|
|
Tercera Avaluació
Química II |
|
|
|
 |
Guia | |||
|
|
Principi | |||
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
 |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
TERCERA AVALUACIÓ
|
||
QUINZENA 9 |
||||||||||
|
Unitat 7
/ Bloc 3 Reaccions de transferència d'electrons Introducció En aquesta unitat s'estudien les reacciones químiques en què hi ha
transferència o intercanvi d'electrons. Aquestes reaccions químiques
reben el nom de reaccions redox o reaccions d'oxidació-reducció; aquest
intercanvi d'electrons significa que
hi ha necessàriament
un donant d'electrons i un receptor d'electrons; es defineix, a partir
d’aquest fet, l'oxidació o oxidar-se d'una espècie química, és la
cessió o pèrdua d'electrons i la reducció o reduir-se d'una espècie
química, és la recepció o captació d'electrons. L'expressió d'aquests
processos d'oxidació i de reducció es fa mitjançant les semireaccions
d'oxidació i de reducció respectivament. El procés redox es posa de
manifest en el canvi en el nombre d'oxidació dels elements de les
espècies químiques que intervenen en la reacció. Es defineix el nombre
d'oxidació d'un element d'una espècie química i les regles d'assignació
del nombre d'oxidació d'un element en una espècie química. Es defineix
el parell redox per la similitud de las reacciones de transferència
de electrons (redox) amb les reacciones de transferència de protons
(reaccions àcid-base) on està definit el parell conjugat. Es descriu pas
a pas el mètode de l'ió-electró com el mètode d'ajustatge de les reaccions
redox tant en medi àcid com bàsic. S'estudia la
valoració redox de forma semblant a com es va fer em la valoració
àcid-base. Es descriu la
pila voltaica i se'm dóna la nomenclatura, se n'explica el funcionament
basat en les reaccions de transferència de electrons. De l'estudi
de les piles voltaiques i ja que una mateixa substància pot oxidar-se
o reduir-se depenent de l'espècie química que forma l'altra semireacció,
es defineix: que és el elèctrode estàndard d'hidrogen, que és el potencial
estàndard d'elèctrode, que és la sèrie de potencials estàndard de
reducció. S'estudia a partir de la sèrie de potencials estàndard de
reducció la força electromotriu de les piles (fem) i l'espontaneïtat
termodinàmica de les reaccions redox. A continuació
es defineix què s'entén per l'electròlisi i els tipus d'electròlisi
que hi ha; es descriu què és una cel·la d'electròlisi i es comparen
els processos en una pila voltaica amb els processos d'electròlisi;
s'estudia l'electròlisi de diverses substàncies i la seva importància
industrial; i, finalment, s'estudia la llei de Faraday, la qual ens
permet calcular les masses que s'oxiden i es redueixen en un procés
d'electròlisi. Química i societat: es descriuen i es donen les característiques
principals dels diversos tipus de piles que s'utilitzen en la actualitat.
Objectius: pàg. 186 És
convenient que els llegiu amb cura abans de començar el treball per
a familiarit-zar-vos'hi. En finalitzar l'estudi de la unitat, heu
de comprovar si heu comprès i heu assimilat cadascun d'aquests objectius. Esquema de la unitat: pàg. 187 Fixeu-vos amb atenció en aquest esquema que us donarà quina
és la relació que hi ha entre els diversos apartats de la Unitat. Preparació de la unitat: pàg. 187 Recordeu aquests conceptes abans d'estudiar la unitat.
Orientacions sobre alguns apartats: 2. Ajustatge d'equacions d'oxidació-reducció. • Fixeu-vos com es defineix el concepte d'equívalent-gram a la redox • Nota - A l’apèndix I, es dona el
mètode del io-electrò, amb detall. 5. Sèries de potencials estàndard
de reducció. Cal tenir clar: • Que l'espontaneïtat d'un procés ve determinada
pel fet que l'increment de l’entalpia lliure sigui negatiu, DG < 0, i aquest increment ve donat per: DG = — n.F. D(fem) on: D (fem) = força electromotriu de la pila
n: nombre d'electrons, F: 965000 C/Eq·gr Cal que la D (fem) d'una pila sigui positiu
perquè el procés sigui espontani, és a dir, DG < 0. 6. Electròlisi. • Fixeu-vos quines similituds i diferències hi ha amb la
pila voltaica. • Cal estudiar els exemples d'electròlisi de diferents
substàncies i comprendre per què alguns anions no es descarreguen
a causa de la necessitat de potencials més grans. 7. Aplicacions industrials de l'electròlisi. • Cal llegir aquest apartat amb cura i comprendre aquestos processos. 8. Llei de Faraday. Cal tenir clar: • L'equivalent-gram a la redox és la quantitat d'aquesta substància que
dóna o capta un mol d'electrons. • Un mol d'electrons té una càrrega de 96 500 Coulombis • La càrrega en un corrent ve donada pel producte
de la intensitat pel temps DQ = I·Dt |
||||||||||
|
QUINZENA 10 |
||||||||||
|
Unitat 8 / Bloc 3 Equilibris de solubilitat Introducció En aquesta unitat s'estudia la solubilitat dels compostos iònics
en aigua, es defineix què s'entén per solubilitat i els tipus de solució
que hi ha segons la seva relació amb Es classifiquen les substàncies en solubles, lleugerament
solubles i insolubles segons la concentració de solut en el punt de
saturació i es donen les regles de solubilitat, les quals ens permeten
saber la solubilitat que ens donarà un compost iònic determinat. D'aquí en endavant
s'estudien els compostos insolubles en solució saturada, aquests compostos
són electròlits forts, és a dir, que hi són en fase sòlida precipitats
o estan dissociats completament en dissolució aquosa. Es defineix
el producte de solubilitat Ks per a una solució saturada d'un compost
en equilibri amb el precipitat i s'estudia el seu significat i la
seva relació amb la solubilitat s del compost. Es defineix el producte
iònic Q i s'estudia la relació entre Ks i Q. A continuació
s'apliquen els conceptes estudiats en diversos casos: reaccions de
precipitació, precipitació fraccionada i solucions amb un ió comú. Darrerament
s'estudia la solució de precipitats, es a dir, com es pot dissoldre
un precipitat d'un compost poc soluble segons sigui la seva naturalesa.
S'estudia lleugerament
què és una substància complexa i la seva formulació i nomenclatura. Química i Societat: es descriuen diversos equilibris de solubilitat
d'interès pràctic que ens afecten: embussaments de canonades a causa
de fer precipitacions calcàries, la pluja àcida sobre els monuments
i construccions de pedra calcaria i marbre i, finalment, les caries
dentals.
Objectius: pàg. 212 És convenient
que els llegiu amb cura abans de començar el treball per a familiaritzar-vos-hi
amb ells, en finalitzar l'estudi de la unitat, heu de comprovar si
heu comprès i heu assimilat cadascun d'aquests objectius. Esquema de la unitat: pàg. 213 Fixeu-vos amb
atenció en aquest esquema que us donarà quina és la relació que hi
ha entre els diversos apartats de la unitat. Preparació de la unitat: pàg. 213 Recordeu aquests
conceptes abans d'estudiar la unitat. Orientacions sobre alguns apartats: Solubilitat
dels compostos iònics. • Recordeu l'equació del increment de l’entalpia lliure: DG = DHs -Ts DSs i la condició
d'espontaneïtat d'un procés: DG < 0 Producte de
solubilitat. • Recordeu que un electròlit fort és aquell que està completament dissociat. • El producte iònic s'aplica als casos de sals
insolubles o poc solubles en equilibri en fase sòlida i fase dissociada Relació entre
la solubilitat i Ks. • És convenient que la formulació dels compostos
i l'ajustatge de la reacció de dissociació sigui correcta, sinó la
relació entre la solubilitat s i la Ks no serà la correcta. Reaccions de
precipitació. • Recordeu que si estem en un equilibri químic la Ks solament depèn de la
temperatura i que la precipitació d'un compost és una manera de treure
ions de la solució, (Recordeu el principi de Le Chatelier). • Recordeu les regles de solubilitat dels diversos
compostos. Precipitació
fraccionada. • Cal tenir en compte el que es va recomanar en l'apartat 4. i que un compost
començarà a precipitar una vegada les concentracions dels ions donin
un producte iònic superior al producte de solubilitat Ks. L'efecte de
l'ió comú i la solubilitat. • Cal tenir en compte el que s'ha dit als apartats 4 i 5. Solució de precipitats. • Cal recordar: Què és un electròlit
dèbil i un àcid dèbil i què és un procés redox, • Cal tenir en compte què és un compost complex,
i la seva formulació, i que aquests compostos també es poden dissociar. |
||||||||||
|
QUINZENA 11 |
||||||||||
|
Unitat 9 / Bloc 3 Reaccions dels compostos del carboni Introducció En aquesta unitat
s’estudien les reaccions dels compostos del carboni, en primer lloc es donen les característiques
principals d’aquestos compostos, tipus de fórmules, que s’entén per
grups funcionals y les classes de compostos que formen, que són series
homologues y quina es la formulació
i nomenclatura dels compostos de carboni; hem de recordar que s’ha
estudiat al curs Química I aquesta formulació i nomenclatura. A continuació s'estudia la reactivitat dels compostos orgànics. En
primer lloc s'analitzen, per poder comprendre la reactivitat dels
compostos del carboni, els desplaçaments electrònics que es poden
produir en les molècules orgàniques. Cal recordar els conceptes de
polarització de l'enllaç covalent (Química I ) A continuació
s'estudien les classes de reaccions orgàniques: tipus de ruptures
d'enllaços i classes de reactius, i s'apliquen als principals tipus
de reaccions orgàniques: reaccions de substitució, reaccions d'addició,
reaccions d'eliminació, reaccions de condensació i reaccions de polimerització. Finalment s’estudien
les polímers.
Objectius: pàg. 238 És convenient
que els llegiu amb cura abans de començar el treball per a familiarit-zar-vos'hi.
En finalitzar l'estudi de la unitat, heu de comprovar si heu comprès
i heu assimilat cadascun d'aquests objectius. Esquema de la unitat: pàg. 239 Fixeu-vos amb
atenció en aquest esquema que us donarà quina és la relació que hi
ha entre els diversos apartats de la Unitat Preparació de la Unitat: pàg. 239 Recordeu aquests
conceptes abans d'estudiar la unitat. Orientacions sobre alguns apartats:
1.
Els compostos de carboni.
·
Cal
que recordeu quines son les característiques dels compostos de carboni
que he estudiat a la Química I, a aquest apartat es fa un breu resum. Cal saber la formulació bàsica de la química del carboni.
2.
Desplaçaments electrònics en les molècules orgàniques.
·
Cal recordar, de l'enllaç covalent, la polarització d'enllaç (Química
I) i el concepte d'electronegativitat
(Química I).
·
Fixeu-vos en la diferència entre l'efecte inductiu i l'efecte mesòmer,
aquest darrer es dóna en els enllaços dobles i triples a causa dels
enllaços pi n que n'hi ha entre orbitals p dels àtoms de carboni.
·
És convenient tenir aquests conceptes i les seves característiques
ben clares.
3.
Classes de reaccions orgàniques. Ruptura d'enllaços:
fixeu-vos en els dos tipus de ruptura d'enllaç i les característiques
de les molècules que els fan.
·
Recordeu de la cinètica química: mecanismes de reacció, pàg. 79,
les etapes intermèdies d'una reacció química. Classes de reactius:
fixeu-vos en les classes de reactius i les seves relacions amb el
tipus de ruptura dels enllaços.
·
Fixeu-vos que els reactius electròfils i neutròfils poden no tenir
àtoms de carboni (hi ha una contradicció entre la definició i els
exemples, suprimiu en les definicions pàg. 219 la paraula carboni). Principals tipus
de reaccions orgàniques:
·
Cal tenir clar en què consisteix cadascuna d'aquestes reaccions i
quins són els compostos que les produeixen, el substrat orgànic í
els tipus reactiu. 3. Polímers sintètics.
·
A
l’apartat anterior hem vist que és una reacció de polimerització,
en aquest apartat veurem els polímers sintètics, en primer lloc com
es defineixen i classifiquen.
·
Fixeu-vos
que la classificació dels polímers es fa en funció de la reacció que
produeix la polimerització.
·
Fixeu-vos
en el gran nombre de polímers que actualment s’utilitzen, les seves
propietats . |
||||||||||
|
QUINZENA 12 |
||||||||
|
Unitats 7,8,9/ Bloc 3 Introducció Aquesta quinzena
està dedicada a la consolidació i al repàs de les unitats 7, 8, 9,
del Bloc 3 i a la formulació química, inorgànica i orgànica. És convenient
familiaritzar-se amb els models dels exàmens de selectivitat, (vegeu
Apèndix II) El material de la quinzena és el que dóna en el Bloc 3
Es tracta de
repassar i consolidar els objectius definits en cadascuna de les unitats
7, 8, 9 del Bloc 3 i de tenir una visió de conjunt, i de repassar
la formulació de química ja coneguda. Orientacions: Cal estudiar les unitat d'aquest Bloc tractant de tenir
una visió de conjunt . Cal repassar la formulació de química
inorgànica i orgànica.
|
||||||||
|
|