«La humanitat sencera no és feta sinó de casos particulars, la vida és creadora de diferències i cap «reproducció» no dóna mai copies exactes. Tothom, sense excepcions, posseeix una identitat composta. [...]

És justament això el que caracteritza la identitat de cadascú: que és complexa, única, insubstituïble, impossible de confondre's amb cap altra. Si hi insisteixo tant es per culpa d'aquest costum encara tan estès i al meu entendre molt perniciós, i que fa que ens limitem a dir, per afirmar la nostra identitat, «sóc àrab», «sóc francès», «sóc negre», «sóc serbi», «sóc musulmà», «sóc jueu»; qui mostra, com ho he fet jo, les seves múltiples pertinences, immediatament és acusat de voler «dissoldre» la seva identitat en un quadre informe en que s'esborren tots els colors. […]


Per mesurar el que és vertaderament innat entre els elements de la identitat, només cal fer un exercici mental eminentment revelador: imaginar un nadó que en néixer fos allunyat del seu medi i situat en un altre entorn; comparar aleshores les diferents «identitats» que podria adquirir, els combats que hauria de lliurar i els que li serien estalviats... Aquesta persona, no cal dir-ho, no tindria cap record de la «seva» religió d'origen, ni de la «seva» nació ni de la «seva» llengua, i podria veure's lluitant aferrissadament contra els qui haurien hagut de ser els seus.

És innegable que el que determina la pertinença d'una persona a un grup donat és essencialment la influència d'altri; la influència dels qui té a prop —pares, compatriotes, correligionaris—, els quals intenten fer-se'l seu, i la influència dels qui té enfront, els quals s'esforcen per excloure'l. Cadascú de nosaltres ha d'obrir-se pas entre els camins en què es empès i els que li són prohibits o plens de trampes sota els peus; ningú no és de cop si mateix, ningú no es limita a «prendre consciència» del que és, sinó que esdevé el que és; no es limita a «prendre consciència» de la seva identitat, sinó que l'adquireix a poc a poc.

L'aprenentatge comença molt aviat, des de molt petits. Cadascú és modelat, voluntàriament o no, pels seus, els quals el formen, li inculquen creences familiars, ritus, actituds, convencions, la llengua materna, és clar, i també terrors, aspiracions, prejudicis, rancúnies, així com diferents sentiments de pertinença i de no pertinença.»