Intel·ligències Múltiples

Del blog Educació emocional, una manera de viure, per M. Teresa Abellan Pérez.

Una visió molt entenedora

A vegades sentim a parlar de temes que sabem estan relacionats amb el món emocional però desconeixem la seva interrelació.

Començaria parlant sobre la Teoria de les intel.ligències múltiples de Howard Gardner (Estructura de la ment 1983).

La intel.ligència no és una quantitat com és coeficient intel.lectual. La intel.ligència és la capacitat d’ordenar els pensaments i coordinar-los amb les accions. Gardner va identificar vuit tipus d’intel·ligències (Estructura de la mente, 1983) que es corresponen amb vuit àrees o espais de cognició, cadascun d’ells neurològicament independent; treballen juntes però com entitats autònomes. Cada persona pot desenvolupar una intel.ligència més que altra.

Les vuit intel.ligències són:

Lingüística
Musical
Lògico-matemàtica
Cinètico-corporal
Visual espacial
Naturalista
Intrapersonal
Interpersonal


L’ensenyament tradicional s’ha centrat prioritàriament en la intel·ligència lingüística i la matemàtica, però com que la intel·ligència és multidimensional, s’ha d’ampliar el camp amb la finalitat d’incloure les habilitats, hàbits, actituds i estratègies de les altres intel·ligències.

Actualment, a través de l’experiència, la història i els estudis científics, l’ensenyament actual opta per una educació integral que comporta facilitar el treball de totes i cadascuna de les intel.ligències que Gardner analitza. Tenint en compte que aquest bloc tracta sobre l’educació emocional, cal centrar-nos en dues de les intel.ligències que Gardner menciona: la intel.ligència intrapersonal i la interpersonal perquè elles sustenten la base teòrica de les activitats que aquesta web planteja. Treballant i formant aquestes dues intel.ligències es formen persones capaces d’interactuar en aquest món des dels sentiments propis i els dels altres, interactuar amb empatia, comunicant-se de manera assertiva i amb autocontrol en situacions límit. Persones intel.ligents emocionalment.


La intel·ligència intrapersonal (jo): capacitat de construir una percepció precisa de sí mateix i organitzar la pròpia vida.

Es refereix a la capacitat per a accedir als sentiments propis i discernir les emocions íntimes, pensar sobre els processos de pensament (metacognició). Aquesta intel·ligència inclou una imatge precisa d’un mateix (els punts forts i les limitacions), la consciència dels estats d’ànim, intencions, motivacions, temperaments i desitjos interiors, la capacitat d’autoestima, autocomprensió i autoestima. La formació d’un límit entre el propi jo i els altres és crítica durant els tres primers anys de vida. Els nens i les nenes que destaquen per la seva intel·ligència intrapersonal són independents, els agrada fixar-se fites, somiar, reflexionar , construir i planificar. Necessiten el seu propi espai, temps per a estar sols i marcar-se el seu propi ritmes d’aprenentatge.

La intel·ligència intrapersonal requereix una instrucció individualitzada, treball independent i opcions per a poder elegir temes i matèries en funció dels interessos. És convenient utilitzar tàctiques metacognitives, estratègies de pensament crític i presa de decisions. Els materials mes adequats són els projectes individualitzats i diaris per a l’autoavaluació. L’estratègia didàctica més adequada és la autoinstrucció programada. Per a aquesta intel·ligència és convenient disposar el context de l’aula de manera que els nois i les noies puguin treballar independentment, desenvolupar els seus treballs al seu propi ritme i trobar temps i un lloc per a poder utilitzar la seva individualitat (Armstrong, 1994) (Recull de Núria Alart)

La intel·ligència interpersonal(jo amb els altres): capacitat d’entendre als demés i relacionar-se amb ells eficaçment amb ells.

És la capacitat per a relacionar-se amb altres persones i comprendre els seus sentiments, les seves formes de pensar, sentir i actuar, detectant les seves motivacions, preferències i intencions. S’expressa també en la capacitat per a comunicar-se amb la gent i saber tractar els conflictes, gràcies a una adequada avaluació de la utilització de les emocions pròpies i dels altres. La intel·ligència interpersonal ens fa capaços de sintonitzar amb altres persones i de tractar els desacords abans que es converteixin en ruptures insalvables. S’expressa amb la capacitat empàtica que permet comprendre l’estat d’ànim dels demés i considerar a l’altre en la seva realitat. Facilita la creació d’un clima que valora la pluralitat i la diversitat com un fet positiu. Permet assumir el punt de vista dels altres, és a dir, veure les coses des de l perspectiva dels demés.

L’ensenyament de la Intel·ligència interpersonal exigeix un aprenentatge cooperatiu i tutoritzat. Els grups cooperatius són especialment adequats per a l’ensenyament de les IM perquè poden estructurar-se per a incloure a alumnes que representen tot l’espectre de les intel·ligències. (Recull de Núria Alart)

Dossier els tipus d'intel·ligències