Els sofistes (deriva del grec sophós, que significa "savi") no constitueixen una sola escola, eren "mestres" de retòrica. En una democràcia directa el domini del llenguatge era igual a poder polític: "El qui sap i no s'explica clarament, és com si no penses" Pèricles

Molts sofistes compartien uns quants convenciments comuns:

1. Destaquen la capacitat persuasiva del llenguatge

3.1 Gòrgies: El poder de la paraula

 

 

3.2 Aspàsia de Milet: mestra de retòrica. Sòcrates ridiculitzava els oradors, però mostra una gran estima per Aspàsia

 

 

2. Un tarannà relativista (no hi ha una única veritat objectiva, existeixen tantes veritats com subjectes) i escèptic (no és possible conèixer la veritat).

3.3 Anònim: Qualsevol cosa pot ser considerada bella o lletja

• La relació amb la seva professió: Protàgores, els dos discursos contradictoris

"Protàgores fou el primer a dir que tota qüestió hi ha dos raonaments oposats mútuament." Diògenes Laerci 9,51.

 

Una escena de Werther, una pel·lícula de Pilar Miró (1989), basada en la novel·la de Goethe:

 

• Protàgores: "L'home és la mesura de totes les coses" La manera de presentar-se les coses a l'home és la seva veritat

3.4 Aristòtil: Comentari de la frase de Protàgores: "L'home és la mesura de totes les coses"

3.5 Plató: Si la ciència té el seu fonament en els sentits, llavors el coneixement és relatiu.

Ajudes per la lectura del text 3.5

 

• Les tres tesis de l'escepticisme de Gòrgies:

1. Res existeix
2. Si alguna cosa existeix, seria incognoscible
3. Si fos cognoscible, seria incomunicable (teoria de llenguatge)

3.6 Ps-Aristòtil: Filosofia del llenguatge de Gòrgies

3. La contraposició entre els dictats de la naturalesa (physis) que tenen un valor universal i les normes socials (nomos) que són convencionals:

• Els codis morals, les lleis de la polis, la distinció entre esclau i home lliure i les divinitats tenen un origen social. Són per tant convencionals. ["Sobre els déus no puc dir que no existeixen ni que no existeixen" Protàgores

 

3.7 Críties: L'origen de la religió com a força repressiva de les conductes antisocials.

• Arriben a la conclusió que hi ha dues normes naturals de comportament:

• La recerca del plaer
• El domini del més fort

4. Posen en dubte els beneficis d'actuar justament:

• Antifont: Les lleis humanes són fàcils de vulnerar; si no hi ha testimonis, no hi ha càstig.

3.8 Antifont el sofista: La llei de la polis i la llei de la physis

• En La República Trasímac defensa que la justícia consisteix en allò que resulta profitós per al més fort.

3.9 Plató: Intervenció del sofista Trasímac en diàleg amb Sòcrates

• En La República Glaucó defensa que els humans actuen justament només quan són impotents per cometre la injustícia, practicar la injustícia és un bé, mentre que patir-la és un mal.

3.10 Plató: el mite de Giges

 

El relat “Botón Botón” de Richard Matheson, ens  presenta un dilema: prémer un botó pot solucionar els problemes econòmics de la nostra família i destrossar a una altra que no coneixem.