El futur del creixement
En l'avaluació econòmica semianual de la primavera de 1997, el Fons Monetari Internacional (FMI) va fer la previsió que el creixement mundial seria del 4,4% el 1997, el més ràpid de la dècada. A més pronosticava que aquesta ràpida expansió podria continuar el 1998. Hi havia pocs senyals de preocupació: la inflació era baixa, els dèficits pressupostaris s'estaven reduint en les economies capdavanteres i el comerç internacional i els fluxos de capital s'estaven expansionant. Tal com observava Financial Times, l'informe era "un dels informes més entusiastes de les darreres dècades".
L'estimació arribava al final d'uns notables cinquanta anys, on havíem assistit a un creixement mundial sense precedents. La producció mundial de béns i serveis va pujar des de menys de 5 bilions el 1950 a més de 29 bilions el 1997, una expansió de gairebé sis vegades. De 1990 a 1997 va créixer uns 5 bilions, una xifra igual de la de l'inici de la civilització fins el 1950. Això s'ha traduït en un ampli progrés econòmic i social. Arreu del món, l'esperança de vida ha fet un salt des dels 47 anys el 1950 als 64 el 1995. Els nivells d'alfabetització han crescut a tots els continents. En tot aquests període les dietes han millorat.
Tot i els desordres financers del sud-est asiàtic, la valoració de l'FMI de la tardor de 1997 continuava mantenint que l'economia mundial s'expandiria un 4% el 1997. Malgrat els trastorns ocasionals, l'informe de l'FMI sembla donar entenent que un creixement així pot continuar indefinidament. Realment pot ser així? La Xina, l'economia que ha crescut més de pressa durant els noranta en tot el món pot esperar que un dia viurà com els americans?
Com més creix l'economia, s'intensifiquen les pressions sobre els recursos i els sistemes naturals. Des de 1950 a 1997, la utilització de fusta s'ha triplicat, la del paper ha augmentat sis vegades, el consum de cereals gairebé s'ha triplicat, el consum de combustibles fòssils gairebé s'ha quadruplicat, i els contaminants de l'aire i l'aigua s'han multiplicat unes quantes vegades. La trista realitat és que l'economia continua expandint-se, per bé que l'ecosistema del qual depèn no ho fa, creant-se una relació d'augment de la pressió.
Mentre els indicadors econòmics, com ara la inversió, la producció i el comerç són conseqüentment positius, els indicadors clau del medi ambient són cada vegada més negatius. L'extensió dels boscos es redueix, estan baixant les capes freàtiques, els sòls s'erosionen, desapareixen els aiguamolls, les pesqueries es col·lapsen, es deterioren les serralades, els rius s'assequen, les temperatures pugen, els esculls de coral s'estan morint i desapareixen espècies de plantes i d'animals. L'economia mundial tal com està avui estructurada no pot continuar empilant-se durant molt temps si l'ecosistema del qual depèn continua deteriorant-se a un nivell com l'actual.
Lester R. Brown
