Constitució geològica   Nocions generals  La formació del relleu           La tectònica de plaques (1)    Estudis molt recents han revelat el relleu del fons dels oceans.  A l'Atlàntic, la seva part central és travessada, des d'Islàndia fins l'Antàrtida, per una serralada en forma de S, sensiblement paral·lela a les costes d'Amèrica i d'Àfrica; també ho és a les d'Europa si, en lloc de les costes actuals, prenem com a referència la vora de la plataforma continental.   Aquesta serralada o "dorsal" té una estructura especial: el seu centre és una depressió flanquejada per falles que n'eleven les vores, és a dir, és una fossa tectònica o rift.   Una altra particularitat d'aquesta i d'altres dorsals del Pacífic Sud i de l'Índic és la d'estar dividides en diferents trams, desplaçats els uns respecte dels altres per falles, anomenades de transformació.              Les darreres investigacions dels fons oceànics han fet palès que: el rift central és una zona on abunden els volcans. Les seves laves són fluïdes i són de la mateixa composició que hem suposat per a la part superior del mantell: basalts, és a dir, silicats amb magnesi i ferro. la major part del fons oceànic és format per roques provinents de la solidificació de laves semblants a les que flueixen pels volcans del rift. les roques volcàniques més allunyades de la dorsal es van formar abans que les més pròximes.   Aquestes dades semblen indicar que el fons dels oceans s'ha format amb laves que han anat fluint d'una gran esquerda: el rift. A mesura que aquestes laves s'anaven consolidant, es desplaçaven cap als costats mentre, per la zona central, en fluïen de noves