El fílum dels Cnidaris inclou animals aquàtics, gairebé tots ells marins, amb simetria radial. No hi ha cap rastre de cefalització.
 

Podem trobar espècies bentòniques, de totes profunditats, i planctòniques, tant de medis costaners com de mar oberta.

Molt d'ells són sèssils o bé amb una mobilitat bastant limitada. De fet, moltes formes pelàgiques (les meduses, per exemple) més que nedar, el que fan és mantenir-se entre dues aigües i deixar-se arrossegar pels corrents.

 

Figura 1.- Imatge d'un pòlip del gènere Bolocera. Fotografia d'Erling Svensen

 
El cos acostuma a tenir forma de sac amb una cavitat interna que comunica amb l'exterior a través d'una sola obertura, la boca. Aquesta obertura es troba envoltada de tentacles que són utilitzats per a la captura de l'aliment. L'esquelet, si hi és present, pot ser intern o extern i de naturalesa diversa (calcari o corni).
 

Figura 2.- Imatge d'un pòlip sense esquelet (Classe Hidrozous) (esquerra) i d'una colonia de pòlips amb esquelet calcari intern (Classe Antozous) (dreta). Fotografia d'Erling Svensen
 

És en especial en la superfície externa d'aquest tentacles on es situen unes cèl·lules especials anomenades cnidòcits que estan proveïdes d'una càpsula, a l'interior de la qual hi ha un filament recargolat envoltat d'un líquid urticant. Quan alguna cosa toca la superfície de l'animal, aquestes cèl·lules poden disparar el flagel i alliberar el líquid urticant, la qual cosa provoca la paràlisi o la mort de les preses que li serviran d'aliment. De fet, el mot Cnidaris significa urticants.
 

Això no obstant, la majoria d'espècies no són perilloses per a l'home i provoquen només lleugeres urticàries en tocar-les. En alguns casos, però, el contacte amb alguna de les grans meduses pot ser bastant dolorós i fins i tot provocar greus trastorns en persones especialment sensibles.

 

Figura 3.- Imatge de la medusa Cyanea sp. que pot assolir excepcionalment diàmetres de més de 2 metres. .Fotografia d'Erling Svensen
 

ALIMENTACIÓ

En general els cnidaris de talla gran (més d'un centímetre) són carnívors i capturen les seves preses mitjançant els tentacles o altres estructures filamentoses, a les quals s'enganxen. Les preses, a vegades, poden ser més grans que ells (peixos, crustacis, tota mena de larves, altres cnidaris).

En els de talla petita, l'aliment està constituït per altres organismes o partícules que passen pel seu voltant o que són transportats pels corrents.

Una font important de la seva alimentació també la constitueix la matèria orgànica suspesa en l'aigua.