1.  Com s' organitza la feina a casa

       Per estudiar i treballar a casa és important que tinguis un mètode que et permeti entendre i relacionar i reflexionar sobre els coneixements adquirits. Per això, la memorització és important, però no és l'objectiu final; cal utilitzar-la per reconstruir els coneixements que has d'entendre.

       Sens dubte, assolir aquest objectiu requereix una planificació quotidiana. Per això convé elaborar una estratègia d'estudi a curt o mitjà termini, l'objectiu del qual pot ser un control d'avaluació o el lliurament d'un treball. L'organització de la feina a casa s'ha d'atenir a un calendari prefixat en què s'especifiqui el temps d'estudi que demana l'assignatura. Mai no has de deixar l'estudi per a l'últim moment, ja que això augmenta l'ansietat i el risc de fracàs.

       Per concentrar-te en l'estudi cal que triïs un lloc confortable, ben il·luminat i endreçat i que evitis  distraccions com ara la ràdio, la música, la televisió, els sorolls, el Messenger, etc. Així mateix, de tant en tant convé que descansis de mitja hora a una hora.


       2. El procés d' aprenentatge

       2.1 La reelaboració de les notes i dels apunts.

       La reelaboració dels apunts presos és una tasca que ajuda a retenir els continguts que ha impartit oralment el professor o la professora.

       Per comprovar que els apunts s'han pres bé (veure fotocòpies anomenades Com prendre apunts)  cal disposar de l'ajuda del professor i del llibre de text, que permet contrastar definici0ons de conceptes, corregir dates, escriure correctament noms propis i comparar les notes amb mapes, esquemes, gràfics, etc. El marge ens servirà per afegir les notes i correccions que siguin interessants.

        És important entendre tots els conceptes dels apunts.

       Llegir el llibre de text és una tasca essencial, ja que ajuda a contrastar i relacionar les dues formes principals de continguts: els apunts i el mateix llibre de text.

       2.2 L'ús del llibre de text a casa.

       Has de llegir a casa el tema que es tractarà a classe. Això facilitarà la comprensió, la memorització i la fixació dels continguts a l'aula.

       Després de la classe, has de llegir els continguts del text i contrastar-los amb les teves notes per agilitar el procés de comprensió, memorització i reflexió.

        És important que utilitzis el diccionari.

       2.3 Els resums o les síntesis de continguts.

       Els resums faciliten la comprensió i la memorització dels continguts.

       El treball de síntesi s'ha de fer en esquemes o fitxes situats de manera estratègica al quadern d'apunts.

      Els esquemes són molt útils per sintetitzar idees i conceptes que es relaciones, que integren fenòmens i processos complexos: causes-conseqüències, comparacions, processos en el temps, relació i deducció de diferents realitats socials, etc. Fer un esquema és una feina complexa, però, sens dubte, és una de les tasques més profitoses del procés d'aprenentatge.

      Les fitxes ajuden a memoritzar els continguts, però també són necessàries a l'hora de fer certes activitats, com ara els treballs d'investigació o la recopilació de material complementari (un quadre, un llibre, una notícia d'un diari, etc.). Per fer les fitxes cal seguir un seguit de normes:

       a)        Han de tenir totes la mateixa mida (la mida quartilla és la més recomanable).

       b)        Han de tenir la mateixa presentació, si es tracta d'un fitxer que reuneix dades de la mateixa categoria.

       c)        En cada fitxa s'exposa només un tema.

       d)        S'hi ha d'escriure només per una cara.

      e)       La claredat, la netedat i l'ús de paraules clau són aspectes importants. L'objectiu és captar  els continguts  amb concisió.
















       2.4 El procés de memorització.

       L'objectiu prioritari és que retinguis les idees i els conceptes essencials d'una realitat o un tema. La memorització implica la compressió prèvia dels continguts.

       Per això cal mantenir ben estructurats els apunts, fer esquemes i fitxes i retenir els conceptes bàsics del llibre de text.

      Cal memoritzar les definicions, les dates, els personatges, algunes xifres, etc., que es poden retenir amb l'ajuda de fitxes, esquemes, repetint en veu alta i fent esborranys.



Model fitxa de síntesi
       1. Precisar de què es tracta, si és una etapa de la història, una teoria econòmica, una institució, etc.

       2. Referir el concepte que hem de definir a un altre més global en el que pot incloure’s (concepte inclusor)

       3. Situar-lo en el temps i en l'espai. Cal tenir en compte que hi ha conceptes atemporals i conceptes universals.

       4. Explicar la característica o característiques fonamentals que el diferencien d' altres conceptes similars.

       5. Completar l' explicació amb altres característiques menys fonamentals.

       6. Posar exemples.

       7. Altres consideracions.
       No és necessari separar la definició en diferents apartats. Cal anar-les integrant en un únic text.
       És important comprovar que la definició resulta completa. Cal evitar, però, fer definicions dins la definició, és a dir explicar els conceptes que fem servir per definir.
       Si bé inicialment és convenient seguir l’ordre establert, la pràctica permetrà modificar-lo per tal de fer el text final més àgil i entenedor. 

 
 
       1. Dir de què són tipus o variants els conceptes que estem definint.

       2. Explicar, si n'hi ha, les característiques que tenen en comú.

       3. Exposar de forma ordenada les diferències. Es pot fer:
       a)        citant les característiques contràries dels dos conceptes, una a una.
       b)        citant totes les característiques d’un concepte primer i, en el mateix ordre, les contràries de l’altre concepte després.
       
       4. Si els conceptes qu estem comaparant són propis de diferents períodes i/o territoris, podem acabar la comparació especificant aquest fet.

       5. Altres consideracions.Comparar conceptes no consisteix a fer una doble o múltiple definició.
       1. Què vol dir prendre apunts?

       S'entén per prendre apunts aquella activitat que consisteix a anotar per escrit allò que s'escolta oralment de forma reduïda, essencial i ordenada. Això significa que prendre apunts no vol dir "copiar" litaralment tot allò que s'escolta. Això només és correcte en cas de definicions precises de conceptes. La informació cal elaborar-la i tractar-la mentalment (jerarquitzar-la, resumir-la, etc.) al mateix temps que s'escolta, abans d'anotar-la al full. Prendre apunts requereix molta atenció i molta pràctica, no se n'aprén d'avui per demà.

       2. Com s' han de prendre els apunts?

       Per prendre apunts correctament cal tenir abans una idea del tema. És a dir, és bo llegir abans el tema que després sentirem a classe, si no sencer, almenys per saber quins podran ser els punts clau. Això és el que et  permetrà prendre notes amb més precisió, perquè ja te n'has fet una idea amb anterioritat.

       En el moment de prendre apunts has de tenir una actitud correcta i positiva, tant mental com física, a tot allò que escoltes, per molt que el tema o el professor no t'agradin.

       Has de mantenir una atenció total, has d'evitar distreure't perquè et faria perdre el fil dels arguments i de les idees importants.

       Has d'estructurar els apunts jeràrquicament, amb marges diferents i amb enumeracions classificatòries. (1. / 1.1./ 1.2. / 1.2.1./...)

       És bo utilitzar abreviatures ("que"--> "q", etc.), símbols (> < = + ...) i codis més personals però que siguin entenedors per tothom ( l'asterisc per indicar punts foscos, el cercle o subratllat per destacar idees importants o definicions precises, etc.).

       Cal recollir les idees principals, les dades concretes més importants (dates, %, resultats...) i algun exemple que sigui il.lustratiu de les idees importants.

       Finalment, és bo demanar aclariments o donar opinions pròpies, sempre que siguin coses importants o dificultats, però no redundàncies sobre el que ja ha explicat el professor o sobre el que un company ha preguntat amb anterioritat. Això en el seu moment o en els moments que destini el professor per a aquesta tasca. Cal evitar interrompre l'explicació del professor.

       3. Disposicions materials

       És millor utilitzar fulls grans (foli, Din A4) i guardar-los en una carpeta d'apunts.

       Sempre s'han de deixar marges tant a la dreta (aprox. 1 cm.) com a l'esquerra (aprox. 2,5 cm) per a possibles anotacions.

       Les línies han de ser amples, amb prou espai entre una i altra per poder-hi inserir, p. ex., una idea d'aclariment.
       La lletra ha de ser clara i les frases breus.

       Cal anar remarcant amb subratllats o encerclats les idees o conceptes importants a mesura que s'anoten al full.

      Finalment, (tot i que s'ha de fer al principi), cada pàgina ha d'anar enumerada i encapçalada, a dalt a la dreta. Ha de constar-hi: el número de pàgina, l'assignatura, el tema i la data, tot de forma molt breu.

       4. Com fer servir els apunts?

       Els apunts que has pres han de ser la base del teu estudi i assimilació del tema.

      Primer els has de llegir amb atenció per tal d'entendre les idees que has escrit i completar les paraules o frases i arrodonir les idees que has anotat. La idea clau és que siguis capaç de seguir el fil del que has escoltat a classe.

       Després, amb el llibre al costat, passaràs a fer un resum i/o esquema de tot el tema, no d'una classe concreta, sinó de tot el tema globalment. Cal consultar el llibre en cas de dubte o per ampliar la informació.

      Finalment has de memoritzar aquella informació essencial (dades, conceptes, fets ...) que et permetin reconstruir l'estructura i els arguments del tema.

 
       1. Determinar la primera i la última data que cal representar.

       2. Decidir la unitat de mesura (mil·lenni, segle, any,...).

       3. Dibuixar dues línies paral·leles.
               
       4. Interrompre les paral·leles amb segments perpendiculars a distàncies iguals de manera que la distància equivalent sigui de la mateixa longitud i divisible entre deu parts iguales (mil·lennis, segles) o entre dotze (anys).

       5. Col·locar damunt de la primera línia vertical que depassi les paral·leles l' any que inicia el període a representar. També, damunt de cadascun dels segments verticals que sobresurten de les paral·leles es col·locarà la xifra de l' any que  correspon a la unitat de mesura fins a l' últim any del període referit en l' explicació, text, font, etc.

       6. Escriure a sota del fris els fets rellevants, que es fan coincidir amb la data que és necessari situar. L' inici i la fi s' han de marcar amb fletxes les puntes de les quals han de senyalar l' inici i la fi del període representat.

       7. Posar-hi un títol.

       8. Altres consideracions. En aquest procediment es pot utilitzar un full quadriculat o mil·limetrat i treballar a mà o bé fer servir algun programa informàtic com ara l' Excel o el Paint. 

 
Fris cronològic de la Revolució Francesa