Mirar i interpretar una pel·lícula

MIRAR UNA PEL.LÍCULA
NARRAR LA REALITAT CONTEMPORÀNIA: CODE INCONNU
Unitat 18


 

PROPOSTA DIDÀCTICA, ACTIVITATS I DOCUMENTS DE SUPORT    

Després d'haver treballat aspectes tècnics i d'haver experimentat amb els mitjans audiovisuals es torna a aprofundir en el contingut i l'estètica dels relats audiovisual i s'incideix en la interpretació d'aquest tipus de produccions. En aquesta unitat Mirar i interpretar una pel·lícula es treballa exclusivament al voltant d'una pel·lícula per a discernir-ne tots els elements i ser capaços de plantejar-ne lectures. Es pretén veure com els alumnes poden posar en joc tots els elements treballats, a l'hora d'observar i interpretar una pel·lícula. A la primera activitat es parla del fet de la interpretació i es donen pautes sobre els aspectes que podem observar d'una pel·lícula. Les altres activitats són les que es dediquen a treballar una pel·lícula en concret. S'ha escollit una pel·lícula relativament recent, Code inconnu de Michael Haneke, que ens permet partir d'una idea concreta: com podem narrar la realitat contemporània a través del cinema? La pel·lícula intenta ser una resposta a aquesta pregunta. Les seves característiques permeten parlar de tots els aspectes treballats: el muntatge, l'ús de la càmera, l'ús de la banda sonora, i d'altres elements: el tractament dels personatges, els temes que s'exposen, les localitzacions, l'estructura i el desenvolupament de l'argument, entre d'altres. Seguint la seqüència de la unitat, a la segona activitat s'introdueix la pel·lícula. En la tercera es visiona i es realitza un comentari escrit a partir de diferents qüestions. A la quarta activitat es discuteix sobre la pel·lícula i es comparteixen les opinions al respecte. Finalment, es fa un anàlisi de diferents crítiques que foren publicades sobre la pel·lícula per a valorar el seu contingut i veure com s'han escrit. Tot seguit es detallen les activitats d'aquesta unitat i els documents adjunts als quals podeu accedir per a desenvolupar-les:




MIRAR UNA PEL.LÍCULA

ACTIVITAT 1
Explicació sobre l'observació i interpretació d'una pel·lícula.

DOCUMENT 1. Orientacions per a l'observació i interpretació d'una pel·lícula.


NARRAR LA REALITAT CONTEMPORÀNIA: CODE INCONNU

ACTIVITAT 2
Intro
ducció per al visionament i comentari d'una pel·lícula
DOCUMENT 2.
Narrar la realitat contemporània: Code inconnu.

ACTIVITAT 3
Visionament de Code Inconnu.
Comentari escrit sobre la pel·lícula.
DOCUMENT 3.
Fitxa tècnica de Code Inconnu. Llistat de les seqüències de la pel·lícula. Orientacions per al comentari escrit sobre Code Inconnu.

ACTIVITAT 4
Discussió sobre la pel·lícula
DOCUMENT 4.
Document suport per al professorat. Aspectes a ser tractats a partir de la pel·lícula.

ACTIVITAT 5
Anàlisi de diferents crítiques sobre la pel·lícula
DOCUMENT 5.
Text de Michael Haneke. Quatre comentaris sobre la pel·lícula.


BIBLIOGRAFIA I RECURSOS

 



DOCUMENTS



MIRAR UNA PEL.LÍCULA



ACTIVITAT 1
Explicació sobre l'observació i interpretació d'una pel·lícula.

DOCUMENT 1

 
 ORIENTACIONS PER A L'OBSERVACIÓ I INTERPRETACIÓ D'UNA PEL.LÍCULA


Cal tenir clara la trama argumental de la pel·lícula
  • Saber explicar el que hem vist i la successió d'esdeveniments que la pel·lícula ens ha mostrat.


Després hem de saber situar la pel·lícula.

  • Quan i on ha estat feta i quan i on passa el que ens mostra.
  • Quin temps i quin espai es veuen representats en la pel·lícula?
  • En quin moment i espai es produeix la pel·lícula?


Cal veure quins temes, problemes, qüestions tracta la pel·lícula?

  • Què ens diu sobre els temes que tracta, què ens vol mostrar d'aquests?
  • Observar com aquests temes es relacionen amb el temps i l'espai representat a la pel·lícula.
  • Tenir en compte des de quin punt de vista es tracten: de forma crítica, des de l'opinió personal, de manera descriptiva i distanciada, oferint diferents opinions i visions...
  • Podem relacionar les qüestions tractades amb situacions de la vida real o d'altres productes cinematogràfics, literaris, pictòrics que ja els hagin tractat... ?


Com se'ns expliquen aquests temes a la pel·lícula?

  • Quin tractament narratiu es dóna a aquests temes o a la història en general.
  • S'explica des d'una història concreta, una experiència personal d'un sol personatge, des de la seva biografia, mostrant un fet i el seu desencadenament, creuant l'experiència de diferents persones, mostrant la incidència del problema en diferents llocs,...
  • Quines situacions es van encadenant al llarg del film i com aquestes desgranen el tema?


Com es construeix la narració?

  • Quines estratègies de muntatge s'utilitzen?
  • Com és la relació que es planteja entre espais i temps?
  • Com s'empren les el·lipsis?
  • Com és el ritme narratiu? Varia al llarg de la pel·lícula?
  • Com s'utilitza la càmera: com a través d'ella se'ns mostren els llocs, els personatges i l'acció dramàtica?
  • Com definiríem l'estètica cinematogràfica per la qual opta el film?


Quins altres recursos visuals s'empren?

  • Referent als enquadraments, la composició, les angulacions
  • Com es tracta la part relativa a la fotografia: la il·luminació, el color.
  • Què podem dir dels espais? Quina importància i significació tenen?


Què podem destacar de la banda sonora?

  • Com és la música de la pel·lícula?
  • Podem relacionar la música amb l'estètica i temàtica del film?
  • Podem destacar la manera com s'utilitza la música en determinades situacions?
  • Tenen una presència destacable els sons en la banda sonora?
  • Com són els diàlegs de la pel·lícula?


Quin tractament es dóna als personatges que intervenen en les situacions?

  • Com són caracteritzats físicament i psicològica?
  • Com els podem contextualització, quina és la seva situació social, cultural, econòmica, personal?
  • Representen alguns estereotips, referents reals o ficticis?
  • Com valores la gestualitat i la interpretació?
  • Quin paper i significació tenen cada un dels personatges dins la pel·lícula?
  • Quines són les seves actituds, pensaments, canvis al llarg de la història, etc.?


Què t'aporta de nou i què consideres interessant?

  • T'està fent algun plantejament nou sobre un aspectes que ja coneixies?
  • Tracta i fa descobrir coses no conegudes per tu?
  • T'aporta alguna mena de coneixement que et permeti pensar en situacions reals o en la teva experiència?
  • Fa un tractament cinematogràfic que t'ofereix quelcom de nou, que és interessant respecte a les qüestions que tracta?
  • T'ha descobert quelcom de nou el tipus d'estètica cinematogràfica emprada?

 
versió per imprimir



NARRAR LA REALITAT CONTEMPORÀNIA: CODE INCONNU



ACTIVITAT 2
Intro
ducció per al visionament i comentari d'una pel·lícula.

DOCUMENT 2

 
 NARRAR LA REALITAT CONTEMPORÀNIA: CODE INCONNU

Aquesta pel·lícula ens ha de servir per veure si som capaços d'utilitzar tots els elements que, sobre cinema i sobre els audiovisuals en general, hem anat treballant. Utilitzar-los per a observar amb més atenció la pel·lícula i poder descobrir-hi nous elements. La pel·lícula escollida surt una mica del tipus de pel·lícules a les que normalment estem acostumats. La seva estructura i la manera d'utilitzar el llenguatge cinematogràfic ens obligaran a fer un esforç i a preguntar-nos per tots els elements que la configuren.

Code inconnu està ambientada a la ciutat de París, tot i que els diferents personatges que hi van apareixent ens traslladaran també a d'altres localitzacions. La història que se'ns narra és totalment contemporània. La pel·lícula fou realitzada l'any 2000 amb referències que actualment podem trobar en la nostra societat.

D'alguna manera Haneke es proposa mostrar una part d'allò que succeeix en aquesta societat, mostrar-ne una visió i plantejar-se si és possible representar-la a través del cinema. Nosaltres veurem què ens ha volgut mostrar Haneke d'aquesta realitat, sobre què vol que ens interroguem. Podem dir també que Haneke s'interroga pel mateix mitjà cinematogràfic i nosaltres podrem observar com ha volgut utilitzar-lo.

Abans de mirar la pel·lícula cal que llegiu i comenteu les qüestions sobre les quals s'us demana que penseu. Després de veure la pel·lícula individualment haureu d'escriure les vostres reflexions que serviran de punt de partida per a discutir sobre la pel·lícula.


 CODE INCONNU crèdits

Code inconnu
França. 2000.
Direcció: Michael Haneke
Guió: Michael Haneke
Productors: Marin Karmitz, Alain Sarde
Productor executiu: Yvon Crenn
Fotografia: Jürgen Jürges
Vestuari: Françoise Clavel
Muntatge: Andreas Prochaska, Karin Hartusch, Nadine Muse
Durada: 117'
Distribuïdora: Vértigo

Intèrprets:
Juliette Binoche ANNE
Thierry Neuvic GEORGES
Sepp BIERBICHLER LE PAYSAN
Alexandre HAMIDI JEAN
Ona Lu YENKE AMADOU
Hélène DIARRA AMINATE
Guessi DIAKITE - GOUMDO SALIMATA
Djibril KOUYATE LE PERE
Luminita GHEORGHIU MARIA
Crenguta HARITON STOICA IRINA
Bob NICULESCU DRAGOS
Bruno TODESCHINI PIERRE
Paulus MANKER PERRIN
Didier FLAMAND LE METTEUR EN SCENE
Walide AFKIR LE JEUNE ARABE
Maurice BENICHOU LE VIEIL ARABE
Andrée TAINSY MME BECKER
Carlo BRANDT HENRI
Philippe DEMARLE PAUL
Arsinée KHANJIAN FRANCINE
Florence LOIRET L'AMIE D'AMADOU
Nathalie RICHARD MATHILDE
Marc Duret LE PREMIER POLICIER


 
versió per imprimir



ACTIVITAT 3
Visionament de Code Inconnu
i posterior comentari escrit sobre la pel·lícula.

DOCUMENT 3

 
 COMENTARI ESCRIT SOBRE LA PEL.LÍCULA

Realitza un text on comentis els següents aspectes sobre la pel·lícula


1. Quina diríeu que és la temàtica o temàtiques que tracta la pel·lícula?


2. Escull un personatge i fes una explicació de com ha estat caracteritzat. Digues com es comporta, com el veiem com a persona a través del seu físic, de la seva forma d'actuar, dels seus actes, de com parla. Explica quin paper té en la història. Observa si la seva manera d'actuar o pensar canvia al llarg de la pel·lícula. Quin paper creus que juga en la pel.lícula? Què creus que se'ns explica a través d'aquest personatge? També pensa si el podem relacionar amb algun altre personatge de ficció que coneguis o amb algun tipus de persones reals.


3. En altres unitats hem parlat de les estructures argumentals i del muntatge de les pel·lícules, de l'organitzaciódel temps i de l'espai. Què destacaries de l'estructura de Code Inconnu i del muntatge d'aquesta pel·lícula? Què et sorprèn? Què t'interessa d'aquest aspecte? Per què creus que el director ha optat per explicar-nos allò que succeeix d'aquesta manera?


4. Què destacaries de com es treballa amb la càmera, de com aquesta ens mostra les coses?


5.Què podem dir de la banda sonora de la pel·lícula? És important la música? Són importants els sorolls?


6. Tria dues o tres seqüències de la pel·lícula que t'hagin semblat interessants i explica allò que pensis sobre elles.


7. Al llarg de la pel·lícula apareixen referències a d'altres mitjans artístics, d'altres formes d'expressió i representació de la realitat: hi apareixen fotografies, rodatges de pel·lícules, assaigs de teatre i també hi apareix la música. Per què diries que Haneke intercala tots aquests elements i els fa sortir a diferents escenes de la pel·lícula?


8. Què penseu de l'inici i l'acabament de la pel·lícula? I del títol?


9. Creus encertada la manera com Haneke ens explica una part d'allò que succeeix contemporàniament en una gran ciutat com París?


10. Comenta també altres aspectes que t'hagin semblat interessants, o també aquells que consideris negatius.



 ESCENES DE CODE INCONNU

1. Nens i nenes sord-muts jugant a endevinar una paraula només fent mim.
2. Anne es troba a Jean al boulevard.
3. Baralla entre Jean i Amadou per la disculpa a la immigrant (Maria) a la qual Jean ha llençat un paper.
4. Fotografies de Kosovo amb veu en off.
5. Pare d'Amadou conduint el seu taxi, rep la trucada de telèfon i sap que la policia ha agafat al seu fill.
6. Escena de la pel·lícula on Anne està tancada a l'habitació i parla amb qui la mira per una càmera.
7. Pare de Geoge, agricultor, menjant remolatxa quan arriba el seu fill Jean.
8. Maria entra a l'avió per a ser deportada.
9. Mare d'Amadou plorant explica el que li ha passat al seu fill i les seves preocupacions.
10. Maria ja és a Romania, i va a les mines on treballa Dragos, el seu home, per a retrobar-lo.
11. Anne planxant a casa seva. Sent els crits que arriben d'un pis del seu edifici.
12. La família de Maria (el seu home i les seves filles) li ensenyen la nova casa.
13. Els nens sord-muts toquen el tambor a l'escola. Veiem que Amadou els dirigeix.
14. George arriba a casa des de Kosovo. Allí es troba amb Anne.
15. Casa de pagès del pare de George. Aquest ha comprat una moto al seu fill petit Jean.
16. Gravació del fragment de pel·lícula on un venedor ensenya a Anne una casa i la seva sala de música.
17. Jean i el seu pare donen menjar a les vaques.
18. Anne i George sopen amb els seus amics en un restaurant.
19. En el mateix restaurant demanen una taula Amadou i la seva companya.
19. Romania. Una amic de Maria la puja amb el cotxe fins a casa seva.
20. Anne es troba un paper sota la porta, truca a George i parla amb la veïna.
21. Mare d'Amadou explica el seu somni.
22. El pare de George llegeix una nota on el seu fill Jean li comunica que ha marxat de casa.
23. Anne i George discuteixen al supermercat.
24. Casament dels amics de Maria a Romania.
25. A casa d'Amadou el pare demana al fill petit què ha passat realment a l'escola.
26. George prepara la seva màquina de fotografiar.
27. El pare de George mata les vaques.
28. Càsting d'Anne en un teatre: escena còmica on ha de riure exageradament.
29. Dinar d'Amadou amb la seva mare i germanes. Discuteixen sobre el pare que ha marxat a l'Àfrica.
30. George fotografia la gent del metro.
31. Un amic de Maria li proposa tornar a Europa.
32. Anne i George visiten el pare d'aquest.
33. Maria puja al camió on s'amagaran per a entrar a Europa.
34. Enterrament de François, nena veïna d'Anne. L'Anne i la senyora gran donen el condol als pares.
35. Imatges de les persones fotografiades per George al metro i veu en off que parla sobre Kabul.
36. Pare de George llaurant el camp amb el tractor.
37. Maria plora quan sap que no podrà vendre diaris.
38. Escena de gravació a la piscina amb Anne, un altre actor i un nen.
39. Doblatge de l'escena de la piscina. Anne riu sense parar.
40. Pare d'Amadour arriba a Àfrica i desembarca amb el cotxe del vaixell.
41. Anne és insultada per un noi al metro.
42. Nens i nenes toquen els timbals en un parc.
43. Maria torna a buscar un lloc al boulevard per mendicar (continuem sentint els tambors).
44. Veiem com Anne espantada arriba al seu pis (continuem sentint els tambors).
45. George arriba a casa i no pot obrir la porta (continuem sentint els tambors).
44. Tornem a veure un nen que fa mim (silenci final).

 
versió per imprimir



ACTIVITAT 4
Discussió sobre la pel·lícula.

DOCUMENT 4

 
 ASPECTES A SER TRACTATS A PARTIR DE LA PEL.LÍCULA

Aquesta pel·lícula sembla òptima per a treballar diferents aspectes que incumbeixen a la matèria d'imatge i que poden ser aptes per a diferents tipologies d'alumnat.
Pel·lícula diferent de les que normalment veuen els alumnes: per la temàtica i per la manera de tractar-la i per l'estètica cinematogràfica que empra Haneke.

Tractament del muntatge. Treballar en forma de puzle. No explicar-ho tot. Treballar amb el·lipsis temporals. Entrecreuament de diferents històries de gent que no es coneixen però que coincideixen en el temps i en el lloc. Els personatges podrien ser qualssevol altres que visquessin en el mateix context. Si però que són representatius de diferents problemàtiques pròpies del món contemporani. Aquestes problemàtiques conflueixen totes en un punt: la impassibilitat de parlar i d'acostar-se a l'altre per intentar entendre la seva situació i el seu problema.

Incomunicació: no relació o comunicacióentre els personatges, problemes deguts al fet que no parlen no n'expliquen, hi ha una impossibilitat per a dir allò que veuen, senten. Molts d'ells són estranyats dels llocs on viuen.

Violència continguda
Problemes concrets generats per la immigració i els canvis de rols que això representa per a molta gent (en el cas de Maria), la precarietat de tirar endavant en el món rural (pare de George i els seus fills), els dubtes de la gent jove de cara al futur (Jean i també Amadou), els dubtes davant l'adopció d'elements propis d'altres cultures (en el cas d'Amadour i la seva família), el paper del fotoperiodisme i per extensió dels mitjans de comunicació en la transmissió d'informació (en el cas de George)

La pregunta sobre la representació de la realitat. En la pel·lícula hi apareixen diferents mitjans que, ja sigui a través de la generació de ficció o de documentació, intenten mostrar o recrear la realitat. Un dels exemples són les fotografies que tira George: el seu paper i les seves intencions (personals) com a fotoperiodista, la utilitat i objectiu de les seves imatges sobre conflictes armats, el contingut ètic de les mateixes i de la seva tasca (explicat a través de les discussions amb els seus amics). I també, a través de les imatges que tira d ela gent del metro, que podrien ser altres personatges de la pel·lícula.

Un altre dels mitjans és el teatre. Haneke juga a despistar-nos intercalant directament fragments de gravacions de pel·lícula o de càstings sense avisar-nos, confonent-se així realitat (la realitat de la pel·lícula) i la ficció (les obres o pel·lícules on actua Anne). En molts casos l'actriu s'ha de posar al límit: ha de plorar, desesperar-se, patir o riure. Això es confon encara més amb l'escena del metro quan és insultada (ara no és ficció sinó realitat, però podria perfectament ser un fragment de pel·lícula). També es pot destacar el fragment del doblatge on sembla impossible tornar a refer allò que succeeix a la pantalla.

Inexistència de música. Només tambors que ens acaben eixordant. Els que toquen perceben les vibracions de manera diferent a molts dels que veiem la pel·lícula.
De fet no necessitem la música, no l'hem trobada a faltar. Importància dels espais de silenci i dels sorolls quotidians

Codi desconegut. La pel·lícula comença ensenyant-nos com una noia, sense dir res (sens emprar el llenguatge de signes) està representant una paraula que els seus companys no poden endevinar. El missatge no els acaba d'arribar, la comunicació, tot i que els observadors estan molt atents no s'acaba de produir correctament. La pel·lícula acaba quan George arriba a casa i no pot accedir al pis. Anne ha canviat el codi, l'altre no ho sap i no és possible que puguin fer-s'ho saber. Mentrestant el so dels tambors persisteix.

 
versió per imprimir



ACTIVITAT 5
Anàlisi de diferents crítiques sobre la pel·lícula.

DOCUMENT 5

 
 COMENTARIS I CRÍTIQUES DE LA PEL.LÍCULA

Llegiu el text del mateix Haneke i les quatre crítiques o comentaris sobre la pel·lícula. Trieu el text que us agradi més o us sembli més interessant i expliqueu per escrit per què. Trieu també el text que us sembli més dolents o menys interessant i també escriviu quines són les vostres raons per a considerar-lo així.


 Michael Haneke, a propòsit de Codi desconegut

"Un cop acabada la pel·lícula, l'única cosa que em resta apuntar són les qüestions que han disparat i han sigut el motor del projecte, ja que "Code inconnu" no és altra cosa que una temptativa de provar respostes possibles a aquestes qüestions.

Totes aquestes preguntes no són noves, però són molt actuals a la vista del paisatge mediàtic. Han sigut triades de manera arbitrària i llacunar, però espero que evoquin una mica el clima intel·lectual que ha fet néixer "Code inconnu".

La veritat és la suma de les coses vistes i sentides?
La realitat és representable?
Què fa, als ulls de l'observador, que l'objecte representat sigui vertader, creïble o precisament digne de ser cregut?
Quina és la responsabilitat del titellaire si la titella imita fins equivocar-se el viu?
Les respostes són mentides?
Les preguntes són respostes?
El fragment és la resposta estètica al caràcter llacunar de la nostra percepció?
El muntatge és la simulació de la totalitat?
Fins a quin punt el que és absent pot ser explicat amb el que és present?
La precisió és una categoria estètica o una categoria moral?
L'al·lusió pot reemplaçar la descripció?
L'OFF és més precís que I'ON?"

http://www.cinematruffaut.com/arxiu/codigo.htm


 TEXT 1. CODI DESCONEGUT

L'austríac Michael Haneke es planteja bona part de les preguntes que pot fer-se (que potser ha de fer-se) un cineasta contemporani. Preguntes relatives a una inquietud pel que fa a la resistència de la realitat per fer-se visible i comprensible, als límits de la pròpia perspectiva, a la tensió entre el que es mostra i el que s'amaga. Cineasta que ha construït els seus films com a fragments entrellaçats ("71 fragments d'una cronologia de l'atzar"), discutit per la fredor amb què posa en escena una violència estimulada per la irresponsabilitat amb què s'ha convertit en una forma d'espectade ("Benny's video" i "Funny games") o per la possible morbositat i el paroxisme amb què exposa la malaltia d'una societat europea que funda la seva cultura en la repressió del desig sexual ("La pianista", encimbellada en l'últim festival de Canes amb diversos premis importants, com ara el del Jurat i els d'interpretació), la pel·lícula que ara projecta el cinema Truffaut mostra l'atenció i el compromís de Hanecke amb els problemes que té plantejats el present. A "Código desconocido", apareixen la fredor de la societat de consum, l'aïllament i les dificultats de comunicació interpersonal en el món actual. la temptació xenòfoba i les tensions interculturals de les ciutats modernes. Però, més enllà de la reducció de la pel·lícula a les seves temàtiques, el que fa d'Hanecke un cineasta del present és aquesta forma fragmentaria amb què reconeix que la realitat, esquerpa a una mirada totalitzadora, se'ns presenta a trossos, cosits per una narració que ha de jugar amb la intervenció de l'atzar.

La primera seqüència de "Código desconocido" conté els elements que la pel·lícula desenvoluparà. En certa manera, conté implícit el codi per entrar-hi, tot i que a la vegada aquest mateix codi es manté enigmàtic, com desconegut és el que permetria accedir a les claus de la realitat. El cas és que en un bulevard de París, una noia es creua amb un jove que llença el paper que embolicava el seu croissant a les mans d'una dona mendicant. Un altre jove, d'origen africà, li recrimina l'acció i el conflicte fa que la policia intervingui. Qui són aquests personatges que apareixen en aquesta primera gravitacional del film? La noia és una jove actriu (Juliette Binoche, intèrpret d'aquesta pel·lícula després de manifestar-li a Haneke el seu desig de treballar amb ell) que comença la seva carrera en el cinema. El jove que es creua pel carrer és el germà del seu company, un fotògraf de guerra amb un pare que treballa al camp sense que cap dels seus fills vulguin fer-se càrrec de la casa de pagès familiar. La dona pidolaire és romanesa, detinguda per la policia és expulsada i, després de passar un temps amb la seva família, fa un nou viatge humiliant cap a França.

El noi que ha demanat un respecte per a ella treballa com educador musical en un institut per a sord-muts. Invertint un ordre més convencional (una diversitat de personatges que conflueixen fínalment), a partir de la casual trobada inicial, Hanecke segueix a cadascun dels personatges per apuntar aspectes que, apuntats abans, configuren el món actual.

París és l'escenari principal, però també actua com a caixa de ressonància de les guerres del present, de la precarietat econòmica d'altres països (la fugida de l'Europa de l'Est, la pervivència com a metròpoli), del despoblament de les zones rurals. Hanecke, però, no tanca res, mostra fragments de la realitat, planteja qüestions per a convidar l'espectador a una reflexió que no ho és només sobre el món, sinó com fer-lo present en la imatge.

Imma Merino
Col·lectiu de Crítics de Cinema de Girona
http://www.cinematruffaut.com/arxiu/codigo.htm


 TEXT 2. CÓDIGO DESCONOCIDO

Me parece que la obra de Michael Haneke empezó a ser conocida en España a partir de su truculenta Funny Games (1997), y no demasiado conocida, pues esta película duró en cartel -no sé por qué razón, quizá porque su sádica violencia era casi insoportable", al menos en Madrid, poco tiempo.

Su primera película (Haneke nació en 1942) es de 1989: Séptimo continente. Su segundo film es de 1992: E/ vídeo de Benny, que quizá fuera también conocida por parte del público español.

Pero el hecho es que Haneke trabaja para televisión ininterrumpidamente desde 1967, y desde 1970 como realizador independiente. También como director de teatro en las principales ciudades de Alemania (Aunque es de nacionalidad austriaca, nació en Munich). Junto a todos estos créditos, cabe añadir otros no pequeños: ha estudiado filosofía y psicología, aunque no precise su currículum hasta qué punto estudió...

Funny Games fue presentada en la sección oficial a competición en el 50 Festival de Cannes, y aunque no obtuviera ningún premio, no pasó inadvertida, produjo verdadero espanto y horror en los espectadores, y una aureola de violencia extremadamente morbosa que le valió ser proyectada en todas las ciudades de Europa. Ahora, ano 2001, ha vuelto a ser aceptado en el Festival de Cannes, sección oficial a competición, con su film La pianista, que, si creemos -y les creemos- a los críticos allí presentes, supera en horror a la ya hórrida Funny Games. Parece, pues, que sus estudios de psicología le han llevado a interesarse por lo patológico y en su extremo más anormal.
Tal vez con un planteamiento filosófico más sereno cabe situar Código desconocido. También a competición en la sección oficial del 53 Festival de Cannes, ano 2000. Antes de hacer esta crítica he leído ya muchos comentarios sobre la película. Y en todos se coincide en decir que es una historia de vidas cruzadas, no en vano el subtítulo del film es: "Relato incompleto de diversos viajes". Otra coincidencia en todos los comentarios leídos es hacer una referencia, y sólo referencia, al azar: como si estos viajes incompletos de vidas incompletas -unas nueve- se cruzaran por azar...

Pero si se tratara de azar no se hablaría de un código. Aunque desconocido, se habla de un código por el que o según el que se cruzan estas vidas...

Código desconocido no produce el malestar insufrible de ver cómo se tortura a una persona amordazada con un cuchillo... u otra de las muchas maneras sádicas que ofrece Funny Games, pero sí produce otro malestar, el moral. La desazón moral por ver la falta de solidaridad de todas esas vidas que se cruzan, que se rozan casi sin detenerse, el tiempo justo para hacerse daño, con el egoísmo preciso para menospreciarse u ofenderse u olvidarse. Cabría decir: el egoísmo universal desconoce el código universal de la fraternidad humana. Porque ese retrato de costumbres, de vidas que se cruzan, que se golpean y ofenden, es un retrato de hoy, en ciudades de hoy, con gentes actuales. Iguales a tantas otras gentes: un estudiante que, al paso, ofende a una mendiga; se inicia una pelea; con el estudiante se cruza en plena calle, con prisa, su cuñada, que es una prometedora actriz, que a su vez vive un matrimonio (¿o noviazgo?) sin amor con el hermano mayor del estudiante. Ambos hermanos desatienden a su padre viudo... Etcétera, etcétera. Es un cine sólido, no de entretenimiento. Con un guión, como se puede suponer, muy bien hilvanado. Escenas vivas, secuencias firmes..., presencias humanas muy reales. Una especie de sociología ¿filosófica? en imágenes que, si se quiere ver así, cala más hondo que los hurgadores cuchillos ensangrentados de Funny Games o de la inminente y sórdida La pianista...


Pedro Antonio Urbina
http://www.filasiete.com/codigodes.html


 TEXT 3. CÓDIGO DESCONOCIDO

Sencillamente genial. Espectacular. Pura esencia cinematográfica.
Fueron los franceses hermanos Lumiére quienes inventaron el cine (no vamos a entrar en conflictos sobre si fueron ellos, Edison o los hermanos Skladanowski los primeros en patentar el invento) hace ya casi 106 anos. El estilo que mostraba sus filmes se basaba en la fílmación de pequeños fragmentos de realidad; la cámara filmaba lo que ocurría frente a ella, sin montaje, durante unos pocos minutos (los que duraba la cinta). Este fílme francés (aunque con director alemán) hace lo mismo: todas las secuencias del filme, salvo tres (dos compuestas por una sucesión de fotografías y otra que es un fragmento de una película que los protagonistas están doblando, o sea que son ficción), son planos-secuencia, y en la mayoría de ellos, la cámara permanece estática. La cámara persigue y refleja la vida de unas personas normales, sin nada en común, que ven sus vidas unidas por un instante. Y el resultado es excelente. Estamos ante una indiscutible obra maestra.

En un concurrido boulevard, alguien tira un papel arrugado a las manos de una mendiga. Esta es la situación que une, por unos instantes, a un grupo de personas muy diferentes: Anne es una joven que está a punto de iniciar su carrera en el cine; Georges, su novio, un fotógrafo de guerra que está casi siempre fuera del país; el hermano de éste, Jean, que no tiene ninguna intención en seguir con las riendas de la granja de su padre; Amadou es profesor en una escuela de niños sordomudos; María es una rumana que manda a su casa todo el dinero que gana mendigando. A partir de entonces, seguiremos la vida de todos ellos a retazos, asistiremos a los fragmentos significativos (o no) de su existencia.

Código desconocido es una película de una extrema intensidad y fuerza. Nos emociona prácticamente sin que nos demos cuenta. No podríamos destacar un sólo momento de la cinta, toda es igualmente intensa. 0 quizás sí. Y esta elección tiene un nombre: Juliette Binoche. Son las secuencias en las que ella está sola en escena, con la cámara estática enfocándola a ella, las que más huella dejan: la prueba de casting para la película (impresionante) y la secuencia en la que ella está en su casa planchando, secuencia que en otras manos, o con otra actriz, hubiera aguantado sólo unos segundos, y que aquí, sin necesidad de decir una sola palabra (el único sonido es el vapor de la plancha y la televisión de fondo) nos mantiene en vilo durante los más de dos minutos de duración de dicha secuencia.

Siempre se agradece la llegada a las pantallas de buenas películas, pero éstas sólo aparecen muy de vez en cuando. Y, por supuesto, cuando el filme es de la calidad de esta Código desconocido uno agradece el haber nacido, el haber vivido en esta época, el que el director y actores también hayan vivido estos anos y hayan creado esta maravilla, el ser cinéfago (más que cinéfílo), el que haya cines en la dudad que proyecten obras más interesantes que las habituales, y el haber optado por ir al cine en vez de quedarse en casa chateando con Paula Vázquez (que ya es agradecer) o viendo el partido del siglo.


Juan Antonio Hidalgo
http://www.filasiete.com/codigodeshidalgo.htm


 TEXT 4. CODI DESCONEGUT (Michael Haneke)

Tercera pel·lícula, que planteja una reflexió de fons sobre la percepció de la realitat i sobre les dificultats per a la interpretació d'aquesta. La proposta de Haneke, s'obre pas sobre un mosaic de personatges entrecreuats que vagaregen per diversos escenaris d'un París contemporani i ens interroga sobre alguna de les qüestions més candents que afecten a les societats occidentals modernes: l'emigració i la xenofòbia, la convivència de diferents cultures, la incomunicació i l'aïllament de l'individu al mig de la jungla urbana i la dificultat d'obrir pas als sentiments en un món alienat pels miratges del benestar i del poder.

Una càmera distant, però exacta i tallant com un bisturí, dóna forma a un apassionant trencaclosques narratiu que reflexiona sobre la dificultat de distingir entre la realitat i la representació, sobre la credibilitat de l'aparença i sobre la il·lusió i la mentida en l'univers icònic de les imatges. Haneke es pregunta si la fragmentació és potser la resposta estètica a la nostra percepció llacunar de la realitat en mig d'un món dissociat tot i la globalització, si la precisió és una categoria estètica o moral, si allò absent pot ser representat per allò present, si les respostes són mentides o si les preguntes són respostes. Probablement, la pel·lícula del festival que encertà en conjugar amb més harmonia la reflexió lingüística i el compromís moral.

Dirigido, crònica de Cannes 2000.


 
versió per imprimir


 

RECURSOS I BIBLIOGRAFIA

  Sobre Code inconnu

 

 

  Sobre crítica cinematogràfica o anàlisi de pel.lícules