| 2> CLAUS DE IOGA | |||
|
> QUÈ ÉS EL IOGA?
Per definir què és el Ioga ens basarem en la conferència que Jacques de Coulon va donar dins el marc del seminari d’estiu del R.Y.E., l’agost de 1999 a Viktorsberg (Âustria).
Per tal de reprendre el sentit original de la paraula "ioga", va creure necessari presentar-la segons tres direccions. La primera és l’etimològica, la segona és la definició segons la tradició de Patànjali, la tercera és una definició genèrica.
- L’ enfocament etimològic: AJUNTAR-UNIR:
El mot "ioga" ve de l’arrel sànscrita “YUG”. En llatí, el mot “YUG” va donar el verb “jungere” que significa “ajuntar”. Així, el mot significa UNIÓ.Però nosaltres tenim necessitat de saber de quina unió parlem. Es tracta de fer conviure en nosaltres mateixos les diferents facetes del nostre ésser.
Per entendre millor de què estem parlant farem referència a la imatge que hom troba en nombroses tradicions, per exemple en Plató, el Katha Upanishad i en el budisme.
L’ésser humà és comparat a una diligència. En una diligència hi ha quatre elements:
El primer és la” carcassa” de la diligència, aquest correspon al cos de la persona humana. El segon element està representat pels “ cavalls”, aquests representen les emocions. Els “cavalls” ens poden tibar cap a qualsevol direcció. Exactament igual que les nostres emocions poden portar-nos cap aquí, cap allà, vers nombroses direccions en el camí de la nostra vida.
El tercer element d’una diligència és el “cotxer”, que representa l’intel·lecte. El seu paper és el de controlar els cavalls i posar ordre a les emocions.
El quart i últim element de la diligència, i probablement el més fonamental, és el viatger que està a l’interior de la diligència. Aquest és el més important, ja que és el viatger el qui coneix l’objectiu del viatge, això és el que nosaltres podem anomenar, en un sentit ampli, el domini espiritual. Hem dit que el ioga significava unió: el paper del ioga consisteix en fer cohabitar tots aquests nivells de consciència.
Sovint trobem persones que fan una separació entre l’espiritual i l’intel·lectual, que no reconeixen el viatger. Cada dia, podem trobar als centres educatius, joves que poden ser molt brillants intel·lectualment, però que han perdut el sentit del seu viatge, el sentit de la seva existència.
La primera definició i el primer paper del ioga, i en particular del ioga a l’educació, és la d’ampliar la consciència de tal manera que la persona pugui estar en contacte amb el seu “centre”, i donar un sentit a la seva vida. Cadascun/a té un rol a exercir en aquesta vida, el de donar sentit a la seva existència. I aquest sentit pot ser diferent per a cadascun/a: “si jo no sóc jo, qui ho serà per mi?”
- L’enfocament de la tradició: LA RECERCA DEL “CENTRE”:
Quin és el significat de la frase de Patànjali “ el ioga calma les onades de la consciència”?
La consciència és comparada a una mar agitada. Imaginem que hi ha una perla al fons del mar. La perla representa el centre profund, el viatger. Si la mar està agitada, no es pot veure la perla. Però si la mar està calmada, es pot entrar en contacte amb el propi centre.
La majoria de les persones que tenen un estat mental agitat viuen a la superfície d’elles mateixes, viuen a la superfície de les ones, i no tenen contacte amb el seu centre. Estar en calma vol dir estar en contacte amb el centre de cadascun/a, i el ioga hi pot ajudar.
- L’enfocament genèric: UNA CIÈNCIA DE LA CONSCIÈNCIA:
El ioga no és una teoria, és una experiència. En tota ciència experimental, la física, la química o la biologia, hi ha protocols d’experiència que poden ser verificats per qualsevol: “si feu això, obtindreu allò”. En tota ciència experimental hi ha un quadre teòric i un procés experimental. En el ioga hi ha igualment un camí de l’experiència per assolir un objectiu. En el ioga no s’ha de creure ni acceptar mai qualsevol proposta amb els ulls tancats.
És important remarcar que no hi ha pas “un ioga”, sinó “iogues”. De la mateixa manera que hi ha diferents vies per arribar al cim d’una muntanya, hi ha també diversos camins per trobar la perla al fons de nosaltres mateixos. Caldrà tenir present aquest aspecte a l’hora d’introduir el ioga a l’educació, el plantejament haurà de tenir en compte una pedagogia de la diversitat.
Finalment, cal matisar que el ioga no és una escola filosòfica, ni cap religió, ni cap organització o grup de persones concret, sinó la pròpia possibilitat d’evolució i de creixement personal.
Per bé que hi ha escoles, religions o grups que han integrat part de les seves pràctiques com a mitjà per assolir els seus objectius.