LES
INTEL·LIGÈNCIES MÚLTIPLES A L’AULA.
LAS
INTELIGENCIAS MÚLTIPLES EN EL AULA.
MULTIPLE
INTELLIGENCES IN THE CLASSROOM
Professora de l’IES Olorda de Sant Feliu de Llobregat
Resumen
La
mayor contribución de las Inteligencias Múltiples en la educación es
sugerir que los educadores utilicen las estrategias, técnicas i actividades
que genera esta teoría, olvidándonos un poco del currículum y del aula
tradicional. Utilizando nuevas maneras de organizar i emplear en el aula, como
por ejemplo: el concepto de centro de interés, las técnicas de solución de
conflictos, identificar los puntos fuertes de los alumnos, su estilo preferido
de aprendizaje, etc; nos servirá para una educación más individualizada i
para poder atender a la gran diversidad de los alumnos. Para eso, es preciso
tener en cuenta los estilos de trabajo que manifiestan los alumnos cuando se
enfrentan a las tareas de las diferentes inteligencias. Este artículo será
de utilidad para presentar la teoría de las inteligencias múltiples a
nuestros alumnos. Como
nos dice Gardner i Armstrong: “no hay un único camino hacía la puesta en
práctica de las ideas de las Inteligencias Múltiples en el aula”.
Summary
The major contribution of Multiple Intelligences to education is
suggesting specific ways for educators to incorporate them into their lesson
planning for practical use in the classroom, forgetting a bit the traditional
teaching method. Using new ways to evaluate students in order to identify
their strengths and weaknesses and then provide a range of activities and
experiences which would work in concert with each student´s individual needs. So, we have to take into account the variety of learning styles
which each student has in front of these activities. This article makes the
theory easily understandable and aplicable to our students. As Gardner and
Amstrong say: " There is not only one way to put the IM ideas in the
classroom into practice.
1.
INTRODUCCIÓ
Utilitzant
a l’ensenyament aquesta metodologia de les IM podrem destacar els punts forts
dels nostres alumnes, ja que aquest ens atenuaran els buits o les mancances;
ajudaran als alumnes a aprendre i desenvolupar-se mitjançant les interaccions
amb les activitats i amb casos del dia a dia; afavoriran les relacions amb els
seus iguals; utilitzaran materials, estratègies i activitats que serveixin per
a tots els nostres alumnes; fer més protagonistes als alumnes en el procés
d’ensenyament-aprenentatge; fent que provoqui una part més activa en l’avaluació,
considerant l’avaluació i l’aprenentatge com un procés unificat, amb la
finalitat d’afavorir el desenvolupament de les habilitats del pensament i la
seva aplicació al currículum i a la vida real dels nostres alumnes. (Armstrong
T.; 2000)
2. APRENENTATGE DELS NOSTRES
ALUMNES AMB LES IM
INTEL·LIGÈNCIA |
PENSEN |
ELS AGRADA |
ACTIVITATS A
FER |
MATERIALS A UTILITZAR |
LÒGICO-MATEMÀTICA Sensibilitat als patrons lògics o
numèric. Capacitat per a mantenir llargues cadenes de raonament. |
Raonant |
Calcular, utilitzar el raonament,
preguntar, resoldre enigmes lògics, experimentar, etc. |
Càlculs mentals, jocs amb números,
problemes d’ingeni, resolució de problemes, etc. |
Jocs matemàtics, materials
manipulables, calculadores, etc. |
MUSICAL Capacita de produir i apreciar
ritmes, tons i timbres; valoració de les formes d’expressió musical. |
Mitjançant ritmes i melodies |
Expressar-se amb ritmes i melodies,
cantar, xiular, entonar melodies, portar el ritme amb els peus o les mans,
escoltar, etc. |
Assistir a concerts, Tocar
instruments musicals, cantar acompanyats, escoltar música, etc. |
Instruments musicals, cintes de música,
CD, gravadores, etc. |
CINÈTICO-CORPORAL Capacitat de controlar els moviments
corporals i de manipular objectes amb habilitat. |
Mitjançant sensacions somàtiques. |
Utilitzar les sensacions corporals, córrer,
ballar, saltar, tocar, gesticular, construir, etc. |
Jocs de rol, esports i jocs físics,
experiències tàctils, manuals, teatre dansa, moviment, exercicis de
relaxació, etc. |
Equipament esportiu, materials i
experiències tàctils, estris per a construir, argila, fang, etc. |
LINGÜÍSTICA Capacitat de processar amb rapidesa
missatges lingüístics, ordenar paraules i donar sentit esplèndid als
missatges. |
En paraules. |
Llegir, escriure, explicar històries,
els jocs de paraules Pensar amb paraules, etc. |
Jocs de paraules, narració de contes,
lectures orals, fer diàlegs escriure diaris, escriure històries, fer
debats, etc. |
Llibres, màquines d’escriure,
ordinadors, gravadores, etc. |
VISUAL-ESPACIAL Capacitat de percebre amb precisió
el món visual-espacial i d’introduir canvis en les percepcions inicials. |
En imatges. |
Pensar en imatges, dibuixar,
dissenyar, visualitzar, guixar, etc |
Vídeo, activitats artístiques, jocs
d’imaginació, pel·lícules, diapositives, il·lustracions, etc. |
Materials d’art, gràfics, mapes, càmeres
fotogràfiques, biblioteca d’imatges, vídeo, diapositives, etc. |
NATURALISTA Atracció i sensibilitat pel món
natural. Capacitat d’identificació del llenguatge natural. Capacitat
per a descriure les relacions entre les diferents espècies. |
Mitjançant la natura i les formes
naturals. |
Utilitzar el raonament inductiu-deductiu
per a experimentar, manipular, investigar, jugar amb mascotes, la
jardineria, criar animals, cuidar plantes, etc. |
Experiments i anàlisi d’investigacions,
tasques que exigeixin observar, tenir accés a la natura, oportunitats per
a relacionar-se amb els animals, etc. |
Instruments per a investigar ( lupa,
microscopi, binocles, etc)objectes del món natural per a observar i
analitzar, etc |
INTRAPERSONAL Capacitat d’autoestima i
automotivació. Accés a la pròpia vida interior i capacitat de distingir
les emocions; consciència dels punts forts i dèbils propis. |
En relació a les seves necessitats,
sentiments i objectius. |
L’autorreflexió, fixar-se unes
fites, meditar, somniar, planificar, etc. |
Instrucció individualitzada,
aprenentatge metacognitiu, activitats d’autoestima, projectes propis,
decisions, etc. |
Redacció de diaris i projectes
individuals, llocs secrets, soledat, etc. |
INTERPERSONAL Capacitat de percebre i comprendre a
les altres persones. Discernir i respondre adequadament als estats d’ànim,
els temperaments, les motivacions i els desitjos dels demés. |
Transmeten idees a altres persones. |
Intercanviar idees amb els altres,
dirigir, organitzar, relacionar-se, liderar, manipular, mediar, assistir a
festes, etc. |
Aprenentatge cooperatiu, tutoria d’iguals,
participació en activitats de la comunitat, etc. |
Jocs de taula, materials i vestuari
pel teatre i la dramatització, jocs en grup, clubs, etc. |
3. DESCRIPCIÓ DE LES IM DELS ALUMNES
1.
L’observació: una bona manera de poder identificar les intel·ligències
més desenvolupades dels alumnes consisteix en observar com es porten a la
classes. Un alumne molt lingüístic parlarà quan no li toca,; el cinètico-corporal
no pararà de moure’s. Un altre indicador de les inclinacions dels alumnes a
través de l’observació és saber què fan quan ningú els diu què han de
fer; o bé, si poden elegir entre vàries activitats, quines escolliran.
2.
Llistes de
control: tots els professors
haurien de tenir un diari per anotar les diferents
observacions del alumnes. Veure annex 1.
3.
Elaboració de
documents: es poden realitzar amb una camera fotogràfica per a
poder fotografiar als alumnes en moments en què demostrin les seves IM. Als
alumnes els agrada molt veure’s en fotografies fent diferents activitats.
4.
Revisió dels
informes escolars: es poden revisar les notes dels
diferents cursos, de matemàtiques, llengua, naturals, etc; així podria ser una
prova d’inclinació cap a alguna intel·ligència.
5.
Parlar amb els
altres professors: es pot aconseguir informació mitjançant
els professors especialistes que treballen més específicament amb una o dues
intel·ligències.
6.
Parlar amb els
pares: són els que han vist créixer i aprendre en un ampli
ventall de circumstàncies que abracen les vuit intel·ligències.
7.
Preguntar als
alumnes: són els més experts sobre la seva pròpia manera d’aprendre.
Veure apartat 4: Explicació de la
teoria de les IM als alumnes.
8.
Organitzar
activitats especials: utilitzant les IM habitualment a
l’aula, es tindran nombroses oportunitats d’avaluar mitjançant les intel·ligències.
4. EXPLICACIÓ DE LA TEORIA DE LES IM ALS ALUMNES
La
manera més senzilla és explicar-les com una lliçó més. Tos els alumnes són
intel·ligents de vuit maneres diferents. Podem fer un dels dos dibuixos a la
pissarra segons els diferents gustos: “un pastís de les IM” o bé “una
pizza de les IM”; dividides en vuit porcions. I comencem a explicar amb un
vocabulari adequat als alumnes i fent algunes preguntes per observar els
potencials d’aprenentatge de cadascun:
·
Expert
en paraules: (Intel·ligència lingüística)
A qui li agrada explicar acudits o contes? Quants heu llegit 10 llibres el mes
passat?
·
Expert
en la natura: (Intel·ligència naturalista) A qui li agrada estar a l’aire lliure, a la natura?
Quants heu tingut una col·lecció de papallones, insectes, fulles d’arbres,
etc? Quants teniu una mascota?
·
Expert
en números o lògica: (Intel·ligència lògico-matemàtica) A qui li agraden les matemàtiques?
Quants heu realitzat un experiment científic?
·
Expert
en el propi cos: (Intel·ligència cinético-corporal) A qui li agrada l’esport? A quants us agrada treballar
amb les mans; fent maquetes, estructures, etc?
·
Expert
en la música: (Intel·ligència musical)
A qui li agrada escoltar música? Quants heu tocat un instrument o cantat una
cançó, alguna vegada?
·
Expert
en les imatges: (Intel·ligència visual-espacial) Quants dibuixeu? Quants sou capaços de veure imatges en el
cap, tancant els ulls? Quants gaudiu veient imatges en moviment a la tele, en el
cine o en un joc de la “Play Station”?
·
Expert
en les persones: (Intel·ligència interpersonal) Qui té com a mínim un amic? A quants us agrada treballar
en grup alguna vegada en el col·legi?
·
Expert
en un mateix: (Intel·ligència intrapersonal) Qui té un lloc secret on va quan vol allunyar-se de
tot i tothom? A qui li agrada treballar sol a classe de vegades?
També
podem posar exemples d’allò que H. Gardner anomena “estats finals” de
cada intel·ligència: persones que han desenvolupat una intel·ligència fins a
assolir un elevat nivell de competència. Aquests exemples serveixen als alumnes
com a models d’inspiració.
-
Expert
en paraules: autors de literatura llegits a classe. Exemple: Cervantes.
-
Expert
en la natura: autors com: C. Darwin.
-
Expert
en números: científics famosos que s’hagin estudiat a classe. Exemple:
Marie-Curie.
-
Expert
en el propi cos: esportistes com Magic Johnson.
-
Expert
en la música: com: Mozart.
-
Expert
en les imatges: : il·lustradors, dibuixants de còmics, pintors. Exemple:
Picasso.
-
Expert
en les persones: polítics, líders religiosos, com: Martin Luther King.
-
Expert
en un mateix: filòsofs, psicòlegs, com: Aristòteles.
5. ACTIVITATS PER A ENSENYAR LA TEORIA DE LES IM
Són
moltes les activitats practiques que es podem fer a l’aula per ensenyar les IM
als alumnes. Personalment m’agrada començar per la que anomeno: “El bingo o
Quinto de les IM” Serveix al principi de curs quan encara no es coneixen massa
els alumnes. Una estratègia per a ensenyar-los vuit tipus d’habilitats i al
mateix temps que s’ajudin a conèixer millor. Es tracta de omplir ràpidament
el cartró i cantar “Bingo” i així ser el guanyador. En el cartró hi ha
dibuixades les vuit habilitats, com per exemple: cantar una cançó (Expert en música),
realitzar un pas de ball senzill (Expert en el cos), explicar un problema de lògica
(Expert en números), dibuixar un animal (Expert en imatges), recitar un vers
d’un poema (Expert en paraules), enumerar cinc nom d’ocells o arbres (Expert
en la natura), explicar algun sentiment propi (Expert en un mateix) i explicar
una experiència d’un treball en grup breument (Expert en persones). Es poden
variar les tasques segons les edats dels alumnes. Es comença l’activitat quan
el professor dóna l’inici i els alumnes amb el cartró a la mà i un
llapis es posen a buscar a companys de classe capaços de realitzar les tasques
de la llista. S’ha de tenir en compte tres regles:
1.
Els
alumnes han de fer realment les tasques del cartró.
2.
Quan
un alumne ha fet una tasca per una altre companys, ha d’escriure el seu nom al
seu cartró.
3.
Cada
alumne només pot fer una sola tasca en un altre cartró d’un altre alumne,
així cada alumne tindrà vuit noms de persones diferents.
Altres
activitats poden ser:
El
dia de les professions, (poden ser pares o bé mares de diferents professions,
com editors, contables, esportistes, veterinaris, metges, etc); sortides
preparades, ( a biblioteques, laboratoris, emissora de ràdio, zoològic, etc);
biografies de personatges coneguts per ells,
( Vincent Van Gogh, George Gershwin, Etoo, etc) taules de les IM, (vuit
taules a la classe cadascuna amb una intel·ligència diferent i amb una tarja
on explica que han de fer); exposicions
de treballs, ( exposició de treballs fets pels alumnes classificant-los segons
les vuit intel·ligències, com: partitures, projectes de cooperació, dibuixos,
pintures, poemes....)
L’activitat
més habitual són els projectes, on a partir d’un tema central, es
planifiquen activitats que permeten despertar les diferents intel·ligències.
Actualment he desenvolupat uns projectes aplicant les IM a l’Aula d’Acollida
de l’Institut on treballo. També, he utilitzat les “Webquest” com una
estratègia més, on incorporar en els seus apartats activitats que tinguin en
compte les IM dels nostres alumnes. Veure Annex 2.
6. CONCLUSIONS
És
necessari que aquesta metodologia de treball a l’aula sigui provada per
nosaltres com educadors, per així poder personalitzar el seu contingut,
determinar la qualitat de les nostres pròpies intel·ligències múltiples i
buscar maneres de desenvolupar-les.
La
teoria de les IM obre les portes a una àmplia varietat d’estratègies d’aprenentatge
i docents, que es poden aplicar fàcilment a l’aula que potser, podem ser, una
mica innovadores i relativament noves en el món educatiu.
Per
ensenyar les IM a l’aula hauríem de tenir en compte aquestes regles, segon
ens diu D. Prieto i C. Ferrándiz, (2001):
·
Informar
què són les IM.
·
Ensenyar
a utilitzar totes les Intel·ligències.
·
Aprendre
com treballar amb vàries intel·ligències a la vegada. Configurant espais
(Centres d’aprenentatge) dins de l’aula.
·
Implicar
als pares en l’ensenyament de les Intel·ligències Múltiples.
·
Considerar
els treballs portfoli. Valorant els projectes, els materials i les idees
aportades pels alumnes per a cada una de les intel·ligències.
·
Implementar
les habilitats bàsiques de les diferents intel·ligències en els continguts
curriculars.
·
Incloure
les vivències personals i socials dels alumnes a l’aula.
·
Tenir
en compte els diferents estils de treball. Si aprenen millor cantant, si
prefereixen treballar sols o bé en grup, es a dir, Avaluar les preferències
estilístiques dels alumnes.
·
Ensenyar
als alumnes a transferir els seus aprenentatges. Ajudar-los a realitzar
connexions entre tot allò après en les diferents àrees d’aprenentatge i que
ho apliquin més enllà de la classe.
·
Ensenyar
a compartir els coneixements i habilitats de les diferents intel·ligències. És
molt important que els alumnes actuïn de mediadors dels seus companys.
Personalment,
aquesta metodologia de treball, que
està fonamentada amb una bona teoria, ens serveix principalment per a millorar
el procés d’ensenyament-aprenentatge, ofereix als professors l’oportunitat
de desenvolupar estratègies didàctiques innovadores que suposen un repte per a
l’ensenyament i sobre tot, per a treballar aquelles capacitats més
“oblidades” en el currículum actual.
Per
acabar, m’agradaria recordar la concepció psicopedagògica de Gardner i col·laboradors
(1998) que inclou els següents principis de l’escola activa:
Ø
La
classe és un laboratori pedagògic on els alumnes aprenen fent.
Ø
A
l’aula el treball és organitzat d’acord als interessos i capacitats dels
alumnes.
Ø
Les
activitats proposades estan centrades en l’individu i la seva diversitat.
Ø
L’escola
ha de preparar a l’alumne en el futur ciutadà.
7. BIBLIOGRAFIA
GARDNER,H. (1995): Inteligencias múltiples. La teoría en la práctica.
Barna. Edit. Paidós.
GARDNER, H. (2000): El proyecto Spectrum. Madrid.Edit. Morata.
GARDNER, H. (2001): La educación de la mente y el conocimiento de las
disciplinas. Lo que todos los estudiants deberían comprender. Barcelona.
Editorial Paidós.
GARDNER, H. (2001): La inteligencia reformulada. Las inteligencias multiples
en el siglo XXI. Barcelona. Editorial Paidós.
GOLDSTEIN, A. P. y col (1989) : Habilídades sociales y autocontrol en la
adolescencia. Barcelona. Editorial: Martinez Roca
GOLEMAN, D. (1996): lnteligencia emocional, Barcelona. Edit. Kairós.
GONZALEZ LUCINI, F.(1993):Temas transversales y educación en valores,
Madrid. Editorial: Alauda
HERNÁNDEZ, F Y VENTURA, M. (2002): La organización del currículum por
proyectos. El conocimiento es un calidoscopio. Barcelona. Editorial Graó.
MAIDEU, J.M.(1999): Necessitats educatives especials (12-16 anys) Edit Edebé.
MONEREO, C. (2002): Estrategias de aprendizaje. EDIUOC.
PRIETO,D.(2003):Las inteligencias múltiples. Diferentes formas de enseñar
y aprender. Madrid. Editorial: Pirámide
PRIETO,MªD. (2001): Inteligencias múltiples y curriculum escolar. Málaga.
Edt. Aljibe.
SHORES, F. Y GRACE, C. (2004): El portafolio paso a paso. Infantil y
primaria. Barcelona. Editorial Graó.
ZABALA, A. (1999): Enfocament globalitzador i pensament complex. Una
resposta per a la comprensió i intervenció en la realitat. Barcelona. Edit.
Graó.
8. ANNEXOS
8.1.
ANNEX 1. Llistes de control. Exemple: (T. Armstrong, 2006)
Nom
de l’alumne:.......................................................................................
Data:.................
Marca
amb una creu les afirmacions veritables
.....
escriu millor que la mitja de la seva edat.
.....
narra contes increïbles, acudit o històries.
.....
té bona memòria per als noms, els llocs, les dates o bé anècdotes.
.....
gaudeix amb els jocs de paraules.
.....
li agrada llegir.
.....
escriu amb una ortografia correcta.
.....
li agrada els jocs de paraules, embarbussaments, rimes, etc.
.....
gaudeix escoltant manifestacions de llenguatge oral.
.....
té un bon vocabulari per a la seva edat.
.....
es comunica amb els demés de forma molt verbal.
Intel·ligència lògico-matemàtica:
.....
gaudeix treballant o jugant amb els números.
.....
li agrada la classe de matemàtiques.
.....
planteja moltes preguntes sobre el funcionament de les coses.
.....
considera interessants els jocs matemàtics i els d’ordinador.
.....
li agrada jugar a escacs, dames, i altres jocs d’estratègies.
.....
gaudeix amb els trencaclosques lògics.
.....
li agrada classificar les coses en categories, jerarquies o d’altres patrons lògics.
.....
li agrada fer experiments a la classe de ciències o en el seu temps lliure.
Intel·ligència cinètico-corporal:
.....
destaca en un o més esports.
.....
es mou, es posa nerviós, dóna copets o s’impacienta quan passa molta estona
assegut.
.....
li agrada desmuntar coses per a tornar-les a muntar.
.....
toca tot allò que veu.
.....
mostra una habilitat en alguna activitat manual, o una bona coordinació motriu
fina.
.....
li agrada córrer, saltar o activitats similars.
.....
s’expressa de forma molt teatral.
.....
té diverses sensacions físiques mentre pensa o treballa.
.....
li agrada treballar amb fang o altres experiències tàctils.
Intel·ligència musical:
.....
recorda les melodies de les cançons.
.....
canta bé.
.....
distingeix quan la música sona desafinada.
.....
toca un instrument musical o canta en una coral.
.....
parla i/o es mou de forma rítmica.
.....
taral·leja inconscientment.
.....
dóna copets rítmics a la taula mentre treballa.
.....
és sensible als sons ambientals.
.....
respondre positivament quan comença a sonar una peça musical.
.....
canta cançons que ha après fora de la classe.
Intel·ligència naturalista:
.....
li agraden les sortides al camp, a museus, etc.
.....
parla molt de les seves mascotes.
.....
manifesta sensibilitat per les formacions naturals, tant de les zones urbanes
com no.
.....
li agrada regar i cuidar les plantes de la classe.
.....
s’emociona quan estudia ecologia, naturalesa, plantes o animals.
.....
defensa a classe els drets dels animals o la conservació del planeta.
.....
gaudeix amb els projectes de naturals, com: l’estudi d’arbres, d’animals,
col·leccions...
.....
a l’escola se li dóna bé els temes relacionats amb sistemes vius.
Intel·ligència espacial:
.....
transmet imatges visuals clares.
.....
llegeix amb facilitat mapes, gràfics i diagrames.
.....
somnia despert amb molta freqüència.
.....
li agraden les activitats artístiques.
.....
dibuixa bé.
.....
li agrada veure pel·lícules, diapositives i d’altres presentacions visuals.
.....
realitza construccions tridimensionals interessants.
.....
li agraden els trencaclosques, els laberints i d’altres activitats visuals.
.....
quan llegeix, obté més informació de les imatges que de les paraules.
.....
guixa en els llibres, els fulls i d’altres materials escolars.
Intel·ligència intrapersonal:
.....
es manifesta independent o amb una voluntat forta.
.....
té un sentit realista de les seves capacitats i punts dèbils.
.....
es desenvolupa bé jugant o estudiant sol.
.....
el seu estil de vida i d’aprenentatge sembla que va a un ritme diferent a la
resta.
.....
la seva afició és la de no parlar massa.
.....
sap en quina direcció ha de caminar.
.....
prefereix treballar sol.
.....
expressa els seus sentiments amb precisió.
.....
aprèn dels seus errors i dels seus èxits.
.....
té una bona autoestima.
Intel·ligència interpersonal:
.....
gaudeix relacionant-se amb els seus companys.
.....
sembla un líder natural.
.....ofereix
consells als amics que tenen problemes.
.....
sembla espavilat.
.....
pertany a algun club, organització, esplai, etc.
.....
gaudeix ensenyant tot allò que sap a altres companys.
.....
li agrada jugar i/o estar amb els seus companys.
.....
té dos o més amics íntims.
.....
té un bon sentit de l’empatia o preocupació pels demés.
.....
els demés busquen la seva companyia.
8.2.
ANNEX 2. Projectes de les INTEL·LIGÈNCIES MÚLTIPLES” WebQuest”
Veure:
WebQuest aplicant les IM: “Fem una revista intercultural”, “Ens presentem”
i “Voleu fer un treball sobre Harry Potter?” a la següent adreça: www.xtec.es/~nalart,
o bé: http://webquestcat.zoomblog.com/
Sant
Feliu de Llobregat, juliol de 2006