JOAN BROSSA |
|
© dels poemes, Joan Brossa © del text, Ramon Salvo |
Algunes consideracions sobre els Poemes esparsos
|
|
Els primers poemes visuals de Joan Brossa el formen un conjunt curt de poemes sense títol que ell anomena genèricament poemes experimentals, datats entre els anys 1941 i 1947, i en els quals explora tot un món imaginari a partir de les troballes de l'avantguarda clàssica, especialment del Surrealisme i de la imatge hipnagògica (1). Tanmateix, en alguns d'ells, com ara en el poema que està travessat per agulles de cap, en el que apareix una arrel quadrada o en [Mar/aire] , de 1944, poema que obre aquesta mostra i que va ser exposat a París el 1996 però que no ha estat mai reproduït,
ja s'observa una via personal que serà la que reprendrà el mes de novembre de 1959 en les primeres Suites de Poesia Visual que, a causa de la seva fragilitat, han estat exposades ben poques vegades.
Els Poemes esparsos , datats el 1963, són un cas insòlit en l'obra de Joan Brossa ja que són un conjunt de 32 poemes, 30 dels quals són inèdits. Els dos que no ho són, un és el que, convertit en un poema-objecte en moviment, s'instal·larà a la Plaça del Comerzbank de Franfurt, dins l'edifici més alt d'Europa, avui en construcció. La importància dels Poemes esparsos (aquest és el nom que consta en el sobre que els conté) rau en el fet que són, per a mi, més que no pas les Suites el veritable origen de la seva pràctica de la poesia visual -o, com cosiderava Miró, de la seva poesia plàstica. Perquè els Poemes esparsos són el primer conjunt en el qual cada poema és per a Brossa una visió, un dibuix; en definitiva, un objecte, unitari i independent, és a dir, que no forma part d'una suite en la qual són assajades diferents possibilitats; un objecte amb valor per si mateix, una unitat en la qual la paraula -que només és en 5 poemes, s'integra en la significació del poema- és substituïda per una imatge. Ara que la repercussió internacional de l'obra de Joan Brossa és ja un fet constatable i incontestable: representarà Espanya a la Biennal de Venècia d'aquest any, els 7 poemes esparsos que aquí mostrem ens permeten observar la irrupció plena de la seva obra en el camp de la visualitat. L'exposició la formen 8 poemes: Mar/Aire, de 1944, i 7 poemes de la sèrie Poemes esparsos -el 7, com a nombre màgic que és, és un nombre car a Brossa, amb una presència constant dins la seva obra-. Dels 30 poemes esparsos que encara són inèdits, n'he escollit aquests set perquè: D'una banda, formaven un subconjut que, a excepció de la carta, no implicava una manipulació per part de l'autor, i de l'altra, els set poemes configuraven una síntesi dels àmbits de treball i de recerca d'una representació del ric imaginari brossià:
Per acabar, vull agrair a Joan Brossa la seva amabilitat per haver-me permès inaugurar aquesta Galeria Virtual amb aquests poemes, que romandran exposats fins al mes de maig. Ramon Salvo Torres Barcelona, 15 de febrer de 1997 NOTA (1) . Sobre la imatge hipnagògica en Brossa, vegi's: Ramon SALVO, Joan Brossa, Poemes Hipnagògics . |