1. Els nostres avantpassats

Fins ben bé a mitjans segle XIX es considerava que l'espècie humana tenia una antiguitat de pocs milers d'anys. Una consideració que fou qüestionada, el 1859, quan Charles Darwin publicà el seu llibre L'origen de les espècies. El procés evolutiu —defensava— només és comprensible amb una nova visió del temps, un temps infinitament dilatat: l'evolució dels éssers vius exigeix parlar no de milers d'anys sinó de milions d'anys. Quatre anys després del llibre de Darwin, es descobrí el primer fòssil Neandertal: els científics començaren a acceptar que podien haver existit humans diferents dels seus contemporanis.

Home de Neandertal

Certament, els ossos trobats a Alemanya, a la vall del riu Neander (thal significa «vall»), eren molt semblants als de l'home actual però amb més gruix i robustesa. Avui sabem que l'home de Neandertal, una subespècie d'Homo sapiens (Homo sapiens Neanderthalensis), aparegué a Europa 300.000 o 250.000 enrere; posteriorment, fa uns 35.000, es va extingir: no és un avantpassat nostre..

Els humans som primats. Amb la desaparició dels dinosaures, fa uns 65 milions d'anys, uns primats, els prosimis, van proliferar enmig d'un entorn vegetal ben nou, el de les primeres plantes amb flor. Els nostres remots avantpassats primats van aparèixer i evolucionaren junt amb les primeres flors!

Els humans formem part de:
Ordre
Subordre
Superfamília
Família
Gènere
Espècie
Subespècie
Primats
Antropoides
Hominoides
Homínids
Homo
Homo sapiens
Homo sapiens sapiens

Uns quants milions d'anys després, ja a l'era terciària, aparegué una altra branca de primats, el subordre dels antropoides que, posteriorment, es bifurcarà originant la gran varietat de monos i la superfamília dels hominoides. Dels hominoides, milions d'anys després, en sorgirà la família dels pòngids (ximpanzé, goril·la, orangutà i gibó) i la família del homínids (austrolopitecs i homo), que portarà cap als humans moderns.


Home de Cromagnó

Encara al segle XIX, poc després de la descoberta del primer Neandertal, es trobaren al sud-oest de França, a la localitat de Cro-Magnon, les restes d'altres homes, també molt antics però decididament semblants a nosaltres; seran coneguts amb el nom de la localitat on es van trobar: l'home de Cromanyó.Al llarg de tot el segle XX s'han trobat, perquè s'han buscat, milers de fòssils que han permès traçar i datar l'evolució des dels petits primats a l'Homo sapiens sapiens.

Dues formes fòssils són especialment impressionants: el crani del nen de Taung, un prehumà (Austrolophitecus africanus) de 2 milions d'anys, trobat el 1924, i les restes conegudes pel nom de Lucy, (Austrolophitecus afarensis) una bípede d'un metre d'alçada que encara s'enfilava als arbres, de 3 o 4 milions d'anys, trobats el 1973.

El simi més semblant a l'home és el ximpanzé; la separació entre ambdós s'esdevingué fa uns 7 o 5 milions d'anys. D'un avantpassat s'hauria originat la doble descendència. L'enllaç vers nosaltres passa per una de les moltes formes d'austrolopitecs, possiblement per l'Austrolophitecus afarensis, fa uns 4 milions d'anys. Posteriorment seguiren les tres espècies del gènere Homo: Homo habilis, Homo erectus i Homo sapiens.

Austrolophitecus afarensis
L'Homo habilis, el primer i més antic homo, entre 2,5 i 2 milions d'anys enrere; després, l'Homo erectus, entre 2 milions i mig milió d'anys; finalment, l'Homo sapiens, les troballes més antigues del qual es daten entre els 500.000 i els 300.000 anys i l'Homo sapiens sapiens, amb restes de 130.000 anys. Àfrica oriental fou el bressol de totes aquestes formes; des d'aquí s'estengueren a Europa, Àsia,...

Les excavacions iniciades el 1978 a Atapuerca (Burgos) han enriquit la recerca de l'arbre genealògic humà. Les restes d'homínids amb una antiguitat de 800.000 anys han portat a parlar d'una nova espècie, l'Homo Antecessor, suposat avantpassat comú dels neandertals i dels éssers humans actuals. Atauperca és un dels jaciments del món amb més expectatives cara a perfilar l'arbre de l'evolució humana.

L'home de Neandertal, que sorgí a Europa per evolució a partir d'un anterior Homo, serà el primer europeu: un europeu indígena i arcaic. L'altra subespècie d'Homo sapiens, ja Homo sapiens sapiens, l'home de Cromanyó, fou un immigrat que arribà d'Àfrica essent un home modern. Neandertals i Cromanyons van habitar territoris propers. Els Cromanyons, més evolucionats, perduren en nosaltres; els Neandertals, es van extingir.


  

2. Procés de diferenciació humana

Els simis moderns o pòngids i els humans mostrem un gran nombre de similituds però també crucials diferències. A mesura que retrocedim en el temps, es redueixen les diferències. Tots mantenim testimonis del nostre origen, però al llarg dels 10 milions d'anys de procés de diferenciació s'han produït importants canvis o conquestes biològiques que han allunyat els humans dels pòngids, uns canvis que han definit la tendència evolutiva humana. Explorem alguns d'aquests canvis.

  1. El bipedisme. El caminar sobre els dos peus o la marxa bípede sense utilitzar les mans com a suport ha dotat al gènere homo d'innombrables avantatges: permeté l'observació i control d'espais més amplis; alliberà la mà, que quedà disponible per a la manipulació d'objectes; la columna vertebral, passant d'estructura horitzontal a vertical, podrà mantenir en equilibri un crani i un cervell superiors;...

  2. Alliberament de la mà. La mà deixa de ser pota i es transforma en òrgan de tacte i de prensió, apte per a fabricar i utilitzar eines. Les mans, substituint la boca com a òrgan de defensa, de presa o de treball, permetran que aquesta esdevingui part d'un rostre capaç d'una mímica expressiva.

  3. Desenvolupament del cervell. L'evolució dels primers primats vers l'home reflecteix un constant increment del volum cerebral: 50 cm3 els lemúrids de 65 milions d'anys; 175 cm3 el driopitec de 20 milions d'anys enrere; 550 cm3 els austrolopitecs de 4 milions d'anys; 675 cm3, l'Homo habilis; 1000 cm3, l'Homo erectus; 1500 cm3, l 'Homo sapiens actual. L'increment de la capacitat tècnica dels homínids així com la capacitat simbòlica que fa possible el llenguatge articulat no haurien estat possibles sense aquest desenvolupament del cervell.

  4. Llenguatge articulat. Amb la capacitat de transmetre experiències i no haver de tornar a començar cada individu de nou, els humans poden acumular gran nombre de coneixements: s'inicia la cultura i el progrés humà. El llenguatge, fonamentalment simbòlic, estimularà el desenvolupament del pensament.

  5. Autoconsciència. Les anteriors tendències evolutives portaran a l'emergència de l'home com a Homo sapiens: un animal que pensa, especialment, un animal autoconscient. En aquest procés, és un pas crucial adquirir consciència de la mort i de la seva inevitabilitat: serà el bressol de les creences religioses.

  

3. Perspectives

3.1 Avanpassats comuns

Cal evitar, per la seva imprecisió, afirmar que l'home prové del mico o dels simis. Mes aviat hem d'afirmar que els simis actuals (pòngids) i els humans compartim un mateix avantpassat, com també compartim un avantpassat amb els monos actuals i amb antres formes anteriors. Però, com ja advertia Darwin, probablement cap dels avantpassat de l'home es semblava a cap dels monos o simis vivents. L'antropologia física cerca les formes fòssils o esglaons que podrien constituir aquests diferents avantpassats.

Tots els éssers vius estem emparentats, tots plegats integren l'arbre de la vida; una cinquantena de molècules orgàniques serveixen per a les activitats essencials de la vida, unes molècules que romanen essencialment idèntiques en tots els animals i plantes. «Un roure i jo som fets de la mateixa substància. Si retrocedim prou en el temps, trobarem un avantpassat comú.» (Carl Sagan).


3.2 Descendim d'Adam i Eva?

El relat bíblic del Gènesi llegim: «Llavors, de la pols de la terra Javeh Déu va fer l'home i insuflà en els seus narius un alè de vida i l'home s'esdevingué un ésser vivent.» (Gènesi 2,7).

Hem de creure que Déu creà l'home, Adam, de la pols de la terra i la dona, Eva, a partir d'una costella d'Adam? No. El relat d'Adam i Eva és un mite, no una explicació científica. És un ric relat ple d'imatges que indica el lloc central que ocupa l'home en el món.

La creació
No obstant això, no deixa de sorprendre una profunda coincidència: la Bíblia afirma que som fets de la «pols de la terra»; la ciència, de «pols d'estrelles». I atenent al mateix llibre del Gènesi, els éssers humans tenen una elevadíssima dignitat: són creats a imatge de Déu. «Déu creà l'home a imatge seva, a imatge de Déu el creà: els creà home i dona.» (Gènesi 1,24)

La Bíblia no s'ha d'entendre d'una manera literal; s'ha d'interpretar. No s'ha d'oblidar que els seus redactors estaven condicionats per les concepcions del món del seu propi temps. Són força les autoritats religioses que han afirmat que el llibre del Gènesi està expressat en forma de narració simbòlica. Certament, aquesta visió no ha estat la dominant; un dels seus precursors de mitjans segle XX, el paleontòleg i jesuïta Pierre Teilhard de Chardin, veié obstaculitzada i prohibida la seva obra per defensar una actitud conciliadora entre dades científiques i explicació bíblica.


3.3 Un simi que supera la seva condició

Mira cap amunt

Genèticament, som idèntics als ximpanzés en un 99 per cent; això no ens sorprendrà si recordem que hem viscut més del 99,99 per cent de la nostra història evolutiva en comú amb els simis africans. Ara bé, aquest 1 per cent crea una extraordinària diferència. L'ésser humà és un simi que ha superat la seva condició.

La paraula llatina «homo» significa nascut de la terra. «Homo» deriva d'«humus», terra. La mateixa etimologia ens indica que no hem d'oblidar que l'home és un ésser de la natura, un ésser emparentat amb tots els altres éssers de l'univers. La paraula grega «anthropos», però, accentua el que ens diferencia dels altres éssers de la natura; significava, primitivament, el que mira cap amunt i, segons el filòsof grec Plató, l'home ha estat anomenat «anthropos» perquè, a diferència dels animals, examina el que ha vist.

Blaise Pascal (1623-1662), prototipus de l'home modern, ja intuí la grandesa i misèria de l'home en la infinitud del cosmos. Si elevem la mirada vers l'infinit, vers el macrocosmos, l'home, la terra i el mateix sol queden reduïts en un insignificant punt. Què és l'home en aquesta infinitud? Un no-res! Si, en direcció contrària, dirigim la mirada vers el microcosmos, vers els éssers vius més minúsculs, veiem que tot es pot dividir una i altra vegada; fins i tot l'àtom inclou una infinitud d'universos. Què és l'home en aquesta infinitud negativa? Tot un univers! L'home —segueix afirmant Pascal— és una «canya pensant», que «un vapor, una gota d'aigua és suficient per a matar-lo»; però, i aquesta és la seva grandesa, «malgrat l'univers l'esclafés, l'home seria encara més noble que allò que el mata, perquè sap que mor i coneix allò que l'univers té d'avantatge per damunt d'ell; l'univers no sap res d'això.»

[Guia]   [Escala del temps: el dia dels Primats]