EL REGNE DELS VEGETALS
Fitxa 10: Classificació dels vegetals.
|
EL REGNE DELS VEGETALS |
Fitxa 10: Classificació dels vegetals. |
|
|
|
1. Característiques dels vegetals |
||
Els vegetals es van originar fa 500 milions d'anys a partir de les algues verdes que van abandonar el mar i es van adaptar a la vida terrestre.
Són éssers vius pluricel·lulars que no es poden desplaçar però malgrat tot han conquerit la majoria d'ecosistemes de la Terra excepte on no hi ha claror. Viuen fixos al terra. Són autòtrofs , és a dir tenen capacitat per fabricar els seus aliments mitjançant la fotosíntesi. Per això necessiten la llum i per tal de que les seves fulles puguin captar-la tenen formes allargades. La majoria de vegetals , llevat de les molses , tenen vasos conductors , uns conductes per on circula la saba . |
||
 |
|
|
 |
 |
|
2. Classificació dels vegetals |
|
|
|
|
|
|
3. Morfologia externa de les angiospermes |
|
Les angiospermes són plantes amb llavors protegides que formen fruits . Tenen flors vistoses i de colors . Tenen dues parts molt diferenciades : l'arrel i el tronc . Tenen una gran importància per a l'economia ( alimentació , medicaments , teixits , colorants , espècies , ...). Tenen una distribució molt extensa : en trobem als deserts o als corrents d'aigua , a les altes muntanyes , a les regions polars o als terrenys salobres o als llacs . |
|
|
|
|
EXERCICIS1. De les següents característiques dels éssers vius assenyala les que són pròpies del regne vegetal:
3. Completa la taula amb els trets distintius de les gimnospermes i les angiospermes:
|
3.1. Forma i funció de les arrels |
|||
És l‘òrgan subterrani que fixa la planta al sòl i que absorbeix l'aigua i les sals minerals a través dels seus pèls absorbents .
Totes les arrels -tant l'arrel principal com qualsevol de les ramificacions- presenten una marcada diferenciació longitudinal. El meristema apical o punt vegetatiu és intern, protegit contra el desgast que li produiria la penetració contínua en el sòl per la caliptra , un didal de cèl·lules suberitzades en renovació constant, gràcies a l'activa divisió de la rizodermis formada per cèl·lules meristemàtiques inferiors.
Les altres cèl·lules del meristema apical donen les superiors, el cilindre central, que es diferenciarà més amunt en els teixits conductors , reunits per una medul·la , i les situades enmig, la part cortical, de paper protector i de reserva.
|
 |
 |
Axononomorfa. Hi ha una arrel important i les altres són ramificacions . Ex. carlina o ginebró . |
 |
 |
Fasciculada. Totes les arrels tenen la mateixa importància i mida. Ex. Ordi , blat , ceba, all … |
|
 |
 |
Napiforme. Si la que s'engreixa és la principal ( axonomorfes ). Un fruit per planta. Ex. Pastanaga , rave, remolatxa , naps . |
|
 |
 |
Tuberoses. Si es tracta d'arrels fasciculades . Molts fruits per planta. Ex. Moniato. |
|
 |
 |
Aèries o adventícies. Les arrels surten de les parts aèries de les plantes que, per tant, tenen dos tipus d' arrels . Ex. Heura i altres enfiladises . |
|
 |
 |
Aquàtiques. Les arrels estan a sota l'aigua. Ex. Nenúfars |
|
 |
 |
 |
 |
3.2. Forma i funció de la tija |
|||
La tija és la part de l'eix del cos de les plantes superiors d'on surten les fulles i les estructures reproductives.
La tija és un òrgan habitualment aeri que creix cap a la llum i porta una gemma terminal que s'encarrega del seu allargament. Té la missió de suportar les fulles i les flors i és responsable del transport dels nutrients entre la rel i la resta d'òrgans de la planta.
Transporta la saba bruta procedent del sòl i distribueix la matèria orgànica fabricada per elles, l'anomenada saba elaborada, per tota la planta. |
 |
Llenyoses: quan l'epidermis es suberifica i internament apareixen teixits endurits , sobretot conductors i de reforçament . Ex. Arbres i arbusts . |
|
  |
Fistuloses o canyes: quan tenen la regió interna buida, sense medul·la. |
||
 |
Herbàcies: quan l'epidermis no es suberifica ni desenvolupa teixits interns lignificats. |
||
Si vols més informació de la tija: |
|||
 |
|
 |
|
MODIFICACIONS DE LES TIGES |
|||
 |
 |
 |
Rizoma: de creixement soterrat i horitzontal , amb substàncies de reserva i gemmes de les que neixen branques. |
 |
 |
 |
Tubercle: de creixement soterrat , encara que tenen forma menys allargada . Molt rics en substàncies de reserva. |
 |
 |
 |
Bulb: de creixement soterrat , forma esfèrica i envoltada de fulles, les externes seques i dures i les internes tendres i gruixudes , també amb substàncies de reserva. |
 |
 |
 |
Estoló: tija aèria que va arran de terra i que en cada nus pot arrelar i treure fulles. De poc gruix. |
 |
 |
 |
Espines i Agullons: formacions curtes i dures que punxen. |
 |
 |
 |
Circell: formacions primes i allargades que serveixen per agafar-se. |
EXERCICIS4. Completa la taula sobre la forma i funció de les arrels en les plantes superiors.
5. Quina és la funció de la tija en les plantes superiors?
6. De quin tipus es cadascuna de les següents tiges?
7. Completa la taula amb els noms de les següents modificacions de les tiges:
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
3.3. Forma i funció de la fulla |
||
 |
||
Fulles compostes |
||
 |
||
Tipus de fulles segons la forma del limbe |
||
 |
||
Tipus de fulles segons el marge del limbe |
||
|
 |
|
EXERCICIS8. Defineix què és una fulla i quina funció fa. 9. Com podem distingir una fulla simple d'una composta? De les següents fulles indica quines són simples i quines compostes.
10. Com podem classificar les següents fulles segons la forma del seu limbe?
11. De quina forma tenen el marge del limbe les següents fulles?
|
4. La reproducció de les angiospermes |
||
|
 |
 |
 |
||
4.1. Forma i funció de la flor |
||
 |
||
Tipus de flors segons la forma de la corol·la |
||
 |
||
 |
||
Estams i pistil |
||
 |
||
Pol·linització pel vent |
||
 |
||
Pol·linització pels animals |
||
 |
||
EXERCICIS12. Completa el mapa conceptual amb les diferents fases que segueix la reproducció sexual de les angiospermes.
13. Quin és l'òrgan reproductor de les angiospermes? Per què les angiospermes poden viure en llocs més secs. 14. Assenyala en el dibuix la part masculina i la part femenina de la flor. Indica els seus noms. 15. El color i la forma de la flor influeixen en la seva reproducció? Per què? 16. Completa les frases amb el nom de cada tipus de flor segons la forma de la seva corol·la.
• Les flors del saüc s'agrupen en … • La corol·la de la flor de l'Angelins té forma… • La corol·la de la flor de la Salvia té forma… • La corol·la té forma embudada… • La corol·la de la flor de la Dolçamara té forma… • La corol·la té forma tubulosa… • La corol·la de la flor de la Campanula té forma… • La corol·la té forma urceolada…
17. Les plantes superiors tenen diferents estratègies perquè el transport del pol·len sigui efectiu. Omple la taula i digues en cada planta quin és l'agent pol·linitzador i quina adaptació tenen per tal de que aquesta sigui efectiva.
|
4.2. La forma de les llavors i la seva dispersió |
||
 |
||
Tipus de fruits |
||
 |
||
Les formes dels fruits |
||
 |
||
Les llavors |
||
 |
||
EXERCICIS18. Completa el següent mapa conceptual:
19. Relaciona cada forma del fruit amb el seu nom: Baia , Poliaqueni , Siconi , Samara , Pom , Drupa , Càpsula
20. Explica com fan la dispersió de les llavors les plantes següents:
|
| Cod: DC-O.30-21-001 | Data: 19/11/11 | Rev.02 |
| C/ Ferrer i Busquets, 17 25230-Mollerussa | Tel. 973 600 270 Fax 973 710 599 | E-mail: lasallemollerussa@lasalle.cat |
