El Meteosat ens observa des de 36.000 quilòmetres, en una òrbita geoestacionària. A aquesta distància, el període de rotació del satèl·lit és igual al de la Terra, i per tant sempre està sobre el mateix punt de la superfície, que correspon a la confluència de l'equador amb el meridià zero (punt que es troba al golf de Guinea). Amb el primer satèl·lit meteorològic, el TIROS americà, llançat a l'espai l'any 1960, va quedar palesa la utilitat de les imatges preses des de l'espai. La primera proposta d'un satèl·lit geoestacionari a Europa per part dels francesos s'acaba concretant en una proposta a la ESA (Agència Espacial Europea) per desenvolupar el Meteosat a nivell europeu. El primer Meteosat va ser llançat des de Florida l'any 1977, mentre que Meteosat-2 ja va ser posat en òrbita amb el Ariane, que ha enviat a l'espai els següents Meteosat, fins al Meteosat-7 que serà operatiu fins a finals de 2005. El M-7 és una rèplica del primer Meteosat i per tant fins ara s'ha disposat d'un satèl·lit amb tecnologia de la dècada dels 70 .

El primer satèl·lit de la nova generació del Meteosat, els MSG ( Meteosat Second Generation ) va ser posat en òrbita el dia 28 d'agost de 2002 des de Kourou a la Guayana Francesa. Després d'un període de proves, aquest satèl·lit ha passat a ser operatiu, rebent el nom de Meteosat-8 i substituint al fins llavors satèl·lit nominal M-7. El programa MSG es composa inicialment de 3 satèl·lits (possiblement seran 4) i proporcionarà imatges cada quinze minuts com a mínim durant els 12 propers anys.

Les imatges que ens presenta:

A) VISI. visible. proporciona una imatge equivalent a la que enregistrarien els nostres ulls. Evidentment només es reben imatges VISI durant les hores de llum solar. El sòl és gris, els oceans foscos i els cims dels núvols blancs.

B) WV. Vapor d'aigua. Mesura la radiació tèrmica emesa pel vapor d'aigua. Les àrees fosques corresponen a baixa humitat, mentre que les àrees brillants corresponen a humitat alta.

C) IR. Infraroig, que discrimina per temperatures. Subministra imatges durant les 24 hores. Les àrees fosques són zones càlides: sòl, oceans i núvols baixos; mentre que les àrees clares són zones fredes com els núvols alts.

Quan vegis imatges del Meteosat cal considerar, unes quantes coses:

+ Les boires no es detecten a les imatges de l'IR, ja que són a la la mateixa temperatura que el terra que hi ha a sota.

+ Podràs detectar les depressions perquè formen espirals de núvols.

+ La imatge que veus, no és l'actual. Cal doncs, desplaçar mentalment els núvols per compensar els esdeveniments.

+Quan vegis els moviments dels núvols a la TV, has de saber que aquesta animació s'obté gravant vàries imatges de la mateixa zona en hores diferents i que s'ofereixen per pantalla seqüencialment.

Et recomano anar a: http://www.meteo.cat/marcs/marc_temps.html i entrar a l'apartat de satèl.lits.