-
No, home, no, com vols ser perillós si tot just acabes de néixer. Si
no tens ni nom.
- No tinc nom - No tinc nom
- A veure, em penso
que en tinc un que t’anirà a la mida. T’has de dir Xancot, perquè
tinc uns amics que ens han ajudat molt, que els encantarà cridar-te per
aquest nom.
- Cridar-me – cridar-me !
- Sí, és fàcil !
Vol dir que quan sentis Xancooot!, has de venir de seguida a veure què
passa o amagar-te ben de pressa i fer-te el sord si no vols que et
trobin.
- X-A-N-C-O-T... processsant..
|
-
Si et vols quedar aquí amb mi ja no estarem sols. Ara que hauràs d’estar
una mica amagat perquè si et veia el meu pare o la meva mare, no ho
entendrien. Els grans són així, semblen molt espavilats, i tot els
costa molt d’entendre. Podries viure en el taller, on no hi baixen
quasi mai, Ja saps, no tenen pas temps.
Però tu que necessites per viure ?
- Cercant informació....
necessitats vitals... cercant informació.... espera
mentre es carrega, si us plau..... atents a la pantalla... alerta que
surt ... oh, oh, ha passat tan de pressa que no he entès res.
- Saps què, Xancot
? Jo millor m’ho penso i ho parlo amb els meus amics i acabarem abans
i descobrirem més coses que tu i el teu disc dur, que encara no saps
gaire com va ! Apuntarem en aquest full les necessitats dels
robots.
- I les coses que necessites tu
per viure ?
- Oh, i tant
! i les del periquito de la Laura, i les del cirerer de vora l’hort, i
les de... Ai, que em penso que ens estem embolicant. A veure si
els meus amics ens posen una mica d’ordre i ens ajuden a saber què
necessita cadascú per viure. I les pedres ? Perquè no
necessiten res ? bufa i rebufa !
Oh, oh !, torno a
necessitar ajuda. Ara mateix torno a escriure un missatge a tots els
amics que m’han ajudat !! |