ELS DÉUS ROMANS

 

 

Els romans sentien un profund respecte pels seus déus nacionals, símbols de les forces de la naturalesa que més influïen en la seva vida. Aquestes divinitats tutelars de la llar i dels camps eren principalment Ianus, Saturnus, Consus, Flora, Pomona, Faunus, Silvanus, Pales i Terminus.

Les conquestes militars i els contactes culturals i econòmics amb altres pobles, especialment amb els grecs, van fer sorgir, amb ímpetu creixent, els cultes dels grans déus de la mitologia grega: Júpiter, Juno, Minerva; Venus; Mercuri; Vulcà, Vesta, Neptú, Plutó; Apol•lo, Diana; Ceres, Bacus, etc.

Al principi temien individualitzar aquestes forces invisibles; no posseïen, per tant, imatges dels seus déus i els representaven per mitjà de símbols; una llança, per exemple, representava a Mart. Del contacte amb altres civilitzacions (etruscs, grecs, etc.) van sorgir les representacions humanes dels déus. Van erigir temples, van afegir noves divinitats i van transformar o van fondre amb aquestes les antigues. Per això, en època històrica, els déus romans coincideixen, en els seus trets, essencialment, amb els déus de la Mitologia grega.

No obstant, van persistir bé diferenciades algunes divinitats, genis tutelars de la llar i dels camps. Ianus, Jano és el déu de la porta de la casa (ianua), amb doble cara (com les portes), déu bifront; el seu temple només es tancava en temps de pau. Saturnus era el déu de les llavors i de la terra fèrtil; la llegenda contava que, expulsat del cel pel seu fill Júpiter, havia estat rei en el Laci, donant origen a l'Edat d'Or, reviscuda cada any durant les festes Saturnals. Consus era el protector de les collites i se li honrava en les festes Consualia. Flora i Pomona protegien, respectivament, les flors i els fruits; Faunus, els boscos i prats; Silvanus, les selves; Pales, els ramats; Terminus, les fronteres i camins. La religió tenia un paper molt important en la vida dels romans. Els déus principals eren Júpiter, Juno i Minerva, als quals es coneixia com a tríada capitolina.

Els romans tenien un petit altar a casa seva on retien culte a tres grups de divinitats: els lars, déus protectors de la llar; els penats, déus que aseguraven l'abastament de la llar; i els manes o esperits dels avanpassats. Els emperadors eren considerats com a déus i se'ls retia culte.

Els romans eren molt tolerants. Permetien als pobles que conquerien mantenir la seva religió, i sovint, van adoptar els déus dels pobles conquerits. Els romans van adoptar tots els déus grecs, canviant-los el nom i van incorporar un gran nombre de déus orientals, com ara Osiris, Cíbele i Mitra.

En el segle I aC. va néixer una nova religió, el cristianisme, que va ser la religió oficial de l'Imperi a partir del 380 dC.

 

Correspondència entre el déus grecs i romans
Déu grec
Déu romà
Divinitat de...
Símbol
Més informació
Zeus
Júpiter
Aire, Omnipotència
Àguila, llamp
Hera
Juno
Cel, matrimoni
Paó
Atena
Minerva
Intel·ligència
Mussol, olivera
Apol·lo
Febus
Sol, arts
Arc, lira
Àrtemis
Diana
Caça, lluna
Cèrvol, arc
Afrodita
Venus
Amor, bellesa
Colom
Ares
Mart
Guerra, tempesta
Casc, armes
Posidó
Neptú
Mar, ira
Fítora, cavall
Demèter
Ceres
Terra
Garba, falç
Hefest
Vulcà
Foc
Enclusa, martell
Hermes
Mercuri
Comerç, eloqüència
Ales, caduceu
Hestia
Vesta
llar
Foc, flama
Dionís
Bacus
Vi, teatre
Pàmpols, copa