Sort que me l'han tornada!

Ara, el que convé és comprovar que no hi falti res. Només faltaria que s'haguessin quedat una targeta de crèdit i haguessin fet proves d'imitar-me la firma... Em plomarien, d'aquesta...

Vejam:  el DNI, el carnet jove, la T-més, la Visa, la Servired, la targeta d'Abacus, el carnet d'escolta, la del Club Súper-3, la de la Caixa, el carnet d'estudiant...
A veure, els diners:  Jo diria que hi és tot. Ostres, No! Hi falten les entrades per al Concert de Rock del Palau Sant Jordi. Ara em sentirà.

- Escolta, Joan. A tu t'agrada el Rock?

• - Sí. I tant - m'ha dit.

- I doncs? On són les entrades per al Palau Sant Jordi?

• - Mira...  Jo només et torno la cartera... i res més.

- Ves per on. Vols dir que a la cartera no hi havia dues entrades per al concert de Rock de demà a la nit?

• - No... Perdona... No sé de què em parles....

- Jo sí que ho sé... Vaja. Que t'has aprofitat de l'ocasió i t'has quedat amb les meves entrades...

• - Vaja. A sobre que et torno la cartera que he trobat, resulta que em tractes de lladre. Fes-t'ho mirar, eh! - i se n'ha anat.

- Sort que me n'he adonat. No, si la gent ja no és el que era...

Resulta però que en arribar a la teva habitació trobes damunt la calaixera les dues entrades.

Les havies deixades aquí damunt , precisament, perquè no te les pogués prendre ningú.