|
|
|
|
|
|
El 2002, la producció mundial de cereals va baixar per tercera
vegada en quatre anys, sobretot a causa de la sequera de l’Amèrica
del Nord i d'Australia. Situada en 1.833 milions de tones, aquesta collita
va ser un 3 % inferior a la de l'any anterior i també la més
reduïda d’ençà del 1995.
Des del 1961, la producció de cereals al món s'ha multiplica!
per més de dos, bàsicament pel fet que els agricultors cullen
més cereals de cada hectàrea, ja que actualment sembren
en molt poc més terreny: 671 milions d'hectàrees el 2002,
quan el 1967 eren 648 milions. La producció mitjana de cereals
en una hectàrea concreta s'ha duplicat amb escreix arreu, i ha
passat d'1,24 tones el 1961 a 2,82 tones el 2002.
Tot i així, el 2002 va baixar la producció dels tres cereals
principals. La producció mundial de blat va passar a 652 milions
de tones, un descens del 3 %; la de blat de moro es va situar en 598 milions
de tones, un descens del 2 %; i la d'arròs va ser de 391 milions
de tones, un 2 % per sota de la collita del 2001. Aquests cereals representen
el 85 % de la producció de cereals al món.
La producció mundial de cereals es concentra geogràficament.
Tan sols la Xina, l'índia i els EUA representen el 46 % de la collita
mundial. Europa, incloent-hi els ex-estats soviètics, en conrea
un 21 %.
Pel que fa a les principals regions productores de cereals, la collita
de tot Àsia va augmentar, la d'Europa es va estancar i ais cinturons
del blat i del blat de moro de l’Amèrica del Nord, la producció
es va ressentir de la sequera i de les altes temperatures d'estiu. Una
temporada monsònica feble i irregular va provocar la reducció
de la collita d’arròs a l'índia i, a un nivell inferior,
a la Xina, el segon i primer productors d’arròs del món,
respectivament. La producció de blat va baixar lleugerament a la
Xina (el principal productor del món) però va pujar a la
Índia (el segon).
Ais EUA, país al qual correspon com a mínim una tercera
part de la producció mundial de blat de moro, una important sequera
al centre en va provocar un descens del 8 %. La collita de blat, també
ais EUA, va baixar un 14 % amb la sequera. A Austràlia, la forta
sequera va portar a una reducció de gairebé el 40 % en la
producció de cereals.
Tot i que s'està enregistrant un canvi cap a un augment del consum
de carn i una diversitat alimentaria més gran a tot el món,
la població continua alimentant-se bàsicament de productes
procedents dels cereals. Com a mitjana, el món obté prop
d'un 48 % de les calories dels cereals, proporció que ha baixat
lleugerament respecte dels últims 40 anys, que se situava en el
50 %. Els cereals, sobretot el blat de moro, constitueixen així
mateix la base alimentaria de la producció industrial de bestiar.
La producció mundial de cereals per càpita va baixar fins
a 294 quilograms el 2002, el nivell més baix d'ençà
del 1970. Ara bé, la producció per càpita varia molt
segons la regió. Se situa, per exemple, en 1.046 quilograms a l’Amèrica
del Nord, i bona part d'aquests passen a l'alimentació del bestiar,
mentre que la xifra de la Xina és de 316 quilograms i la de l’Àfrica
subsahariana, de tan sols 120 quilograms.
Si bé la tendència a la baixa en la producció mundial
per càpita a la llarga podria resultar problemàtica per
al proveïment alimentari, si ens centréssim en la xifra, podria
enganyar-nos, ja que la població passa gana sobretot perquè
és massa pobre per adquirir aliments i no pas perquè existeixi
una clara escassesa d'aliments. La FAO de les Nacions Unides calcula que
al món hi ha com a mínim 815 milions de persones que passen
fam, és a dir, que s'ha produït un modest descens a partir
dels 956 milions que es calculaven el 1970.
La major part d'aquesta població que passa gana es concentra a
l'índia i Àsia, però l’increment més
seriós el 2002 es va produir a l’Àfrica subsahariana,
on viuen prop de 40 milions de persones que necessiten urgentment ajuda
alimentaria. Aquí, després de dos anys consecutius de males
collites —exacerbades per la sequera, els conflictes i la sida—,
els preus dels cereals i la farina han augmentat fins a situar-se fora
de l'abast de bona part de la població, i tant les importacions
com l’ajuda internacional han estat insuficients.
La producció de cereals al món va superar-ne el consum entre
el 1996 i el 1998, però la collita ha baixat per sota de la demanda
en els últims quatre anys, i ha fet reduir els estocs de cereals
de les reserves privades i publiques. Els estocs mundials van baixar,
fins a uns 466 milions de tones, a final del 2002: una reducció
d'un 20 % en tan sols un any i el nivell més baix en 40 anys de
registres. La proporció entre estocs de cereals i consum anual
també va arribar a un mínim històric.
Brian
Halweil. Signes vitals 2003. Centre Unesco de Catalunya.
|
|