El moviment intern

El moviment lent del creixement de les fibres de l'arbre, marcat pels esdeveniments de l'entorn, crea formes irrepetibles; només cal treure el que no és essencial. El que és bonic sempre és el més simple i creix en el mitjà més hostil.

La fusta és un element viu; fins i tot quan la talles i ja no crea vida, sempre resta en moviment. És el moviment de la quietud. És l'ànima de la fusta que potser vol dir-nos alguna cosa....

L'èsser humà no deixa de moure's mai mentres té vida. Intenta estar quiet, però en la ment resten els fantasmes. El present no existeix..... la vida és moviment.

El moviment de l’aprenentatge, el gest que D. Mccuaggage apunta en el seu llibre “ L’esquiador centrat” quan diu: “…Has de baixar la percussió per poder escoltar la música “.

El punt d’unió del cos i la ment en l’activitat del mestre artesà o del esportista avançat, és gaudir del camí, és treballar amb sensacions, sense pors units al material i a l'entorn.

PROCÉS D’ELABORACIÓ D’UNA ESCULTURA.

Totes les fustes son diferents i darrera de cada treball hi ha una petita història…

A “Diàleg”…….

….Havia deixat el tros de fusta durant un any al riu perquè l’aigua treballés sobre el bruc. Després durant una setmana el Sol va deixar la seva emprenta i per últim la gúbia va resseguir les fissures que s’anaven fent dia rere dia durant un mes. El resultat va ser un “diàleg” amb aquest tipus de fusta en el qual vaig aprendre alguna cosa sobre la dinàmica activa i passiva de mi mateix i d’aquest material.

Vielha, novembre de 2007

Ricard Gutierrez

Email: rgutier5@xtec.cat