HIMNE
MAPA - POLÒNIA	PAÍS

	HIMNE
MAPA-FRANÇA	PAÍS

ELS RAIGS "X"

Marya Slodowska es va convertir en Madame Curie al casar-se l’any 1895 amb un científic francès altament reconegut per les seves investigacions sobre el ràdium, Pierre Curie. A partir d’aleshores van compartir les investigacions, a més d’una vida en comú plena de satisfaccions personals i familiars. Formaven una parella unida en tots els àmbits, malgrat que no sempre gaudiren d’èpoques glorioses i de benestar econòmic.

Marya va néixer a Sancellemoz, a prop de Sallanches -Varsòvia-, el 7 de novembre de 1867. Va arribar a Paris l’any 1892, quan tenia 24 anys, per a continuar els estudis a la Sorbona. Era una noia pobra, d’aspecte auster, amb una melena rossa cendra i un perfil eslau. No es comunicava gaire amb els seus companys i sempre anava sola. Quan acabaven les classes pujava pel bulevard Saint-Michel, creuava el Sena i després d’atravessar Paris, arribava a casa de la seva germana Bronia i del seu marit Casimir Dluski. Més tard es traslladà a unes golfes del barri llatí, a prop de la universitat, de les biblioteques i dels laboratoris. La seva dedicació als estudis era molt intensa, però els diners que li enviava el seu pare no li arribaven per alimentar-se prou bé. A més a més, les condicions de l’habitatge -molt humit- van col.laborar a que enmalaltís d’anèmia i durant un temps el seu estat de salut va ser molt precari. Malgrat tot, l’any 1895 es va doctorar en Ciències amb la tesi: L’estudi dels raigs urànics, que acabava de descobrir  H. Becquerel. Aquest mateix any, el seu professor Kowakki li presentà a Pierre Curie, un home de 35 anys que, en veure-la, va quedar profundament impressionat, fins al punt que no va trigar gaire en proposar-li matrimoni. Marya el va rebutjar, ella tenia 28 anys i  el sentiment no era recíproc. París suposava per a ella molts objectius, i un d'ells era oblidar al jove de qui estava enamorada,el fill d'una família benestant que no va consentir mai la relació amb una noia sense recursos econòmics.Però la tenacitat que caracteritzava a Pierre per a les investigacions, va ser el mitjà utilizat per aconseguir al cap de deu mesos, el consentiment de la noia. 

La cerimònia va tenir lloc a l’Ajuntament de Sceaux, ella duia l’únic vestit que tenia i ni tan sols es van intercanviar els anells.. Uns dies abans del casament, Marya va escriure a la seva amiga Kazia: “Quan rebis aquesta carta, la teva Marya haurà canviat de nom. Em caso amb l’home de qui et vaig parlar l’any passat a Varsòvia. És per a mi molt dolorós quedar-me a viure a Paris”. Es va casar precipitadament amb el senyor Curie, però no va ser una equivocació.

El 12 de setembre de 1896 va néixer la primera filla -Irene-, que en 1935 aconseguiria el Premi Nobel de Química juntament amb el seu marit Frederich Juliot, pel descobriment de la radioactivitat artificial.

A prop dels 30 anys, la senyora Curie tenia una filla, dues llicenciatures, havia obtingut una plaça per oposició i havia publicat el resultat de les seves investigacions sobre l’imantació dels acers. El seu estat de salut preocupava a Casimir Dluski i a Vauthier, metge de la família; una lesió al pulmó esquerre podia ésser la causa, i li van recomanar que passés alguns mesos al sanatori. Marya es negà rotundament.

En aquells temps vivien a Glacière, en el bulevar Kellermann, i residia amb ells el pare de Pierre, el doctor Curie, qui serà l’educador i el millor amic d’Irene. L’any 1903 el matrimoni Curie va rebre la medalla Davy de la Societat Reial de Londres. L’any 1904 obtingueren el Premi Nobel de Física pel descobriment i el treball pioner en el camp de la radioactivitat espontània i els fenòmens de radiació, sent la primera dona guardonada amb aquest premi. L’esmentat reconeixement els obrí el pas a la celebritat i a la fortuna. El mateix any neix la segona filla -Eva-. Marya fa temps que dóna classes a l’escola normal de Sèvres, però ha de sol.licitar un període de vacances ja que la seva salut empitjora.

El dia 6 de juny de 1905, en nom de la seva esposa i el seu, el professor Curie parla del ràdium davant de l’Acadèmia de Ciències d’Estocolm. Evoca les seves conseqüències en la física, en la química, en geologia, en meteorologia i en biologia. Explica l’acció del ràdium sobre les cèl.lules cancerígenes i el considera clau en altres fenòmens encara inexplicats. A partir d’aquell moment el matrimoni treballa per a dosificar el ràdium amb precisió. Arriba 1906, és una època dolça per als senyors Curie, treballen, van de vacances a Saint-Rémy-le-Chevreuse on gaudeixen de les seves filles, el matrimoni s’estima més que mai. D’aquests fets tenim testimoni a través del llibre biogràfic que va escriure la seva filla Eva sobre la seva mare. Però 1906 amagava un esdeveniment que afectaria la vida d’aquella família feliç. El 19 d’abril Pierre camina distret cap al Port Nou, hi ha molt de trànsit i no vigila suficient. A l’arribar al creuament del moll, el sorpren un tramvia que ve de la Plaça de la Concòrdia, després un camió de cinc metres de llarg carregat d’uniformes militars que no aconsegueix evitar i li passa pel damunt. Pierre Curie mor a l’acte. La tragèdia provoca una greu crisi emocional a Marya.

El 13 de maig del mateix any, el Consell de la Facultat de Ciències de la Sorbona decideix, per unanimitat, concedir-li la càtedra creada per al seu difunt espòs. És el primer cop que es concedeix a una dona aquest càrrec a l’ensenyament superior francès. Mentrestant, Marya no deixa d’escriure cartes d’amor al seu difunt marit. El dia 15 de novembre de 1906 dóna la seva primera classe a la Sorbona, davant d’un nombrós públic, format per estudiants, curiosos i periodistes.

L’any 1911 rep el Premi Nobel de Química pel descobriment dels elements ràdi i poloni, i les seves investigacions sobre la naturalesa i els enllaços d’quests elements. Fou la primera vegada que a una persona se li otorgava aquesta distinció per segon cop. Aquell mateix any van córrer rumors de la seva relació amb el físic Paul Langevin, un home casat. Durant la guerra de 1914 creà, amb la seva filla Irene de 17 anys, “Les petits Curies”; va reunir una vintena de vehicles i organitzà un rudimentari però eficaç servei d’ambulàncies radiològiques. Aviat la radiologia va demostrar la seva eficàcia, mostrant els ossos trencats i la localització de restes de metralla. Madame Curie, juntament amb altres persones, va reclamar  l’ús del casc metàlic que el ministre de guerra havia rebutjat. El casc fou obligatori a partir de juny de 1915. Durant la guerra es van necessitar, a part dels “Petits Curies”, uns dos-cents llocs fixos de radiologia. Entre 1917 i 1918 es van fer més d’un milió de radiografies. Un descobriment que el món deu a Marya Slodowska o madame Curie.

L’1 de febrer de 1922 va ser anomenada membre de l’Acadèmia de Medicina i el 15 de maig de 1922 membre de la Comissió Internacional de Cooperació Intelectual. Al 1923 el govern francès li concedí una pensió anual de 40.000 francs, coincidint amb el 25è aniversari del descobriment del ràdium. La seva salut anava minvant de mica en mica. Va morir a l’Alta Saboia el 4 de juliol de 1934, als 67 anys, víctima d’una anèmia apalàstica. La mèdula òssia no va reaccionar als tractaments probablement a conseqüència d’una llarga acumulació de radiacions, produïdes pel seu contacte amb el ràdium. Un any després es va publicar el seu llibre, que es titulava: Radioactivitat. L’any 1995 el president François Mitterrand va instar per a que les seves despulles foren traslladades a Paris, on des de llavors reposen en el panteó familiar.

R.Orero

Article publicat a la revista La Veu de l'Alba de l'Ateneu de Cunit-Octubre 2003

Tornar a l'índex