El segle VIIIaC Hesíode va escriure la Teogonia, un poema èpic de que explica la genealogia dels déus grecs i que revisa els diferents relats mítics que justifiquen com els déus olímpics han esdevingut els senyors de l'Univers. Aquest poema s'ha conservat sencer i és un document de referència per a la mitologia grega.
Et proposem que llegeixis els versos de la Teogonia on s'enumeren els fills divins de Zeus, nascuts de la unió amb altres divinitats. A continuació, mira d'identificar alguns d'aquests fills:
|
|||||||||||||||||||
|
|||||||||||||||||||
Zeus,
el rei dels déus, va prendre Metis
com a primera esposa seva. De tots els déus i homes mortals
ella era qui sabia més coses. Però quan estava a punt
d'infantar Atena, la deessa d'ulls blaus, aleshores, per consell de
Gea i Úranos, va preparar-li una trampa i enganyant-la amb
paraules llagoteres va aviar-la ventre avall. Li havien aconsellat
això perquè cap altre dels déus que sempre existeixen
no aconseguís la reialesa en lloc de Zeus. Estava escrit, doncs,
que d'ella havien de néixer fills d'una gran intel·ligència:
la primera, la seva filla Tritogènia
d'ulls blaus, posseïdora de la mateixa força i intel·ligència
que el seu pare. Després, però havia d'infantar un fill
de cor superbiós que esdevindria rei de déus i d'homes.
Zeus, doncs, va devorar-la abans, per tal que la deessa li indiqués
sempre què li era bo i què li era dolent.
|
Metis era una de les filles d'Ocèan i se la considerava la dea de la saviesa i del bon consell. Va ser la primera esposa de Zeus i ella li va donar la poció amb què Cronos va vomitar els seus germans. Quan ja estava embarassada d'Atena, un oracle va anunciar que tindria una filla i, a continuació, un fill que el destronaria. Per evitar-ho Zeus se la va empassar i, des d'aleshores, la té al seu interior i li dóna bons consells. Passat un temps, Zeus no es trobava bé i va demanar a Hefest que li obrís el cap. Així va néixer Atena.
|
|
El nom de Temis en grec significa "llei de la natura" i és atribuït a una dels dotze fills de Gea i d'Urà. Temis personifica l'ordre diví de les lleis i dels costums. Per això la dea vigila la relació correcta entre l'home i la dona, així com l'harmonia de la família legítima. A Roma se la va confondre amb Justícia, la personificació del dret diví. Per això la trobem representada en algunes ocasions com una dona impassible, amb els ulls embenats i una balança a les mans, quan, de fet, aquesta representació només correspon a Iustitia. |
La seva segona esposa fou l'esplendorosa Temis, que infantà les Hores, Eunòmia, la Justícia i l'esponerosa Pau. Totes ells tenen cura dels homes mortals. També infantà les Moires, a qui el prudent Zeus atorgà els honors més grans. Són Cloto, Làquesis i Àtropos que concedeixen als homes mortals el bé i el mal.
Eurínome, filla d'Ocèan, de bellesa fascinadora, va donar-li tres filles de galtes boniques, les tres Gràcies, Aglaia, Eufròsine i la delectable Talia. Quan miraven, dels seus ulls fluïa l'amor que amolla els membres. Tan bella és la seva mirada.
Zeus va entrar també en el llit de la nodridora Demèter, que va infantar Persèfone de braços blancs. Aidoneu va rapir-la del costat de la seva mare (el prudent Zeus li ho havia concedit).
S'enamorà també de Mnemòsine, de cabellera bonica, de la qual van néixer les nou Muses de diadema d'or, que es delecten en les festes i en el plaer del cant.
De la seva unió amorosa amb Zeus que porta l'ègida, Leto va infantar Apol·lo i la fletxadora Àrtemis, bella nissaga d'entre tots els descendents d'Úranos.
La seva darrera esposa fou l'ufanosa Hera. De la seva unió amorosa amb el rei dels déus i homes, va infantar Hebe, Ares i Ilitia.
Col·lecció "L'Esparver Clàssic. Editorial La Magrana. Barcelona, 1999.
|