En Massagran
Aventures
extraordinàries d'en Massagran és el llibre més conegut
i reeixit de la literatura infantil de Josep Maria Folch i Torres. Va ser
publicat en forma de fulletó a "En Patufet" l'any 1910 amb
dibuixos de Junceda (número 9 de la "Biblioteca Patufet",
que va continuar al número 10: Noves aventures d'en Massagran)
i es va convertir en un gran èxit, que de fet encara perdura, ja que
ha donat origen a una sèrie publicada en forma de còmic i també
en format televisiu.
En l'obra s'explica com en Massagran, fill d'un empleat de duanes, ja de molt
petit sent especial atracció per la mar, fins que arriba un moment
que, malgrat els consells en contra de la família, s'embarca amb la
intenció de veure nous països i costums. A partir d'aquell moment
tenen lloc un seguit de peripècies que el duran a l'Àfrica des
d'on, després de variades aventures i amb nous amics, tornarà
a Catalunya. Llegiu un petit fragment d'aquesta obra (de la segona part).
Mentre aneu llegint, observeu la "modernitat" del llenguatge: aquest
ús de la k que potser alguns pensaven que és un invent dels
moviments anarquistes o "okupes"; fixeu-vos també en els
Karpantes, que més tard inspiraran un famosíssim protagonista
d'historietes de còmic, en Carpanta, del dibuixant Escobar, que col·laborà
a "En Patufet", però creà el seu personatge a "Pulgarcito"
(no cal pensar gaire per veure l'origen del nom d'aquesta publicació
en castellà); no deixeu d'observar com l'autor aconsegueix crear una
sensació d'exotisme i de proximitat alhora a través del llenguatge
que inventa per als africans. En fi, aquest fragment us pot fer adonar com
encara avui les imaginatives aventures del protagonista i els seus amics poden
ser seguides i gaudides pels més joves.
Vosaltres, estimats lectors no sabíeu,
ni jo tampoc, ni tampoc en Massagran, que a la regió muntanyosa del
país en el qual passen totes aquestes coses, hi habitava la terrible
tribu dels Karpantes, una raça ferotge i antropòfaga, o sia,
aficionada a menjar carn humana.
Aquests salvatges antropòfags eren el flagell del país. Res
no estava en seguretat a prop seu. Es menjaven una cama de persona amb la
mateixa facilitat que nosaltres mengem un ou ferrat.
Doncs van ésser aquests salvatges els qui una nit es van situar a cosa
d'un centenar de metres de la tribu d'en Penkamuska, cridant com si fossin
folls i encenent fogueres tot al seu voltant.
En Massagran va ésser el qui se'n va adonar. Després de sopar,
s'estava a fora de la seva barraca prenent la fresca, quan tot d'una va sentir
la cridòria.
-Què hi deu haver? -va pensar. I, alçant-se per mirar en quina
direcció es sentia la cridòria, va quedar molt sorprès
en veure les fogueres-. Potser és la revetlla de Sant Joan -va dir-se
el nostre heroi. I en aquesta creença, se n'anà a la barraca
d'en Penkamuska per a dir-li si volia anar amb ell a fer gresca i a saltar
els focs.
-Kètam patollas! -li va dir en Penkamuska.
-No t'ho creus? Doncs vine i veuràs els focs i sentiràs la broma
que fan.
En Penkamuska va sortir de la seva barraca, i encara no va veure els focs,
va quedar més sorprès que si veiés visions, i de segur
que, si no hagués estat negre s'hauria tornat groc.
-Uh, uh! -va exclamar en Penkamuska-. Són els Karpantes!
-I qui són aquests senyors, si es pot saber?
-Kaníbals!
-I què vol dir això?
-Kruspí karndome!
-Què
dius, ara, Penkamuska! -va exclamar en Massagran horroritzat.
-Elkesents.
-Doncs, com ho farem, Verge Santíssima?
-Kompo drem. Tuets el general.
-Ja tornem a ser amb el general. Ja veuràs, Penkamuska; jo dimiteixo.
Et creus que vull que se'm cruspeixin?
-Kinre mei tekeda.
-Bé, noi; jo amb gent d'aquesta mena no hi vull tractes, saps? Amb
tipus ordinaris no m'hi vull fer; amb això ja us apanyareu.
-Kaomeka! -va dir-li en Penkamuska, agafant-lo pel braç-. Lokas defer
eskridar als Kukamuskes ikomensar apre par arte.
-En Massagran va protestar, però tot va ésser inútil.
En Penkamuska se'l va emportar cap al mig del poblat i allí va posar-se
a cridar:
-Uh, uh, uh!
En sentir això tots els negres es van llevar a correcuita i sortiren
de les barraques, preguntant:
-Kèyà, kèyà, kèpassa?
En Penkamuska va reunir-los tots, i enfilat a les espatlles d'un negre, a
fi de dominar les masses, els va donar la nova sensacional que els Karpantes
eren allí a cent gambades.
Els negres, atemorits, van guardar un silenci profund.
"Aquests també tenen por" -va pensar en Massagran.
En Penkamusca va acabar el seu discurs dient que el general Kukablanka, o
sigui en Massagran, s'enfilaria a les espatlles d'un altre negre per donar
les ordres convenients, a fi de preparar-se per a la batalla. En Massagran,
així compromès, no va tenir més remei que enfilar-se
a Sant Cristòfol nano, i fer el seu discurs:
-Kukamuskes! -els va dir-. Estem davant d'un perill imminent. Els Karpantes
ens bloquegen, i si tot va com em penso, demà a aquesta hora més
d'un bocí de la nostra carnadura s'haurà de treure amb escuradents
d'entre els queixals d'aquests massa tips.
En Massagran, veient que tots l'escoltaven amb molta atenció, i comprenent
que tots plegats tenien més por que goig, va aprofitar-ho per a exposar
una idea lluminosa que se li havia acudit.
"Aquí el que convé és fer l'home" - va pensar
en Massagran.
I, acte seguit, continuà el seu discurs en tons tan valents, que els
Kukamuskes es miraven els uns als altres dient:
-Kesva lent aket!
I és que en Massagran tenia una idea, una d'aquelles bones idees que
de tant en tant se li acudien i que de tants mals passos li havien fet sortir.
J. M. Folch i Torres. Aventures extraordinàries d'En Massagran. 1910.
El llibre va ser traduït al castellà (feu un clic a la portada per llegir el fragment anterior) i també a l'italià... i potser a altres llengües. Veieu-ne les portades i fixeu-vos en els diversos canvis que s'han produït:
Anys després en Massagran aparegué en forma de còmic, amb guió de R. Folch i Camarasa i dibuixos de J. M. Madorell (1923-2004). També TV3 va emetre els 14 còmics en capítols de 30 minuts durant l'any 2003.
Aprofitant que aquest any se celebra el 75è aniversari de la creació de "Tintín", podeu recordar com cap a l'any 1984 va aparèixer un còmic pirata (Tintin a Barcelona) on aquest personatge venia a Barcelona invitat per en Massagran.
Altres pàgines sobre l'obra de J. M. Folch i Torres:
Novel·les durant la postguerra