La impostació de la veu

La impostació de la veu és un procés que té com a objectiu aconseguir una veu ben timbrada, amb una bona emissió, homogènia en tot el seu registre, emesa sense cap esforç innecessària i sense fer malbé l'aparell fonador. Per tot això és important atendre els següents aspectes de la tècnica bàsica:

• Flexibilitat de l'aparell vocal, concretament del vel del paladar, la llengua, els llavis i la mandíbula inferior.
  
  
• Atenció al moment de l'atac del so. Per fer un bon inici del so convé tenir l'aire aspirat i retingut i a punt de passar al moment següent, que és quan les cordes vocals fan un primer moviment semblant al que fan els llavis en pronuncia el fonema B. Això vol dir que les cordes estan tensades fins a tocar-se per les vores i no deixen passar l'aire i quan és el moment precís, s'obren sense brusquedat per iniciar el so.
  
  
• Vigilar l'emissió del so: En la veu humana, l'emissió varia segons la posició que prenguin el pavelló de la boca, el vel del paladar i l'obertura dels llavis. Hem de procurar que la posició de la cavitat bucal sigui en forma ogival cap amunt, aixecant el vel del paladar i obtenir d'aquesta manera un so arrodonit, amb una sonoritat dolça i agradable.

La bona emissió s'obté sobre tot per mitjà d'una bona articulació, que és el mitjà per donar a la veu una sonoritat bella i rodona. Les consonants s'han d'articular sense peresa per ajudar al bon inici del so. Les vocals són les que li donen expansió.

• Sosteniment de la veu: Aquest concepte vol dir el lloc on la columna d'aire que surt dels pulmons troba resistència i allà s'adhereix, hi espetega o s'hi arrapa. Aquest lloc es troba en els ressonadors i varia segons les vocals emeses.

Aquest sosteniment ha de ser continu i si falla, la veu es queda inestable i sense sonoritat. Per a que aquest sosteniment sigui bo, cal que la columna d'aire sigui també sostinguda pel diafragma. S'ha de senti la pressió d'aquest sobre la base d'aquesta columna i que empès cap amunt fins a trobar el seu lloc en els ressonadors. S'ha de sentir la veu cap enfora, clara, que espetegui fort contra el paladar.

• Col·locació de la veu: Es diu que una veu està ben col·locada quan, des del seu inici, el so és ben emès i és aguantat amb fermesa, sense desigualtats ni trencaments, amb un buf igual i continu. I per obtenir aquestes qualitats convé un domini absolut de la respiració, en particular de l'espiració, a més de dominar el moviment de tots els demés òrgans de la fonació: laringe, faringe i boca, tal i com ja s'ha explicat.

Una veu ben aguantada, ben dirigida cap als ressonadors, encara que no sigui molt potent, té molts més recursos que una altra que sigui més forta però mal col·locada.

• Homogeneïtat: És aquesta la qualitat més important que resulta d'una bona impostació. I és aquest el cas d'aquella veu que sona igual en quant a qualitat tant en els registres greus, com a mitjans i sobre tot els aguts. S'ha de dir que la veu ha de sonar de manera diferent en cada cas, però sense pèrdua de qualitat: en els greus la veu ha de sonar plena i de vibracions amples, sentint la seva ressonància al pit. En canvi en els aguts la veu troba la ressonància al cap i pren una sonoritat més aflautada i vellutada, la qual cosa no implica un canvi de registre. És desenvolupar la veu en tota la seva extensió.

En tot el procés de formació de la veu s'han d'atendre una sèrie punts d'una forma constant i que es poden resumir així:

1. Procurar una bona articulació dels sons, tant de les vocals com de les consonants.
2. Vigilar i prevenir els defectes conseqüència d'una mala respiració.
3. Vigilar a cada moment la correcte posició dels òrgans bucals.
4. Atendre els efectes del canvi de veu en els nois.
5. Tenir cura i observar unes normes bàsiques d'higiene per a millorar i conservar la veu.