Els anèl·lids són els vulgarment anomenats cucs segmentats on s'inclouen animals tan coneguts com els cucs de terra (oligoquets) i les sangoneres (hirudinis), encara que el grup més nombrós i divers d'anèl·lids són els cucs de mar (poliquets), alguns d'ells utilitzats com a cucs per pescar.

Són metazous triblàstics eucelomats amb simetria bilateral.

El cos acostuma a ser més o menys allargat i tou, de dimensions molt variables segons les espècies (des de menys d'1 mm fins a gairebé els excepcionals 3 metres).

 

Figura 1.- Imatge de l'anomenat cuc de foc (Hermodice carunculata). Fotografia de Biodidac
 

El cos està dividit en segments o anells (estructura metamèrica), separats per envans interiors, la qual cosa dóna nom al grup. No tenen apèndixs articulats.

La cavitat general (celoma) està plena de líquid que actua com a veritable esquelet hidrostàtic. Els òrgans interns es situen en aquesta cavitat i la majoria d'elles (estructures respiratòries, òrgans excretors, ganglis nerviosos) es van repetint en cada segment.

Presenten una clara cefalització encara que aquesta es pot veure reduïda en animals amb hàbits excavadors (com per exemple els cucs de terra), filtradors (com alguns cucs de mar) o paràsits (com les sangoneres).

 

Figura 2.- Imatge d'un cuc de terra. L'extrem de l'esquerra correspon al cap. Fotografia de G. Brändle - Christoph Högger
 
Són animals de vida lliure encara que alguns s'han especialitzat en el parasitisme extern (les sangoneres). Moltes espècies són aquàtiques, marines o d'aigua dolça, i algunes d'elles han aconseguit colonitzar el medi terrestre però no han aconseguit evitar els problemes de la dessecació. Això els ha obligat, en aquests casos, a mantenir-se sempre en ambients humits.

 

Figura 3.- Imatge de la sangonera Glossiphonia sp., al microscopi òptic. Fotografia de Biodidac.