A les grans muntanyes de la riba Nord de la Mediterrània, des dels Pirineus als Càrpats, sempre hi ha hagut dues menes de gos:

Un d’immens i poderós, predominantment blanc, que protegeix el ramat, durant la nit, dels atacs del llop. És el gos ramader o mastí.

El gos ramader o mastí. El gos ramader de treball se’l fa créixer lluny de les persones, enmig de les ovelles, perquè no espanti el bestiar i perquè quedi lligat afectivament, per sempre més, al ramat i el guardi del llop i de l'ós i dels gossos assilvestrats amb la pròpia vida. Tradicionalment se l’ha protegit amb un collar de punxes de ferro i se l’ha seleccionat blanc per no confondre’l, de nit, amb el llop. La funció del gos ramader és estar amb el ramat, com una ovella més, i protegir-lo. Aquesta mena de gossos, a Catalunya, se'ls ha conegut amb diferents noms, entre els quals: can mostí, can mestí, gos de l’ósso, gos lloper, can llober, gos de ramat, gos ramader, gos de pleta o gos de cleda.

 

Un de mida mitjana o petita, pelut, intel·ligent, de temperament molt viu, que els pastors fan servir per “aturar” el bestiar, per conduir-lo. El gos de pastor o d'atura.

El gos d'atura El gos de pastor, obeeix l’home amb qui estableix lligams poderosos i grans complicitats, una finíssima barreja de submissió i de murrieria. El color bru o fosc del seu mantell –d’aquí noms tan estesos al nostre país com Pardo o Moro- el fa diferent a l’ovella a la qual espanta i fa creure. La seva funció bàsica és ajudar al pastor a "aturar" el bestiar, a fer vores, és a dir, a impedir que el ramat traspassi una determinada línia o vora. Tants anys de selecció a les ordres de l'home, han donat races intel·ligentíssimes, molt vives i fàcils d'ensinistrar.

 

Característiques del gos d'atura