Apropa't a l'art cinètic

Per comprendre l'art cinètic podem fer un recorregut molt breu per les obres d'altres artistes històrics del segle XX i que han sigut claus per a comprendre millor l'aparició a aquest moviment artístic:

Exemples :

Edgar Degàs representa el concepte de moviment a través de la dansa i el cos.

Claude Monet per la vibració de la taca.

Vincent Van Gogh, pel color vibrant quasi còsmic.

Vladimir Kandinsky, presenta la creació de l'art abstracte.

Pablo Picasso, Juan Gris, Georges Braque, amb el cubisme descomponen la forma amb la multiplicitat dels diferents punts de vista.

 

Sònia i Robert Delaunay juguen sobre els contrasts simultanis dels colors.

Els futuristes Umberto Boccioni, Giacomo Balla,... descomposen el moviment en una successió de contorns inspirats per la cronofotografia,

L'escola de la Bauhaus i Josef Albers analitzen la teoria del dinamisme del color.

Laszlo Moholy–Nagy treballa les estructures mòbils reflectants que despleguen joc d'ombres i de llum en moviment.

Marcel Duchamp crea els rotereliefs i la idea d'obra múltiple.

Si voleu tenir més informació (+)

Introducció a l'art cinètic

Alexander Calder i les estructures mòbils convida a l'espectador a donar la volta per contempla-les.

Norman McLaren i el món del cinema d'animació: Synchromy-(1971) - Joni 2 k-po

Es crea una necessitat creativa i històrica:

El moviment serà un joc d'abstracció de composició i desitjarà sortir de la representació figurativa.

Galileu al segle XVII ens parla de que tot té moviment, tot gira: la terra, els planetes, el sol, les galàxies,... i poder per la necessitat de modificar quelcom i inspirats amb aquesta teoria astronòmica italiana i sota les influències de la història de l'art en relació al concepte del moviment neix cap els anys 50-60 l'art cinètic i s'imposa en aquells temps com a tendència internacional.

Fases de la lluna dibuixades per Galileu Galilei

La Galeria Denise René de París agrupa una exposició col·lectiva sota la tendència dels precursors Alexander Calder i Marcel Duchamp i és clau en la promoció internacional de joves artistes com Yaacov Agam, Julio Le Parc, François Morellet, Jesús Rafael Soto, Jean Tinguely, Takis, que inspirats amb l'energia, la participació i la cibernètica presenten unes obres que surten del quadre, per mitjà d' energia lluminosa, transmeten joc i moviment amb la voluntat de dinamitzar a l'espectador i fer-lo transformar a l'observador amb actor.

 

La participació és la paraula que s'imposa en la forma d'art dels any 60. En les galeries es multipliquen les instal·lacions i els ambients a fi de pertorbar els hàbits dels visitants, Le Parc i Morellet treballen amb estimulacions lluminoses intenses.

 

L'art cinètic té la intenció d'estimular el dinamisme del pensament.
Segons Victor Vasarely "El moviment és la síntesi física dels moviment de d'intel·lecte"

Jordi Pericot treballa la combinatòria de forat- buit, color i forma en el seu joc cinètic.

També l'interesa treballar el mòdul, dins la tendència modular i s'inspira en el mòdul "T" o tronc de con.

Però dins del cinètic hi ha moltes obres que creen moviment i altres que es mouen per motor o per relleu, com les de Nicolàs Schöfer, Arthur Ganson

 

Alguns artistes treballen en formes geomètriques davant de fonts ratllats que es transformen en energia vibrant i jocs de color variants com també realitza Pericot, ell que va viure aquella època a París i evidentment sent la necessitat d'expressar-se també sota aquelles directrius d'aquest moviment perceptiu i que avui encara segueix estant relacionat amb molts dels creadors i les tècniques actuals.

Quan parlem d'Op art sorgeix paralel·lament al cinètic, però en versió americana, el matís d'aquesta tendència artística es diferència que es concentra en els efectes òptics relatius a la superfície plana fixa, en clar homenatge al puntillisme de Seurat, als contrasts simultanis de Delaunay i les recerques abstractes de Piet Mondrian i d'Josef Albers.

Podem anomenar artistes com Frank Stella o Bridget Riley,...

Bridget Ritley estudia l'òptica i l'efecte amb quadres abstractes, però que cadascú podrà associar al seu imaginari. Els seus quadres semblen que es comencin a moure, les línies fins i tot semblen que es fusionin.

Cinètic i Op art tenen en comú la recerca de la percepció òptica de les formes i els colors. Es revaloren els conceptes de moviment real o simulat , i és conseqüència de la condició de l'obra, de com es visiona a través de l'ull i la mirada. El sentit de la vista:

Jordi Pericot: Múltiples ulls per a una mirada.(Detall). (+)