• Per conveni

Als esquemes òptics es considera que la llum ve de l’esquerra

• Alguns feixos de rajos de llum característics

Convergents	Paral·lels	Divergents

• Superfícies còncava i convexa 

 

• Veiem un objecte perquè a la vista hi arriba llum. Exemple:

Veiem el punt perquè ens arriba llum que procedeix d'ell.

Cossos transparents, opacs i translúcids

La llum no es propaga amb igual facilitat en tots els medis materials, els quals els classifiquem com:
     • Transparents: deixen passar la llum, i la visió a través d'ells és nítida.
     • Opacs: no permeten el pas de la llum.
     • Translúcids: deixen passar la llum, però la visió a través d'ells no és nítida.

La distinció entre cossos transparents, opacs i translúcids depèn del gruix; penseu, per exemple, en l'aigua: per a gruixos petits es comporta com un medi transparent mentre que en gruixos més grans, com en el mar, ja no permet veure nítidament els objectes. Això és així perquè els medis materials, inclosos els transparents, absorbeixen part de la llum que reben.
 
 

Com es propaga la llum?

Diverses experiències posen de manifest que en un medi transparent i homogeni la llum es propaga en línia recta. La recta que ens mostra la direcció de propagació de la llum es denomina raig.  Algunes d'aquestes experiències són: la formació d'ombra i penombra, els eclipsis, la cambra fosca, ...

 
• Reflexió i refracció de la llum

Quan la llum es troba, en la seva propagació, amb una superfície que separa el medi per on incideix amb un altre medi pot passar algun dels següents fenòmens:
• REFLEXIÓ: la llum segueix propagant-se pel medi d‘incidència; en tot cas canvia de direcció.
• REFRACCIÓ:  passa a propagar-se per l'altre medi.

 
A la figura  es pot observar com un raig incident, que es propaga pel medi I, en part es reflecteix i en part es refracta.
 

La línia imaginaria N, que passa pel punt d'incidència (P) i que és perpendicular a la superfície de separació dels dos medis, rep el nom de NORMAL.
 

Els angles que formen els rajos incident, reflectit i refractat amb la normal es coneixen amb el nom de: angle d'incidència ( î ), angle de reflexió( r ) i angle de refracció (R), respectivament.

L'experiència posa de manifest que:
 

•  l'angle d'incidència i el de reflexió valen igual

 
• quan la llum passa a un medi on va més de pressa: s'allunya de la normal

 
• quan la llum passa a un medi on va més a poc a poc: s'apropa a la normal

 
• quan la llum incideix perpendicularment i passa a un altre medi: segueix recta.


Per tant, a l'esquema anterior: la llum es propaga amb una velocitat més gran en el medi d'incidència que en el de refracció.