La classificació de conreus de Weaver.
La caracterització de les zones de conreu de Weaver preten classificar les àrees agrícoles en base als cultius predominants. L' idea consisteix en agrupar les zones agrícoles en regions de monocultiu, bicultiu, tricultiu, tetracultiu, etc.
El procediment consisteix en quantificar el percentatge que les plantes ocupen en una determinada àrea i el percentatge esperat que haurien de tenir en aquella zona segons fos considerada de monocultiu, bicultiu, etc. Es calcula, així, la desviació i es tria aquella opció que menys s' aparta d' aquesta.
La finalitat d' aquest procediment consisteix en optimitzar la producció d' una determinada zona agrícola i planificar possibles situacions de futur.
- Classificar els cultius dominants en base a la superfície que ocupen.
- Prescindir d' aquells conreus que no signifiquin més del 5% del total i de la categoria Altres donat que és massa genèrica i no permet concretar.
- Considerar la hipòtesi de que la zona sigui de monocultiu i realitzar les operacions que s' indiquen a la taula.
- Considerar la hipòtesi de que la zona sigui de bicultiu i realitzar les operacions que s' indiquen a la taula.
- Considerar la hipòtesi de que la zona sigui de tricultiu i realitzar les operacions que s' indiquen a la taula.
- Considerar la hipòtesi de que la zona sigui de tetracultiu i realitzar les operacions que s' indiquen a la taula.
- Escollir la classificació agrícola que presenti un valor final més baix (Suma de les diferències elevades al quadrat entre el nombre de cultius considerat).
Es tracta d' una àrea de tetracultiu de cereal, vinya, remolatxa i plantes farratgeres (valor final=133'5).
