Llavors la venerable Hera d'ulls de vedella començà a rumiar com podria enredar la intel·ligència de Zeus, portador de l'ègida. I aquest va ser el millor determini que li semblà en el seu cor: dirigir-se cap a l'Ida, després d'haver-se empolainat bé, per veure si d'alguna manera li despertava el desig d'allitar-se al costat del seu cos per a l'amor i si abocava una son dolça i suau a les seves parpelles i a la seva intel·ligència clarivident. Se'n va anar a la cambra, que li havia fet el seu fill Hefest, les sòlides portes de la qual havia ajustat als muntants amb un pany secret, que cap altre déu havia obert. Hi va entrar i va tancar els batents resplendents. En primer lloc es netejà amb ambrosia totes les taques del seu cos cobejable i s'untà amb oli greixós, ambrosíac i seductor, que havia estat perfumat per ella. Quan el va agitar al palau de Zeus, de paviment de bronze, la fragància, en tota la seva intensitat, arribà a la terra i al cel. S'hi ungí el seu cos formós, es pentinà la cabellera i amb les mans entrellaçà les seves trenes resplendents, bellíssimes, ambrosíaques, que penjaven de la seva testa inmortal. Es va posar el vestí divinal, que Atena li havia allisat amb molta cura i li havia posat molts brodats delicats. Se'l va cordar amb agulles d'or a l'altura dels pits. Es va cenyir el cinturó guarnit amb cent franges. Va posar-se als lòbuls de les orelles, ben perforats, unes arracades amb tres perles grosses com móres, les quals desprenien una lluïssor encisadora. La divina entre es deesses es va cobrir pel damunt amb un vel bellíssim, acabat d'estrenar, tan blanc com un sol. Es va calçar els peus brillants amb unes sandàlies precioses. Després d'haver-se posat tots aquests ornaments al voltant del seu cos va sortir de l'habitació (Homer, Ilíada XIV, 159-188).

(Traducció de Joan Alberich i Mariné)

>>Així vaig parlar -Odisseu-, i tot seguit ell -Agamèmnon-, responent-me, em digué: "Laercíada nodrissó de Zeus, molt enginyós Odisseu, no em va matar Posidó a les naus provocant una tempesta fatal de vents terribles, ni tampoc a la terra ferma uns homes hostils em colpiren. No, no, fou Egist el qui em va ordir un destí de mort i em va assessinar amb l'ajut de la meva esposa cruel, després d'haver-me invitat a entrar a casa i de celebrar un banquet, igual que es mata un bou a la menjadora. Vaig morir així amb una mort tristíssima. També al meu voltant foren assassinats sense pietat els altres companys, com porcs de dents blanques que són degollats al casal d'un home ric i molt poderós per a unes noces o per a una festa a escot o per a un convit esplèndid. Tu ja vas ser present a la matança de molts guerrers caiguts en un combat singular o en una lluita violenta, però t'hauries compadit molt més en el cor, si haguessis vist aquella escena, com estàvem tots estirats per terra al voltant de la cratera i de les taules parades dins el palau i com tot el terra estava xop de sang. Vaig sentir el crit desgraciadíssim de la filla de Príam, de Cassandra, mentre la degollava la pèrfida Clitemnestra al meu costat. Jo, des de terra aixecava les mans, movent-les mentre moria amb l'espasa clavada. Ella, cara de gossa (κυνῶπις), es va apartar de mi i no es va dignar, ara que baixava a l'Hades, a cloure'm els ulls ni a tancar-me la boca amb les mans. No hi ha altra cosa més repugnant i més semblant a una gossa que una dona que pugui concebre en la seva ment una acció semblant, com ella, que va meditar l'acció tan execrable d'idear el crim horrible de matar el seu marit legítim. I jo que em pensava que tornaria a casa i que seria ben rebut pels meus fills i servents! Però ella, experta excel·lent en crims, va escampar la infàmia damunt d'ella mateixa i de totes les dones fràgils que han de néixer en el futur, fins i tot damunt de les que siguin honrades".

>>Així va parlar, i jo, contestant-li, vaig dir: "Ai, el llinatge d'Atreu odia Zeus, el de mirada espaiosa, a causa de la maldat de les dones, ja des del principi. Per culpa d'Hèlena, en van morir molts, i a tu Clitemnestra et va preparar una fi terrible, mentre eres absent".

>>Així vaig parlar, i tot seguit ell, contestant-me, va dir: "Per tot això, no siguis mai benèvol amb cap dona ni li revelis tots els pensaments que hagis meditat; quan li expliquis alguna cosa, amaga-li'n sempre una altra. Ara vés, Odisseu, segur que a tu no t'arribarà la mort a mans de la teva esposa; ella és massa prudent. En el seu cor només té bons pensaments, ella, la filla d'Icari, la molt assenyada Penèlope. (...) I també et diré una altra cosa que vull que guardis bé en el teu cor: quan ancoris la nau a la benvolguda terra paterna fes-ho d'amagat i no al descobert, perquè avui ja no pots tenir confiança en les dones. (Homer, Odissea XI, 404-456).

(Traducció de Joan Alberich i Mariné)

Per tant, vés a la cambra, tingues cura de les teves tasques, el teler i el fus, i ordena a les serventes que s'ocupin de la seva feina. Parlar és cosa d'homes, de tots, i sobretot de mi, perquè en aquest palau el poder és a les meves mans.

Ella -Penèlope- es va sorprendre i es va dirigir de nou a la cambra. Les paraules assenyades del seu fill li van arribar a l'ànima (Homer, Odissea I, 354-359).

(Traducció de Joan Alberich i Mariné)