Espontaneïtat, una excusa
 
Espontaneïtat, una excusa
 
A vegades justifiquem el nostre comportament afirmant que som espontanis, considerant "ser espontani" un valor; però això sovint és una excusa per no haver fet el que era el nostre deure. Com si ser espontani impliqués fer el que surt de dins, i complir el deure impliqués fer el que ve de fora. Però no és gens així!
Si consultem en un diccionari el terme "espontani" podem trobar una explicació com aquesta "és el comportament que procedeix d'un impuls interior sense la intervenció d'un impuls exterior", com si ser espontani fos ser natural o ser un mateix. Però aquest jo interior, aquest jo mateix natural s'ha hagut de fer i depèn de l'educació rebuda i de les experiències viscudes. Per tant, ens podem preguntar per això que anomenem "espontaneïtat", perquè quan se'm diu que sigui espontanis, puc ser espontani?

En el llibre Ben educats. Una defensa útil de les convencions, el civisme i l'autoritat, Salvador Cardús analitza el que vol dir "ser espontani", expressió oposada a "ser formals". D'aquest llibre procedeixen els següents fragments.

"És molt habitual justificar -i de passada amagar- una manera pautada d'actuar qualificant-la de molt espontània. És una manera d'enganyar-se i creure que hom fa el que vol, que fa el que li "surt de dins", sense que mai se sàpiga exactament de dins d'on."

"No, en sentit estricte, no hi ha espontaneïtat en la vida social. El que sí és cert és que, culturalment, hi ha pautes socials que han estat etiquetades d'espontànies, amb una rotunda connotació positiva. Fins el punt que és possible que, en una contradicció divertidíssima, siguem capaços d'exigir a algú que es comporti més espontàniament, que "es deixi anar". O sigui, que s'ajusti a la norma de fer veure que no hi ha norma."

"Perquè resulta que "a dins" només hi ha allò que abans hi ha entrat. I si surt tal com hi ha entrat, sense que hi haguem fet res de part nostra, sortirà de la mateixa manera. Aquesta és la paradoxa: només podem aconseguir una certa individualitat a còpia de cultivar amb molta cura allò que ens ve de fora. Només la cultura social permet sortir de l'espècie animal, del gregarisme, i arribar a esdevenir individus diferenciats."