant de determinades persones. D'origen emocional.

Proposta d'intervenció

Intervenció psicològica per superar el trauma.

Alternatives: en cas d'un accident greu es bo rebre sessions de sacrocraneal, massatges, flors de Bach, les sessions de kinesiologia també ajudarien a desbloquejar emocionalment ...