GUIA DIDÀCTICA

 

PROGRAMACIÓ DIDÀCTICA EN COMPETÈNCIES BÀSIQUES DE LA UNITAT DIDÀCTICA:

“HORTIFRUITILÀNDIA”

ÀREA:

INTERDISCIPLINAR

ETAPA:

PRIMÀRIA

NIVELL:

CICLE SUPERIOR  PRIMÀRIA (AULA D’ACOLLIDA)

TRIMESTRE:

TERCER

SESSIONS:

QUATRE

UNITAT DIDÀCTICA:  

HORTIFRUITILÀNDIA

OBJECTIUS: -Conèixer les fruites i les hortalisses. –Observar i classificar-les segons criteris. –Fer servir el dibuix com a expressió i suport a la descripció de les fruites i hortalisses. –Participar en converses de grup, pensar, expressar-se i comunicar-se oralment a l’hora d’exposar les seves idees. -Participar en el treball cooperatiu amb el grup per argumentar i consensuar. –Avaluar la tasca de cadascú  i la dels altres. –Utilitzar els instruments TIC adequats (cercadors, processador de text, editor gràfic)

Competències bàsiques

Descriptors

Continguts

Habilitats

Actituds i valors

Estratègies aprenentatge

1. Comunicació lingüística

Les fruites i les hortalisses.

Adquisició del vocabulari

Interès en la consulta sobre el tema i la seva informació.

Consulta i recerca a les pàgines web sobre el tema

2. Matemàtica

 

Classificació de fruites i hortalisses

Argumentació correcta de les classificacions

Col·laboració i ajut entre els membres del grup

Observació i anàlisis de les fruites i hortalisses

3. Interacció món físic

Els menjars típics arreu del món fets amb fruites i hortalisses

Alternatives als diferents plats.

Coneixement dels beneficis de l’alimentació de fruites i hortalisses

Elaboració del mural sobre els menjars típics

4. Tractament informació digital (TIC)

Informació a la web de fruites i hortalisses

Recerca, recollida i selecció de la informació.

Interès per la recerca guiada per Internet

Imatges visuals sobre les fruites i hortalisses

5. Social i ciutadana

El consum de fruites i hortalisses.

Adquisició d’hàbits saludables

Tolerància i respecte als altres en vers el consum de les fruites i hortalisses

Mapa mental del consum de les fruites i hortalisses

6. Cultural i artística

Les cançons sobre les fruites i hortalisses

 

Participació activa en la tria de les cançons.

Respecte als companys/es alhora de cantar les cançons

Cantar les cançons triades amb acompanyaments rítmics

7. Aprendre a aprendre

Conduir el propi aprenentatge dins del grup cooperatiu

Esperit crític i respecte a altres cultures.

Tendència a generar coneixement.

Manipulació de les fruites i hortalisses

8. Autonomia personal

Responsabilitat en les diferents tasques encomandes del grup

Autoestima  dels propis treballs

Cooperació en el treball en grup.

Presa de decisions i estratègies en les tasques encomanades: reflexió

 

TEMPORITZACIÓ D’ ACTIVITATS

SESSIÓ 1: Activitat de contextualització

Activitat prèvia: digues quines fruites i hortalisses coneixes.

Situar en un mapa de Catalunya on podria estar el poble de HORTIFRUITILÀNDIA. L’imprimireu en un full i explicareu el perquè. A quina distància es troba del teu poble?

Primer triareu la comarca i després un poble.

Buscareu una música que serà l’himne d’aquest poble.

 

CRITERIS D’AVALUACIÓ

L’alumnat ha de ser capaç de buscar i orientar-se en un mapa de Catalunya per trobar un poble.

Cantar la cançó triada.

SESSIÓ 2:

Buscar informació sobre les següent fruites i hortalisses. Fareu una fitxa per a cadascuna en un full del programa Word,  adjuntant una fotografia i classificant per ordre alfabètic.

FRUITES: poma, plàtan, taronja, llimona, cirera, pruna, síndria, préssec, mandarina i meló.

HORTALISSES: tomàquet, enciam, mongeta tendra, alls, cebes, escarola, albergínia, coliflor, patata i espinacs.

Si voleu en podeu afegir més a la llista.

CRITERIS D’AVALUACIÓ

Descriure raonablement les fruites i hortalisses.

 

SESSIO 3:

Classifiqueu les següents hortalisses segons la part que es mengen. Feu una graella com aquesta en un full i la imprimiu  per adjuntar al mural. Observeu aquest exemple i continueu la graella:

Ceba, mongeta tendra, carxofa, pebrot verd, col, nap, patata, espinacs, espàrrec, enciam, carbassó, cogombre, escarola.

 

CRITERIS D’AVALUACIÓ

Saber distingir la part que es menja de les fruites i hortalisses.

SESSIÓ 4:

Busqueu menjars típics de diferents països que estiguin elaborats amb fruites i/o hortalisses. Les receptes triades les enganxareu al mural.

Després entre tota la classe triareu els primers, segons plats i postres que més us hagin agradat.

 

CRITERIS D’AVALUACIÓ

Conèixer la existència de diferents plats típics de diferents països

 

A partir del tema central: Hortifruitilàndia, es desenvolupen unes activitats que permetran despertar les diferents intel·ligències o habilitats dels alumnes. Per poder aconseguir els objectius, les activitats es podran expressar en qualsevol dels llenguatges: oral, escrit, plàstic, musical o corporal. Les intel·ligències treballades són:

-La intel·ligència Lingüística: Recerca de la informació sobre les fruites i hortalisses. Lectura i escriptura.

-La intel·ligència Lògicamatemàtica: calculant la distància del poble on viuen i el triat d’Hortifruitilàndia.

-La intel·ligència Naturalista: classificant les fruites i hortalisses.

-La intel·ligència Musical: composar diferents ritmes pels acompanyaments a la cançó triada sobre les fruites i hortalisses.

-La intel·ligència Cinèticacorporal: elaborant els plats típics dels països triats

-La intel·ligència Visualespacial: decorant i confeccionant el mural.

-La intel·ligència Intrapersonal: pensant els plats típics del seu país

-La intel·ligència Interpersonal: compartint les tasques en el grup cooperatiu.

 

METODOLOGIA

ATENCIÓ A LA DIVERSITAT

RECURSOS I MATERIAL

El treball es farà en grup cooperatiu.

NORMES PER TREBALLAR EN EQUIP

- Participar.  - Respectar el torn de paraula. - Parlar en veu baixa.

- Escoltar els companys quan parlen.

Fer les tasques encomanades:

· L’investigador: farà la cerca per internet

. El fotògraf: s’encarregarà de cercar fotografies adients als materials

· El coordinador: és el responsable de l'equip.

S’utilitza un aprenentatge cooperatiu que comporta una implicació directa i, alhora, una sèrie d’avantatges tant per a l’alumnat com per a la mestra. Quant al primer, l’aprenentatge cooperatiu se sosté en dos pressupòsits fonamentals. Per un costat, l’aprenentatge requereix la participació directe i activa dels alumnes. Només aprenem de veritat allò que volem aprendre, i sempre que participem activament del procés d’aprenentatge. I per un altre, la cooperació i l’ajuda mútua possibiliten l’assoliment de cotes més altes en l’aprenentatge, ens permet aprendre més coses i aprendre-les millor. Quant al segon, per treure el màxim profit de l’acció docent hem de passar d’una estructura d’aprenentatge individualista o competitiu a una estructura d’aprenentatge cooperatiu.

Com a estratègia organitzativa per atendre la diversitat i amb l’objectiu de potenciar l’assoliment de les competències bàsiques per part de tot l’alumnat, es faran grups cooperatius intentant que hi hagi sempre un alumne “expert” (que porti més temps a l’aula d’acollida)  i amb dues mestres a l’aula (l’una és la tutora del grup i l’altra, pot ser l’especialista d’educació especial), treballant de manera compartida.

Els materials i recursos didàctics a utilitzar seran:

Ordinadors.

Fotocòpies.

Internet.

Programes informàtics.

Mapes mentals.

Fruites i hortalisses de plàstic.

 

 

INSTRUMENTS D’AVALUACIÓ

CRITERIS DE SUPERACIÓ

Rúbrica i preguntes reflexives a omplir per part de l’alumnat.

 

PREGUNTES  DE REFLEXIÓ:

1.  Us ha agradat el treball que heu fet? Per què?

2. Què hauríeu de millorar en la vostra propera tasca?

L’alumnat revisarà el seu treball escrit per a reflexionar sobre la superació o no del treball:

· Les paraules han d’estar ben separades.

· La frase ha de tenir sentit i s'ha d’entendre.

· Les majúscules al començament i als noms.

· El punt a l’acabar la frase.

· Hi ha – hi havia. - Vaig – va- vam. -Acabament en –ava

  bl / br. - mp / mb (Davant de p i b, “m” posaré)

AVALUACIÓ PEL PROFESSORAT EN COMPETÈNCIES BÀSIQUES

COMPETÈNCIES

 

Necessita millorar

Correcte

Molt bé

TO

TAL

 

COM

PE

TÈN

CIES

 

 

CO

MU

NICA

TI

VES

 

Lingüística

Audiovisual

 

S’expressa de manera confusa, incompleta, amb poca coherència. Li costa seguir el fil argumental.

Utilitza les imatge i sons sense relacionar-los amb el contingut. Té dificultats en interpretar i expressar-se amb mitjans audiovisuals.

S’expressa amb correcció, però amb força simplicitat. Li costa entendre els dobles llenguatges, sentits, figurats..

Utilitza els mitjans audiovisuals com a suport al missatge oral o escrit però no aprofundeix

Escolta i s’expressa oralment i per escrit amb ordre i claredat, adequant el seu discurs als receptors.

Interpreta i produeix missatges audiovisuals amb sentit per ells mateixos i molt significatius.

 

Artística

Cultural

 

No mostra interès en les manifestacions culturals i artístiques. No aprecia ni gaudeix amb l’art ni altres manifestacions culturals

Coneix algunes manifestacions culturals i artístiques, però no s’hi acaba de sentir identificat.

Coneix i aprecia les manifestacions culturals pròpies i mostra interès i curiositat per conèixer-les dels altres

 

 

COM

PE

TÈN

CIES

 

 

ME

TO

DO

GI

QUES

 

Tractament

Informació

digital

 

Té dificultats per cercar informació a la xarxa. Li costa molt el domini de les eines informàtiques requerides en aquest treball

Sap buscar informació, tot i que de vegades necessita orientació. Controla els recursos bàsics que requereix aquest treball.

Cerca i gestiona la informació de manera autònoma. Domina les eines informàtiques requerides per la realització del projecte.

 

Matemàtica

 

 

No utilitza significa-

tivament els recursos matemàtics per explicar la realitat, gràfics, mapes, ni símbols.

Utilitza amb dificultat els recursos matemàtics per a explicar la realitat, gràfics, mapes, símbols.

Utilitza significa-

tivament els recursos matemàtics per a explicar la realitat, gràfics, mapes, símbols

 

Aprendre a aprendre

 

No és gaire conscient d’allò que sap allò que no sap. Li costa seguir una línia de treball. Li manquen recursos per construir el seu propi aprenentatge

Comença a utilitzar algunes eines pel seu autoaprenentatge. La línia de treball és constant. Comença a tenir un esperit de superació.

Es planteja preguntes, parteix dels coneixements previs per cercar allò que no sap. Busca solucions als problemes que se li plantegen

 

C.

PER

SO

NALS

Autonomia iniciativa  personal

Es mostra passiu o poc participatiu/a. Li cal molt ajut per saber que ha de fer i prendre decisions

Amb una mica d’orientació sap seguir la línia de treball però li costa prendre decisions

Fa propostes, aportacions, té iniciativa i pren decisions.

 

C.       

SOCIALS

 

CON

VIU

RE

HABITAR EN EL MÓN

Coneixement interacció

amb el món físic

No li preocupen gaire les conseqüències de les seves actuacions.

És poc conscient de la rellevància dels seus actes.

Es manifesta conscient de què les seves actuacions influencien en el seu entorn

 

 

 

Social i ciutadania

 

Rebutja les opinions diferents a la seva i no sap expressar les pròpies. Es mostra poc col·laborador/ en les tasques proposades.

Li costa acceptar els punts de vista diferents i raonar els seus, però s’hi esforça. Mostra actituds de participació activa en les diferents situacions que es plantegen

Sap expressar i defensar la seva opinió i escolta i respecta als altres. S’implica molt en les propostes de tipus social que es plantegen i en proposa d’altres.