«I bé, fer filosofia és en certa manera ser prou valent o prou ingenu per acceptar que no hi veiem clar. Per acceptar el desconcert i fins i tot el desfici que ens produeix el que no entenem. Sovint se cita com a frase inaugural de la filosofia l'expressió de Sòcrates: "Només sé que no sé res." I és que, efectivament, la filosofia ni sap gaire ni dóna quasi res. No dóna, per exemple, ni la seguretat que ens ofereix la ciència, ni el gust que produeix l'art, ni el consol que ens pot donar la religió. La filosofia no clou, ni culmina, ni satisfà res; la filosofia és més aviat el corc, el verí, la inquietud, l'eterna recerca del pensament insatisfet, el cul d'en Jaumet de l'esperit.»

(...)

«Filòsof, en efecte, és aquell qui veu en cada resposta o claredat un nou problema o una nova foscúria. D'aquí ve que en lloc de respondre les preguntes tendeixi a dur-les més enllà, i cal reconèixer que en això s'assembla molt a les criatures. Els nens petits, com sabeu, sempre fan més preguntes del compte:

—I per què treballes tot el dia, pare?

—Perquè tu puguis anar a l'escola.

—I per què he d'anar a l'escola?

—Per estudiar i aprendre moltes coses.

—I per què he d'estudiar i aprendre moltes coses?

—Perquè quan siguis gran puguis guanyar-te la vida.

—I per què haig de guanyar-me la vida, pare?

—Per poder casar-te, tenir fills...

—I que els fills vagin a l'escola? Així jo vaig a l'escola perquè els meus fills vagin a l'escola, perquè...»