Heu tornat la cartera però us heu quedat les entrades.

L'amo ha estat molt satisfet i us ha agraït molt que la hi tornéssiu.

Diu que havia tingut un gran disgust i com a recompensa us ha donat 10 €uros.

- Si serà ranci. Sort que ens hem quedat les entrades.

El dia del concert, contents com una mala cosa, aneu al Palau Sant Jordi. De cop, us sembla que els vostres veïns us vigilen, que no us miren amb bons ulls, que sembla com si sospitessin...

Una mena de malson us comença a burxar.

- Potser hi ha algun parent o amic de l'amo de la cartera, o potser hi és ell. O potser en tenia més, d'entrades i ara sabrà que ens les hem quedat... O ...
Quin mal moment. Quina sensació...

Tothom s'ho ha passat pipa al concert però vosaltres dos no n'heu gaudit gens.
A l'endemà, les crítiques dels diaris diuen que aquell concert ha estat una efemèride pel que fa al repertori, als temes i a les grans innovacions d'aquell grup.
- Quines innovacions? Aquell concert va ser molt avorrit. No van saber connectar amb vosaltres...

• O vau ser vosaltres que no hi vau poder connectar?
   

  Pot ser que la tria no hagi estat del tot correcta?